Carles Aguilar

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

02/01/2022 14:07

La Dermatologia aconsegueix un 98% d'encert en el diagnòstic de lesions melanocítiques amb l'ús de la Intel·ligència Artificial.

Dermatòlegs especialistes asseguren que l'aplicació de tecnologia capdavantera permetrà no només un diagnòstic més acotat i intervencions quirúrgiques precises sinó, a més, saber què fer i com millorar a la pràctica clínica. La Intel·ligència Artificial (AI) ha esdevingut una gran aliada de la dermatologia.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

02/01/2022 11:38

En Bones Mans 02/01/2022

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem d'un decàleg per mantenir la motivació als professionals de la salut. Saber gestionar l'estrès és molt important i això és més fàcil en persones motivades. La desmotivació del personal sanitari i la síndrome de burnout s'ha aguditzat a Espanya en els darrers anys. En el cas de la salut, a causa de les situacions provocades per la pandèmia del Covid 19, el treball als hospitals i als centres sanitaris ha estat sotmès a un nivell de tensió i anormalitat molt elevat. L'estrès laboral i la síndrome del professional cremat són les principals conseqüències derivades de les situacions de tensió constants a la feina i disminueixen notablement la motivació, no només de la persona que es troba en aquesta situació, sinó de tot l'equip. Ens ho explica el Dr. Luis Gutiérrez Rojas, professor de Psiquiatria de la Universitat de Granada

La hipertensió arterial és una patologia crònica en què els vasos sanguinis tenen una tensió persistentment alta, cosa que els pot danyar. La tensió arterial és la força que exerceix la sang contra les parets dels gots (artèries) en ser bombada pel cor. Com més alta és la tensió, més esforç ha de fer el cor per bombar. Una de les característiques d'aquesta malaltia és que no presenta uns símptomes clars i poden trigar molt de temps a manifestar-se. Tot i això, constitueix el factor de risc cardiovascular més prevalent. Parlem amb el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i salut Pública.

La Dermatologia aconsegueix un 98% d'encert en el diagnòstic de lesions melanocítiques amb l'ús de la Intel·ligència Artificial. Dermatòlegs especialistes asseguren que l'aplicació de tecnologia capdavantera permetrà no només un diagnòstic més acotat i intervencions quirúrgiques precises sinó, a més, saber què fer i com millorar a la pràctica clínica. La Intel·ligència Artificial (AI) ha esdevingut una gran aliada de la dermatologia. El futur proper de l'AI permetrà, entre altres prestacions, l'ús d'adhesius i microxips que oferiran informació sobre les constants vitals o, per exemple, detectar de manera precoç patologies i càncer incipients amb l'aportació de tècniques noves que faciliten el diagnòstic i el tractament dels pacients. El seu ús inclou des de processos complexos per a diagnòstics, tractaments mèdics a intervencions robotitzades. Ens ho comenta el Dr. José Juan Pereira, Dermatòleg de l'Hospital Verge del Rocío i Professor Associat de la Universitat de Sevilla.

L'eustrès i el distrès. Aquests dos termes són coneguts pels professionals que s'ocupen de la salut mental. Cal marcar molt clarament les diferències entre tots dos termes. Per dir-ho planament, podem considerar l'eustrès com un estrès positiu, i el distrès com un estrès negatiu, les conseqüències del qual poden ser demolidores per a la persona. Cal avaluar la simptomatologia i fer preguntar específiques als pacients. La tasca també implica extreure tot el possible els pensaments i angoixes de la persona, que aquesta s'obri i expliqui exactament tot el que passa pel cap. D'aquesta manera podrem identificar el tipus d'estrès. Parlem amb el Dr. Josep Just, assessor mèdic d'En Bones Mans.

