arritmias cardiacas

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

04/09/2022 10:40

En Bones Mans 4/9/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Només 1 de cada 3 pacients amb càncer protegeix la pell del sol cada dia de l'any. Algunes teràpies oncològiques poden afectar la pell, fent necessària una protecció extra davant del sol durant i després del tractament oncològic. Tot i que el 63% de les persones amb càncer coneix la necessitat de protegir la pell els 12 mesos de l'any i 8 de cada 10 ho considera molt important, no és un hàbit que formi part de la rutina diària. 7 de cada 10 pacients van ser informats pel seu oncòleg sobre els efectes que el tractament tindria a la pell, però el 54% admet no conèixer realment les conseqüències. Carles Aguilar parla amb la Dra. Patricia Ramírez Daffós, Oncòloga Mèdica de l'Hospital Universitari Puerta del Mar de Cádiz).

Els resultats d’un assaig clínic amb participació de l'Hospital de Bellvitge confirmen els beneficis d’un nou fàrmac en persones amb insuficiència cardíaca. La dapagliflozina redueix de forma significativa el risc de mort cardiovascular i les hospitalitzacions a causa d'una insuficiència cardíaca (IC). L’estudi suposarà un canvi en les recomanacions de tractament de la IC de les guies clíniques internacionals, que reforçaran l’ús del fàrmac de forma més precoç en els pacients. La principal conclusió de la fase III de l’assaig DELIVER, que es va presentar mundialment en el decurs del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia a Barcelona, és la confirmació de que l’eficàcia de la dapagliflozina en la reducció de la mortalitat i l’agreujament de les persones amb una IC té un caràcter global, independentment de la seva fracció d’ejecció (el percentatge de sang que el ventricle esquerra del cor bombeja amb cada contracció i el principal valor per determinar la gravetat d’una IC). Carles Aguilar entrevista al Dr. Josep Comin, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i director del Grup de Recerca BIO-Heart en Malalties Cardiovasculars de l’IDIBELL, coautor de l’article que recull els resultats de l’assaig internacional de fase III DELIVER, publicat al prestigiós The New England Journal of Medicine (NEJM).

El 20% de la població conviu amb algun dolor crònic. El dolor, una cosa que tots coneixem, és el motiu més habitual de consulta al metge. El dolor avisa que alguna cosa no va bé, però en el 20% de la població es cronifica. Al marge de solucionar l’anomalia que hi va donar lloc, el malestar es manté com a dolor crònic. En els majors de 60 anys, arriba al 50% de la població. Una de cada dues persones grans conviu amb algun tipus de dolor. Dia rere dia, o dia i nit, senten un dolor que va i ve o continuat, en major o menor grau. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans

Una de cada dues alertes de control remot de marcapassos permet detectar fibril·lació auricular en pacients asimptomàtics. La Unitat d’Arítmies de l’Hospital Universitari de Bellvitge segueix uns 1.100 pacients amb dispositiu de marcapassos en el projecte Ritmocore de telemedicina. El monitoratge constant permet detectar en temps real si el pacient pateix alguna alteració del ritme cardíac per tractar-la en el menor temps possible. La fibril·lació auricular augmenta entre 1,5 i 3,5 vegades la mortalitat, en fins a cinc vegades el risc d’ictus, i en un terç dels pacients és simptomàtica. L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) controla diàriament uns 1.100 pacients que tenen implantat un dispositiu per tractar les arítmies i la bradicàrdia. Ho fa a través d’una aplicació de monitoratge remot que registra tota la seva activitat cardíaca sense haver d’acudir a l’hospital. L’equip de la Unitat d’Arítmies rep en temps real alertes, tant de possibles errors de funcionament de l’aparell com d'incidències en el ritme cardíac. Aquestes alertes poden motivar alguna acció assistencial i anticipar-se a patologies incipients gràcies al projecte de telemedicina Ritmocore. Carles Aguilar entrevista al Dr. Jordi Mercé, Cardiòleg i Especialista en Arítmies del Hospital Universitari de Bellvitge.

El Dr. Rafel Guayta, Assessor Mèdic de En Bones Mans, ens comenta tres aspectes molt interessants per la nostra salut. La por a la foscor o altrament dit nictofòbia és un tipus de fòbia específica. Aquesta fòbia ve generada per una percepció anticipatòria distorsionada del que ens podria passar quan ens trobéssim immersos en un entorn fosc. En la majoria d’ocasions aquesta por no va dirigida directament al factor de la foscor, sinó que és provocada per tots aquells riscos que imaginem que estan presents al mateix lloc que nosaltres, però que la foscor ens impedeix veure i per tant, anticipar. També parlem del pacient empoderat. Un pacient amb capacitat per decidir, satisfer necessitats i resoldre problemes, amb pensament crític i control sobre la seva vida. I tot plegat s'aconsegueix, en primer lloc, amb el coneixement. Si la informació és poder, un pacient empoderat o implicat ha de ser un pacient informat: ha de disposar de les nocions suficients per entendre la malaltia i el seu tractament i finalment sabrem com hem d'actuar si ens pica una medusa. En el moment que piqui la medusa és molt important sortir immediatament de l'aigua, rentar la ferida amb aigua de mar i eliminar de la pell les restes de tentacles (si són visibles) amb un objecte pla, com ara un ganivet de plàstic o una targeta de crèdit. Aplicar fred a la zona també ajuda.

