El reactor de la planta d'IQOXE va explotar a les 18.37 hores del 14 de gener de 2020. Van morir tres persones: dos treballadors de la companyia i un veí del barri de Torreforta. Després de cinc anys, el judici de la peça principal encara no té data.
El novembre de 2023, el ministeri públic va fer públiques les seves peticions de la peça principal. En global, demana onze anys de presó per a cadascun dels tres exdirectius d'IQOXE per les conseqüències de l'explosió. Els tres acusats són: José Luís Morlanes, exdirector general d'IQOXE; Juan Manuel Rodríguez Prats, exdirector de planta; i Gerard Adrio, responsable de seguretat quan es va produir l'explosió. Pel que fa a la petició més elevada són sis anys de presó per un delicte d'homicidi imprudent, a més de tres anys per un delicte de funcionament habitual de l'empresa en condicions inadequades de seguretat, i dos anys més per un delicte contra els drets dels treballadors.
També sol·licita per l'empresa, com a persona jurídica, 900.000 euros de multa per estralls i condicions inadequades de seguretat, i sis anys d'intervenció judicial. El judici encara no té data, però des del ministeri públic apunten que es podria celebrar aquest mateix any o bé a principis de 2026, en funció del calendari d'assenyalaments de l'Audiència Provincial.
Les peces separades, la mediambiental -pels suposats vessaments al mar- i la del reactor clandestí estan a l'espera que l'Audiència de Tarragona resolgui els recursos d'apel·lació presentats pel fiscal i les defenses dels exdirectius.
Plaseqta
Una de les conseqüències més imminents després de l'explosió va ser la recuperació del Plaseqta. Després de tretze anys amb el pla especial d'emergències del sector químic tarragoní integrat al Plaseqcat, el Govern aprovava la primera setmana de març el nou Plaseqta. D'aquesta manera se simplificaven els escenaris previstos a l'hora de prendre la decisió d'activar les sirenes i el consegüent confinament de la població. A més, el Plaseqta situa l'edifici del 112 de Reus com a seu des d'on coordinar l'emergència amb la direcció recaient sobre la delegada del Govern a Tarragona.
El cap de servei del Servei Territorial de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francès, remarca que el pla tarragoní suposa "un canvi important". A nivell de recursos tècnics, durant aquests cinc anys s'han instal·lat catorze sirenes més d'avís de risc químic a diverses poblacions del Camp de Tarragona, s'ha posat en marxa el sistema ES Alert d'avís a la població a través de missatges al telèfon mòbil i s'està instal·lant una xarxa de sensors per si es generen núvols tòxics. Aquest sistema està previst que entri en funcionament aquest any.
Des de la Federació d'Associacions Veïnals de Tarragona demanen a la Generalitat que "es posi les piles" i reclami als jutges que fixin una data pel judici. "Cinc anys i seguim igual, no oblidem que tres persones van perdre la vida injustament per gent que va fer les coses molt malament", assenyala el president de la FAVT, Alfonso López.
Pel que fa a la conscienciació ciutadana, López explica que amb IQOXE va passar com amb l'atemptat d'Enpetrol el 1987: "no sabem reaccionar". "La gent va sortir corrent perquè no hi havia res", assenyala. En aquest sentit, el responsable de Protecció Civil fa "autocrítica" i reconeix que "la població ha de ser més conscient de les mesures d'autoprotecció que s'han d'adoptar en cas d'una emergència química. Francès lamenta que en les sessions formatives l'assistència és "molt minsa" i que el missatge "no acaba d'arribar a la població", per la qual cosa apunta que hi seguiran treballant.