La cuina d’aprofitament, també anomenada “trashcooking”, és la cuina que ja feien les nostres àvies. Aprofitar tot el menjar! Consisteix en crear nous usos dels aliments, tant dels que es queden a la nevera i no utilitzem com de les restes dels plats cuinats o de fruites i verdures que ja no tenen un “bon” aspecte. S’estima que cada any es desaprofiten al món més de 1.300 milions de tones d’aliments. Més de la mitat d’aquest menjar, el 53%, es perd en les llars. Un problema preocupant que es podria reduir fent canvis en els hàbits de consum i amb una millor gestió dels aliments. A Catalunya, de mitjana, es llencen 35 kg d’aliments per persona i any. Comentem aquesta problemàtica amb la Presidenta de la CUS – Salut + Consum + Alimentació, Carme Sabater.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

27/12/2021 08:51

El potencial de l'epigenòmica a la medicina del present i del futur

L'epigenòmica és la ciència que estudia les modificacions químiques que es produeixen a l'entorn de la molècula d'ADN i que regulen l'expressió gènica. Destaca gran potencial d'aquesta ciència òmica en diferents camps, com ara en recerca per a la interpretació de troballes genètiques, la identificació de biomarcadors o el desenvolupament d'epifàrmacs.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

27/12/2021 08:15

En Bones Mans 26/12/2021

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En els darrers dies i setmanes diversos països han començat a aplicar mesures més restrictives per als viatgers amb l’objectiu de fer front a les noves onades de contagis per COVID i, en alguns casos com ara el d’Àustria, es tornen a aplicar confinaments totals. D’altra banda, a casa nostra, finalment ha entrat en vigor el certificat COVID per accedir a establiments de restauració i gimnasos. Per tant, volem aprofitar l’espai de consum d’avui per comentar amb la subdirectora d’Atenció al Consumidor de l’Agència Catalana del Consum, la Marta Rovira, com afecten els consumidors i les consumidores totes aquestes restriccions.

El dolor crònic té un fort impacte social i econòmic i el seu abordatge implica la necessitat d’inversions econòmiques considerables des del sistema sanitari. Tanmateix, qüestions com el mesurament de despeses o l'evolució dels resultats que això ofereix encara no estan prou afinats. Això permetrà valorar el retorn d’inversió que suposa per al Sistema Sanitari donar resposta a aquests pacients i dissenyar noves estratègies de salut pública. La nova edició de la Reunió d'Experts Càtedra Extraordinària del Dolor Fundació Grünenthal de la Universitat de Salamanca s'ha centrat en la relació entre l'economia de la salut i la humanització de l'assistència sanitària del dolor. Parlem amb el Dr. Antoni Gilabert, Farmacèutic i Director d'Innovació del Consorci de Salut i Social de Catalunya.

L'arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha suposat un repte per molts sectors de la ciutadania i un d'ells ha estat el dels serveis socials de Barcelona. Aspectes i temes com la gent gran, les drogodependències, la violència masclista, la discapacitat, la infància i adolescencia han patit una desatenció provocada pels efectes colaterals de la Covid-19. De cara al proper any es plantegen una sèrie d'objectius i reptes com recuperar la proximitat dels serveis socials envers la ciutadania, agilitzar els tràmits burocràtics, així com de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació, entre molts altres temes... Parlem dels reptes i objectius de cara al 2022 dels serveis socials de Barcelona amb el Jordi Cerezuela, President del Consell Social de l'Observatori de la Discapacitat Física i Coordinador per la Generalitat de les residencies de gent gran.

El potencial de l'epigenòmica en la medicina del present i del futur, clau per relacionar les troballes genètiques amb el desenvolupament de certes malalties. L'epigenòmica és la ciència que estudia les modificacions químiques que es produeixen a l'entorn de la molècula d'ADN i que regulen l'expressió gènica. Destaca gran potencial d'aquesta ciència òmica en diferents camps, com ara en recerca per a la interpretació de troballes genètiques, la identificació de biomarcadors o el desenvolupament d'epifàrmacs. És àmpliament conegut que les alteracions genètiques no són la causa exclusiva de certes malalties, sinó que, en la majoria dels casos, estan altament condicionades per factors ambientals que poden ser explicats a través de mecanismes epigenòmics. De fet, en els darrers anys ha estat possible correlacionar les troballes epigenètiques amb el desenvolupament de certes patologies o amb la seva progressió. La Fundació Institut Roche ha posat el focus en aquesta ciència òmica i en les aplicacions i potencial que ofereix a la medicina del present i del futur, a través del seu nou 'Informe Anticipando: Epigenòmica', elaborat per l'Observatori de Tendències a la Medicina del Futur. Carles Aguilar parla amb el Dr. Manel Esteller, Director del Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Nou decàleg de la Societat Espanyola de Reumatologia per mantenir la motivació en un Servei de Reumatologia que poden servir altres especialitats. Mantenir el nivell de motivació als equips és fonamental en qualsevol disciplina. En el cas de la Salut, a causa de les situacions provocades per la pandèmia de COVID19, el treball als hospitals i als centres sanitaris ha estat sotmès a un nivell de tensió i anormalitat molt elevat. Això pot tenir conseqüències negatives als professionals a l'hora de mantenir la seva motivació. S'estima que les persones adultes inverteixen gairebé un terç de la seva vida al lloc de treball. L'estrès laboral associat a situacions de tensió produeix conseqüències per a la salut física i mental de les persones. L'estrès laboral i la síndrome del professional cremat (burnout) són les principals conseqüències derivades de les situacions de tensió constants a la feina i disminueixen notablement la motivació, no només de la persona que es troba en aquesta situació, sinó de tot l'equip. Parlem amb el Dr. Francesc Casellas, gastroenteròleg del Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i Coordinador del Comitè de Nutrició de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