HOSPITAL MIGUEL SERVET

01/02/2022 16:41

Nueva técnica para tratar arritmias 'a distancia'

La cirugía de arritmias complejas necesita de la asistencia técnica de ingenieros que facilitan el acceso preciso a la zona del corazón que necesita ser tratada. El Hospital Miguel Servet ha probado con éxito en una operación la participación telemática de estos profesionales, reduciendo así el número de personas en el quirófano. Sólo tres hospitales españoles cuentan con esta tecnología.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

23/08/2021 09:13

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

23/08/2021 09:13

En Bones Mans 22/08/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Una nova investigació basada en dades del Registre SEMI-COVID-19 de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) ha permès desenvolupar i validar un model pronòstic denominat PRIORITY, útil per predir el risc de COVID-19 greu en pacients hospitalitzats a partir de variables clíniques de fàcil obtenció en el moment de la diagnosi inicial de la infecció per SARS-CoV-2. Ho comentem amb el Dr. Luis Manzano, membre de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), Cap de Servei de Medicina Interna del Hospital Universitari Ramón i Cajal (Madrid) i Catedràtic de Medicina de la Universitat d'Alcalá (Madrid)

La síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica autoimmune sistèmica i crònica, els símptomes clínics principals estan relacionats amb la destrucció de les glàndules exocrines donant lloc a sequedat ocular, bucal, nasal i vaginal. Tot i això, és important destacar que a l'ésser sistèmica pot implicar afectació orgànica i fer mal a altres òrgans (aparell digestiu, pell, pulmons, ronyons, etcètera), a més de ser molt freqüent el dolor articular, muscular i l'esgotament, que pot arribar a ser extrem. Carles Aguilar parla amb la Dra. Cristina Macía, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòloga del Hospital Universitari Sever Ochoa (Madrid)

Per sotmetre’s a una operació de cirurgia que requereixi anestèsia, sobretot si és anestèsia general, es recomana no menjar ni beure diverses hores abans de la intervenció. Això es fa per prevenir algunes complicacions al tenir l'estómac, el tracte digestiu i la bufeta buides. Per exemple, tenir l'estómac buit redueix les possibilitats que el pacient vomiti durant l'operació, un efecte secundari que pot donar l'anestèsia. El temps abans que el pacient no hauria de menjar ni beure depèn de l'operació, encara que el més habitual és que no es mengi ni es begui entre 8 i 12 hores abans de l'operació. També se sol recomanar que l'últim menjar sigui lleugera i que no es begui alcohol ni es fumi durant aquest temps. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Expliquem tot el que cal saber sobre la síndrome de l'intestí mandrós. La síndrome de l'intestí mandrós és un terme que descriu el moviment muscular lent, feble o detingut en el còlon que provoca que els residus es mouen lentament o, fins i tot, no es moguin. Si bé és cert que amb aquest terme o fa referència a un trastorn mèdic diagnosticable, ja que en realitat es tracta d'un símptoma, el seu ús està molt estès per referir-se a les persones que realitzen digestions lentes. La digestió lenta resulta en moviments intestinals poc freqüents, el que els metges anomenen restrenyiment de trànsit lent. Una de les característiques dels que la pateixen és la duresa de la seva femta. Això fa que siguin més difícils d'eliminar, el que, al seu torn, pot provocar complicacions com hemorroides i deposicions doloroses. A més, l'intestí mandrós pot provocar altres efectes, com distensió abdominal i dolor i nàusees. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Els problemes de ritme cardíac (arítmies cardíaques) ocorren quan els impulsos elèctrics que coordinen els batecs cardíacs no funcionen adequadament, el que fa que el cor bategui massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Les arítmies cardíaques poden provocar una sensació de aleteig al pit o de cor accelerat i poden ser inofensives. No obstant això, algunes arrítmies cardiaques poden provocar signes i símptomes molestos i, de vegades, mortals. Sovint, el tractament de les arítmies cardíaques pot controlar o eliminar els batecs cardíacs irregulars, lents o accelerats. A més, pel fet que les arítmies cardíaques empitjoren o són fins i tot provocades per un cor feble o danyat, pots reduir el risc de patir arítmies si adoptes un estil de vida saludable per al cor. Analitzem el tema amb el Dr. Antoni Berruezo, Cardiòleg i Especialista en Electrofisiologia Cardiaca.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

26/05/2019 09:22

En Bones Mans 26/05/2019

Comencem el programa parlant amb el Dr Antonio Berruezo, especialista en arítmies i electrofisiologia de l’Institut del Cor Quironsalud Teknon, un dels centres que realitzen més ablacions per al tractament de la fibril·lació auricular a Europa. Les noves tècniques i tecnologies aplicades a la imatge de ressonància magnètica del cor també permeten identificar millor els pacients amb arítmies ventriculars amb més risc de mort sobtada i seleccionar-los per aplicar els millors tractaments Continuem amb Serafín Murillo, investigador del CIBERDEM-IDIBAPS del Hospital Clínic de Barcelona. Parlem de la diabetis, una patologia que és més difícil de controlar i provoca grans complicacions en les dones. Els problemes cardiovasculars, la depressió i la incontinència urinària són més freqüents en dones que en homes. El següent tema el desenvolupem amb la Dra Mari Cruz Lorenzo, especialista en ortodòncia i professora de odontologia en la Universitat de Salamanca. Fem referència a la cirurgia ortognàtica facial que pot corregir en un 95% l'apnea del son. Gràcies a aquesta sofisticada cirurgia, els pacients ja no hauran de dormir amb la CPAP (mascareta per a la pressió positiva contínua en la via aèria). Entre el 6 i 8% dels espanyols pateix apnea del son. I acabem amb el Dr Humberto Loscertales, Director de Medicentre, que ens explica quines son les eines que utilitza la medicina regenerativa per tractar la problemàtica de l’artrosi i el dolor de genoll. Una situació invalidant que afecta moltes persones especialment a partir de certes edats.