A les 18.37 del 14 de gener de 2020, la planta d’òxid d’etilè d’IQOXE s’incendiava i provocava una explosió que va causar tres morts, sis ferits i nombrosos danys en immobles dels barris del voltant del polígon sud de la petroquímica tarragonina. Perquè es va produir aquest sinistre continua sent una incògnita. Després de dos informes -un encarregat per IQOXE i un altre pel Govern- els dubtes no s'han esvaït. La investigació judicial continua en marxa i la instrucció de la causa no s'ha tancat. De moment la jutgessa que porta el cas ha obert dues peces separades relacionades amb presumptes pràctiques industrials irregulars i apunta que es podria haver comès imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors. Hi ha dos investigats, el aleshores director de la fàbrica i el director general de la companyia.
En el segon aniversari, plataformes, entitats veïnals i sindicats lamenten que no s'ha avançat prou en la implementació de mesures de seguretat i critiquen la lentitud en la posada en marxa del Plaseqta, el pla especial d'emergència exterior del sector químic.
Loli Gutiérrez, presidenta de l’associació de veïns del barri de Bonavista, el més afectat per l’explosió, assegura que dos anys després no s’ha produït cap canvi. Els veïns lamenten que no s’hagin fet simulacres, ni repartit tríptics informatius explicant que cal fer davant d’una situació com la que es va viure el 14 de gener de 2020 i asseguren que avui es tornaria a viure el mateix caos i la mateixa incertesa sobre com actuar. D’igual manera s’expressa el secretari general d’indústria de COO a Catalunya, José Manuel Martín, que critica la falta d’informació.
De moment els canvis existents i el que ha variat en aquests dos anys és la instal•lació d’una cinquantena de sensors de toxicitat, la recuperació de la gestió per part del territori del plaseqta, encara que falta el seu desplegament, l’anunci de col•locació de tres noves sirenes d’avís d’emergència, dues a Reus i una a Salou i de cara al mes de juny, està previst que l'Estat transposi la normativa europea que permetrà enviar missatges als mòbils de la ciutadania en cas de risc.