19/12/2021 11:00

En Bones Mans 19/12/2021

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La jornada “Codi Medicament” organitzada per l’Hospital de Sant Pau i el Consorci de Salut i Social de Catalunya vol abordar els Problemes de Salut relacionats amb els Medicaments (PSMs), a través de la implantació d’un model que ja s’ha aplicat a Sant Pau. Els PSMs són un problema de salut pública de primer ordre en els països occidentals que estan directament o indirectament relacionats amb el 5-10% dels ingressos hospitalaris i el 30% de les consultes als Serveis d’Urgències. Els PSMs estan entre la 4a i la 6ena causa de mort intrahospitalària i en la seva majoria són evitables. Ens ho explica la Dra. Maria Antònia Mangues, Directora del Servei de farmàcia del Hospital de Sant Pau.

Posem la veu d'alerta per advertir del consum elevat i inadequat dels fàrmacs denominats com a protectors d'estómac i combatre la falsa creença que la polimedicació requereix prendre’ls. Es tracta de sensibilitzar la població de la importància que té fer un bon ús dels inhibidors de bomba de protons (IBP) –popularment coneguts com a protectors d’estómac–, i informar dels riscos que suposa per a la salut un consum inadequat d’aquests medicaments. Parlem amb el Dr. Josep Just. Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Tot i que ja fa dies que ens trobem immersos en la campanya de compres de Nadal, avui volem aprofitar que l’Agència Catalana del Consum ha tornat a posar en marxa la campanya “Per Nadal, consum local”, per repassar consells bàsics de consum a l’hora de fer front a aquesta època de l’any en què, habitualment, el consumisme es desferma. Demanem consell per gaudir de les compres nadalenques amb responsabilitat i sense ensurts, i avui ho farem amb el subdirector de Disciplina de Mercat de l’Agència Catalana del Consum, el Sr. Albert Melià.

Tot seguit parlem de la medicina regenerativa i de les possibilitats que ofereixen les seves diferents eines terapèutiques per tractar el dolor articular i potenciar la regeneració de cartílags, tendons i articulacions permetent recuperar la mobilitat i, en conseqüència, recuperar qualitat de vida. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

La MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) és una malaltia respiratòria crònica prevenible i tractable, caracteritzada per una dificultat del pas de l'aire pels bronquis generalment causada per una exposició a partícules o gasos nocius. Aquest impediment per al pas natural de l'aire pels bronquis es va fent progressivament. Inclou afeccions a nivell pulmonar: la bronquitis crònica (els bronquis s'inflamen i s'omplen de moc) i l'emfisema (destrucció dels alvèols pulmonars). Tot això desencadena en una simptomatologia caracteritzada per tos crònica, que pot anar acompanyada o no d'expectoració, però la característica principal de la MPOC és la dispnea. La malaltia no és reversible però el diagnòstic precoç i la intervenció primerenca són crucials per retardar-ne la progressió i comptar amb una millor qualitat de vida. Encara que la MPOC està molt relacionada amb l'envelliment, és important no passar per alt la aparició dels seus símptomes, encara que pensem que som joves per patir MPOC. A AstraZeneca estan compromesos a donar a conèixer la patologia per tal d'actuar de primerenca per millorar el diagnòstic i el tractament d'aquests pacients. Carles Aguilar parla amb Ana Pérez, Directora Mèdica d'AstraZeneca España.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

12/12/2021 11:02

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

12/12/2021 11:02

En Bones Mans 12/12/2021

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Tant l'artritis com l'artrosi són afeccions relacionades amb el desgast de l'aparell locomotor (compost per ossos, músculs, articulacions, tendons i lligaments) i amb l'alteració del sistema immunitari. Ambdues malalties afecten una o més articulacions, tenen més prevalença en dones que en homes i presenten símptomes semblants, com ara dolor, rigidesa i inflor d'algunes articulacions. Però existeixen certes similituds entre elles encara que es tracta de patologies diferents. El Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens explica les diferències.

