Els períodes de sequera a Catalunya seran cada vegada més freqüents i prolongats en el temps. Per això, l’aposta per l’ús de l’aigua regenerada o dessalinitzada és d’obligat compliment.
Doncs atenció... perquè els experts alerten, per un costat, que serà la població qui costejarà les inversions necessàries. D'altra banda, que la centralització dels recursos a Barcelona provoca rebuig a la resta del territori. Un element clau per entendre la negativa de les Terres de l’Ebre a interconnectar la seva conca amb la del Ter-Llobregat.
Avui en dia, més de la meitat de l’aigua que es consumeix a l'Àrea Metropolitana de Barcelona prové de la dessalinització d’aigua de mar o de la regeneració d’aigües residuals. Però la reducció dels recursos naturals obliguen a invertir al llarg dels propers anys fins a 800 milions d’euros per millorar les infraestructures actuals.
A més, la producció d'aquest tipus d'aigues és fins a 3 vegades més cara, ja sigui pel cost energètic o pel procés previ de depuració. Per costejar tot plegat, el gerent de l’abastament del Ter-Llobregat, José Miquel Diéguez, avisa "de possibles increments en la tarifa dels usuaris".
L’Observatori Intercol·legial de l’aigua... capitanejat pel col·legi d'economistes de Catalunya, aposta per un gran pacte de país. També per la interconnexió entre conques. S'hi oposen des de les Terres de l’Ebre, sobretot pel desequilibri territorial que pateixen envers l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on es destinen bona part dels recursos que es generen a Catalunya. Un fet que provoca "el despoblament de molts territoris que veuen reduït el seu poder d’atracció econòmica".
"Fins que no es reverteixi aquesta desafecció, la interconnexió serà rebutjada", apunta Franquet.
I ha exposat amb xifres aquest desequilibri l’enginyer agrònom, Josep Maria Franquet. Les conques de l’Ebre abasteixen el 49% de la superfície total, però només el 7% de la població. Per contra, les del Ter-Llobregat en depèn el 93% de la ciutadania. Unes dades que exemplifiquen la focalització de la indústria i de la població en zones molt concretes.
En el marc de la quarta sessió del cicle de debats i conferències sobre la gestió de l’aigua impulsat per l’Observatori, i que s’ha celebrat a la seu de Barcelona del Col·legi d’Economistes de Catalunya sota el lema Quant costa no patir sequera?, també s'ha parlat sobre les afetacions agrícoles.
Per un costat, els ponents han recordat que no s'ha complert amb amb les prioritats pel que fa els usos d'aigua. Lamenten, doncs, que s'hagi prioritzat l'oci i el turisme que al món agrari, on s'han patit molt més les restriccions per la sequera.
La modernització dels sistemes per a regar és una altra qüestió clau de les polítiques de l’aigua que s’ha abordat en aquesta Jornada. El ponent Joaquim Barriach, enginyer agrònom, pagès i empresari, ha exposat que renovar-los permetria produir més aliments amb menys aigua i augmentaria la capacitat d’autosuficiència alimentària catalana, del 35% al 44%, no lluny del 50% que recomana l’Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura.
