Avui dilluns, 25 de novembre, es celebra el Dia Internacional per l'erradicació de la violència vers les dones, i a 'La Ciutat' hem volgut analitzar una realitat que malauradament segueix ben present el dia a dia entre la nostra societat: l'impacte psicològic que té la violència sexual sobre la víctima. Per fer aquest anàlisi hem pogut parlar amb Laura Francolí, vocal de la secció de dones, gèneres i diversitats del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
Menys visible però més dura
Francolí deixa clar que "la violència psicològica és tant o més destructiva que la física. Està molt normalitzada i és molt present en actituds quotidianes, no deixa una marca fisica evident però també es pot manifestar físicament en forma de somatitzacions del dolor fisic, cefalees, transtorns digestius o dificultats per dormir, entre d'altres. A nivell psicologic genera por, ansietat, estrès, sentiment de culpa i inferioritat, que son qüestions que impacten molt en la vida de la persona".
Davant d'una situació com aquesta moltes persones argumenten que els costa identificar una situació d'aquest tipus des de fora de l'àmbit de parella. Aquí, Laura Francolí recorda de la importància que té "que les persones puguin saber què és la violència psicològica. Moltes vegades quan hi ha aquestes situacions es veu una mena de malestar en la víctima, el que es pot comprovar per exemple en el cas d'una amiga a la qual la relació no li va bé i pateix aquests símptomes. L'ideal és preguntar com està en la relació, pero de vegades fins i tot no només quan veiem que no esta bé sino que tot va molt perfecte, massa, inclús des del principi, podrien ser indicadors de que alguna cosa no va bé, perquè en aquestes relacions tant perfectes entra en joc la idealització, que tampoc és positiva".
Darrerament s'està veient que els discursos masclistes calen massa, sobretot en els joves. Francolí lamenta que “estan apareixent discursos més de dretes, més masclistes on no s’accepta que les dones poguem tenir els mateixos drets que els homes, i que de vegades el fet de perdre un poder que s’ha tingut sempre no s’explica tant fàcilment, encara que això vagi en favor dels drets humans d’altres persones. Hi ha una normalització de moltes actituds sobretot en parelles heterosexuals on l’home que adquireix la relació de poder com en algunes dones de deixar-se controlar, pero sí, es normalitzen relacions de control, que estan molt presents avui dia”.
El patriarcat, per tant, és a l'ordre del dia: “El patriarcat té a veure en una societat on es considera que les figues masculines son superiors a la de la dona, i hi ha tota una estructura organitzada en torn a aquesta estructura en la que els homes estan per sobre de la dona, i es dona en tots els àmbits, no només la parella sino l’ambit laboral, familiar etc…”. Per tal de contrarrestar aquesta corrent masclista i aquesta nornalització, la vocal de la secció de dones, gèneres i diversitats del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya veu clau “poder treballar des d’edats joves per poder començar a qüestionar totes aquestes creences relacionades amb el gènere i construir models més igualitaris, i aquí és on entren totes les tasques de sensibilització, i es pot fer des de campanyes a nivel publicitari o mes institucionals, a les escoles, amb formacions i materials com contes que donen missatges positius en aquest sentit, presentant models igualitaris”.
[[H3:‘Trenca el silenci’]]
Enguany, la campanya de sensibilització de la Generalitat de Catalunya va sota el lema 'Trenca el silenci', interpelant la resta de la societat a no quedar callats si presencien una situació de violència: "Els homes s’han de sentir interpelats perquè és un problema de tota la societat. De fet aquesta campaña va dirigida no només als homes sino a la resta de la societat, quan s’identifica que alguna cosa no va be a la parella, aquí hi te responsabilitat tota la resta de la societat. Hi ha organismes que treballen la masculinitat, per exemple, per tant ja s’estan fent coses en aquest sentit”.
Quan s’ha viscut una situación de violencia les consequencies son greus, però s’ha de relativitzar perque depen molt de com ha viscut la relacio aquesta victima de violencia i de quins recursos disposa durant la relacio i un cop acaba aquesta (si te suport emocional, si es d’una altra cultura, si viu aquí o no… tot aixo sha de tenir en compte. D’aquestes relacions es pot aprendre sempre que es dispsi de les eines
Números esfereïdors
Els darrers números ens diuen, per exemple, que l'Hospital Clínic va atendre 624 persones per violencia el 2024 i que 4 de cada 10 son noies menors de 25 anys: “Son números molt grans. És positiu que aquest servei es conegui i puguin acompanyar les dones víctimes de violencia, fan un servei integral molt positiu, i és important que es tingui coneixement. La pornografía podría ser un factor de socialització més on s’hi mostren uns models de sexualitat basats en la genitalitat masculina i la superioritat de l’home. Això, sens dubte, perjudica, però hem de tenir en compte que hi ha d’altres factors com la familia, la publicitat, el cinema… tot això influeix en aquesta violència. També hem de dir que hi ha diferents tipus de pornografía”, reflexiona Francolí