Actualment, i a causa de la pandèmia de la COVID-19, el Laboratori Clínic s'ha fet més visible per a la població general i se n'ha posat en valor el paper imprescindible per a la millora de la salut. No obstant això, malgrat la seva importància, a data d'avui no està disponible una base de dades fiable sobre el nombre dels laboratoris en funcionament a Espanya, fet que dificulta el coneixement real de la seva activitat, personal i organització. La Societat Espanyola de Medicina de Laboratori, com a representant espanyol a la federació europea (EFLM, European Federation of Clinical Chemistry and Laboratory Medicine) i la internacional (IFCC, International Federation of Clinical Chemistry and Laboratory Medicine) i conscient de la responsabilitat com a societat científica de referència a Espanya, ha decidit elaborar el primer Llibre Blanc de la Medicina de Laboratori, per poder donar llum i visibilitat als laboratoris clínics a Espanya i així obtenir una imatge actual dels mateixos, recollint informació que fins a la data no existia. La Medicina de Laboratori és essencial en la millora de la salut; contribueix a la capacitat de diagnòstic amb la màxima garantia de qualitat per a la presa de decisions en prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties. Carles Aguilar parla amb la Dra. Imma Caballé, Presidenta de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori.

L'endometriosi és una malaltia benigna que afecta les dones durant la vida reproductiva. Si l'endometri, que se situa fora de l'úter, es desenvolupa incorrectament, es pot assentar a qualsevol lloc de l'abdomen. Pot provocar implants (plaques petites), nòduls (plaques grans) i endometriomes (quists als ovaris). L'endometriosi és un procés imprevisible d'evolució. Algunes dones presenten petits implants que no es modifiquen, mentre que en altres es pot desenvolupar extensament dins de la pelvis. És una malaltia inflamatòria, cosa que alhora ocasiona adherències entre òrgans. Parlem d'aquesta patologia amb el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic d'En Bones Mans

Tot i la falsa creença que entre els 30 i els 40 és l'etapa de plenitud sexual, a aquestes edats hi ha molts condicionants que deixen la sexualitat en un segon pla. L'escassa freqüència de relacions sexuals i la manca de desig sexual són els principals motius de consulta als especialistes. Hi ha solucions d'origen natural que permeten una acció directa sobre la manca de desig sexual a les dones, tant a la joventut com a l'etapa de la maduresa. La generació mil·lennial és una de les que més condicionants enfronta en la qualitat de la sexualitat. De fet, diversos estudis confirmen com en aquesta generació es practica menys sexe que en l'anterior, amb una insatisfacció sexual més gran, sent més pronunciada en les dones. La manca de temps és el fre més gran a l'activitat sexual. Carles Aguilar entrevista la Dra. Francisca Molero, Ginecòloga i Sexòloga i Presidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia.

L’Onicofàgia és el nom que se li ha donat a l'hàbit compulsiu de menjar-se les ungles, cosa que pot produir en un futur problemes a les dents, deformacions de la cutícula, infeccions, berrugues i tot tipus d'alteracions relacionades amb la dermis i, en casos molt extrems, pot fins i tot suposar la pèrdua de l’ungla. Es tracta d'una conducta freqüent en nens i adolescents i que tendeix a desaparèixer a l'edat adulta. A mesura que anem creixent, l'hàbit de menjar-se les ungles es pot veure modificat per un altre tipus de conductes com mossegar un bolígraf, fumar, moure els cabells etc. La majoria de les persones que realitzen aquesta conducta informen que no el poden controlar i que , fins i tot de vegades, no són conscients d'estar fent-ho. El Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens informa sobre aquest costum gens saludable.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

05/12/2021 11:35

En Bones Mans 05/12/2021

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El grup de recerca endocrina de l'Hospital Germans Trias, juntament amb la spin-off de la Universitat Rovira i Virgili, U2Smart, ha creat un programari anomenat Acroface que permet detectar canvis facials precoços en aquests pacients i avançar en anys el diagnòstic de la malaltia. L'acromegàlia és una malaltia que afecta unes 50 persones per milió d'habitants. Està causada per un excés de secreció d'hormona de creixement, produïda en més del 99% dels casos per un tumor generalment benigne de la hipòfisi. Un dels principals problemes d'aquesta malaltia és que es diagnostica amb uns deu anys de retard, generalment com a conseqüència de canvis facials molt cridaners i altres canvis esquelètics com el creixement de les mans i dels peus. A més d'aquestes deformacions facials i esquelètiques, que acaben per ser molt manifestes, l'excés de l'hormona de creixement produeix alteracions severes a altres parts del cos: augment de la mida del cor que pot condicionar insuficiència cardíaca, tendència a la diabetis, apnea del son i un increment de desenvolupament de diversos tumors, especialment, de càncer de còlon. Ens ho explica el Dr. Manel Puig, Director Clínic d'Endocrinologia de l´Hospital Germans Trias i Professor d´Endocrinologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb la pandèmia, sembla que les famoses visites comercials a domicili s'han reduït considerablement, però en alguns casos, aquesta activitat potser s'ha desplaçat al canal telefònic. Qui més qui menys, segur que ha rebut en algun moment trucades amb finalitats comercials o alguna visita en el seu domicili. Per tant, avui volem saber quines precaucions hem de prendre en cada cas per tal d’evitar ensurts, així que, en parlem amb la Sra. Marta Rovira, què és subdirectora d'Atenció al Consumidor de l'Agència Catalana del Consum.

El Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens parla de diversos aspectes relacionats amb la nostra salut i qualitat de vida. Un estudi determina que cada augment de 10 minuts d'activitat física per setmana redueix el risc de glaucoma un 25%. Els remeis per al refredat són gairebé tan comuns com el refredat comú, però són eficaços? Res no pot curar un refredat. Però alguns remeis poden ajudar a alleujar els seus símptomes i evitar que ens sentim tan malament. Presentem alguns remeis per tractar el refredat comú i recomanacions a seguir. Segur que en més d'una ocasió hem sentit com és de bo prendre fruita per a la nostra salut, especialment si és fresca, però potser no coneixem tots els beneficis que ens pot aportar el seu consum diari. Hi ha molta varietat de fruita que podem trobar gairebé durant tot l'any, i per això volem que es coneguin els seus beneficis per a la nostra salut.

Tot seguit parlem de la medicina regenerativa i de les possibilitats que ofereixen les seves diferents eines terapèutiques per tractar el dolor articular i potenciar la regeneració de cartílags, tendons i articulacions permetent recuperar la mobilitat i, en conseqüència, recuperar qualitat de vida. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Reprenem una vegada més el tema de la salut relacionada amb el COVID-19, però en aquesta ocasió ho farem des de la perspectiva i repercussió en què la pandèmia ha afectat els professionals sanitaris, en aquesta ocasió i en concret als metges. Des de l'Organització Mèdica Col·legial han viscut molt intensament els problemes que els metges han patit durant la pandèmia i com s'han vist obligats per ètica professional a treballar en unes circumstàncies extremes en què també es va veure compromesa la seva pròpia salut. Per aquest motiu l'OMC va decidir crear un programa específic per potenciar l'autocura mèdica facilitant eines per poder afrontar aquesta crisi sanitària i, en aquest context, l'OMC destaca la necessitat d'oferir-los formació en habilitats emocionals que ajudin a gestionar millor sentiments intrínsecs a la professió mèdica, com la incertesa, l'estrès o la por, factors involucrats i directament relacionats amb l'aparició del burn-out en aquest col·lectiu. Carles Aguilar parla amb el Dr. Javier García Campayo, Professor de Psiquiatria de la Universitat de Zaragoza.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

05/12/2021 11:33

Els Metges espanyols, més cremats després de la pandèmia del COVID-19

Des de l'Organització Mèdica Col·legial han viscut molt intensament els problemes que els metges han patit durant la pandèmia i com s'han vist obligats per ètica professional a treballar en unes circumstàncies extremes en què també es va veure compromesa la seva pròpia salut.