comunicació

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El repte de la inclusió de la Farmacogenètica al Sistema Nacional de Salut. El passat 23 de juny, el Ple del Consell Interterritorial, en què es reuneixen els representants de les 17 comunitats autònomes, va acordar actualitzar i ampliar les proves genètiques incloses a la cartera comuna de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, amb la finalitat de garantir als pacients un accés més equitatiu i homogeni a aquestes. Aquest tipus de proves constitueixen un element essencial per al diagnòstic i el pronòstic de malalties d'alt impacte sanitari com són les malalties rares i les malalties oncològiques, així com per a la selecció i el seguiment de tractaments farmacològics òptims, que redunden en una major seguretat i eficiència per als pacients. Parlem amb la Dra. Mercè Brunet, Cap de Secció de Farmacologia i Toxicologia del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona.

A Espanya, l'edat mitjana actual en què les dones s'enfronten al primer part són els 32 anys. Al límit de l’edat en què els especialistes recomanen tenir el primer fill, que seria abans dels 33, encara que hi ha qui assenyala que aquest marge es pot estirar fins als 35 anys. El perquè d'aquesta recomanació? Perquè a partir d´aquesta edat la reserva ovàrica comença a baixar considerablement i amb això les probabilitats d´embaràs. Així doncs, la demanda de fecundació in vitro amb òvuls donats s'ha incrementat de manera exponencial en els darrers anys i es necessiten un bon nombre de dones joves disposades a tenir un acte de generositat envers altres dones. Què implica ser mare a partir dels 40? Ens els explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic del programa.

La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una malaltia rara que afecta entre 8.000 i 12.000 persones a Espanya i, com que és progressiva, pot empitjorar els símptomes respiratoris i reduir la funció pulmonar amb el pas del temps, presentant una esperança de vida de 2 a 5 anys des del diagnòstic sense tractament. Davant la gravetat de la patologia i la necessitat de visibilitzar els símptomes per a una detecció precoç, està en marxa la campanya “Dóna veu a la fibrosi pulmonar. Tu portes la batuta” amb la voluntat de contribuir a un major reconeixement de la fibrosi pulmonar a la FPI i altres malalties associades. En pacients amb fibrosi pulmonar, fins i tot els canvis d'hàbits més insignificants poden ajudar a millorar la sensació de benestar general. Mantenir una dieta sana i equilibrada, practicar exercici i deixar de fumar són alguns dels consells que els pacients amb aquesta afecció poden integrar al seu dia a dia, però, més enllà dels aspectes físics, tenir cura de la salut mental és igual d'important . Carles Aguilar Entrevista a la Dra. Eva Balcells, Pneumòloga i Coordinadora de la Unitat de Fibrosi de l'Hospital del Mar de Barcelona.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Només un de cada vuit catalans percep el colesterol LDL elevat com un factor de risc determinant de malaltia cardiovascular. La percepció de la població catalana contrasta amb el fet que el colesterol LDL elevat sigui el responsable directe del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus que es produeixen a Espanya. Aquests resultats es desprenen d’una enquesta realitzada per la biotecnològica Amgen, en col·laboració amb Cardioalianza, per a conèixer la percepció del risc cardiovascular entre la població. Només un de cada vuit catalans considera el colesterol LDL elevat com a responsable directe de la malaltia cardiovascular, malgrat que aquest factor de risc estigui al darrere del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus 1 a Espanya. Així, quan han d’enumerar per ordre d’importància els factors de risc cardiovascular, els catalans situen la hipertensió arterial, l'obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme per davant del colesterol LDL elevat. Potser és aquesta percepció la que porti a tres de cada deu catalans a no realitzar-se mai una analítica per a conèixer els seus nivells de colesterol. Carles Aguilar parla amb el Director Mèdic de Amgen, Miquel Balcells.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són la segona causa de malaltia infecciosa a Europa, darrere de les infeccions respiratòries. Amb això, es posa en relleu el problema de salut pública que suposa l'increment de casos d'ITS a Espanya, tant per la magnitud com per les complicacions i les seqüeles si no es fa un diagnòstic i tractament precoç. La salut sexual inclou, no només la prevenció i el tractament de les malalties de transmissió sexual (ETS), que apareixen després de les infeccions de transmissió sexual (ITS); també hi ha aspectes com el benestar físic i psicològic amb la nostra sexualitat i aparell genital, així com la salut reproductiva. Carles Aguilar parla amb Erea Devesa, Sexòloga, Pedagoga i Experta en Igualtat de Gènere.

Molts estudis observacionals han demostrat que la deficiència d'antioxidants suposa un factor de risc addicional per a les malalties cardiovasculars. Tot i això, els estudis d'intervenció destinats a proporcionar evidència de l'eficàcia dels micronutrients antioxidants en la prevenció d'aquest tipus de malalties han partit de la base que els antioxidants poden aportar beneficis complementaris a la salut, independentment de la situació individual de consum .Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

Parlem d’un greuge que pateixen les persones que han patit o pateixen càncer. Aquestes persones malgrat, en ocasions haver superat la seva malaltia es troben discriminats especialment per les entitats financeres que en conèixer els seu historial mèdic els neguen l’opció d’obtenir un crèdit, préstec o una assegurança. A diferents països europeus existeix actualment una normativa que protegeix i regula el dret a l’oblit oncològic, però no és així a tot arreu. El mes de juny passat el Govern Central ha anunciat desprès d’un Consell de Ministres aprovar el Dret a l’Oblit Oncològic en compliment a la Resolució del Parlament Europeu i al compromís adquirit amb les associacions i col·lectius en defensa dels drets de les persones amb càncer. De tot això en parlarem tot seguit amb el Sr. Albert Garreta, Advocat i Mediador especialitzat en matèria de consum del despatx Mallart & García-Roqueta.

Vostès dirien que una persona no fumadora que viu amb un fumador, és com si visqués en una ciutat fortament contaminada pel que fa als efectes sobre la seva salut? Doncs això és el que sembla desprendre’s d’un estudi realitzat a la Universitat d’Aberdeen a Escòcia. Els no fumadors s’exposen al triple dels nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut respecte a partícules nocives. Això significa que els nivells d’aquestes partícules en la llar d’un fumador equivalen als que trobaríem a les grans ciutats contaminades. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Les malalties cardiovasculars i la demència coexisteixen en etapes avançades moltes vegades; no obstant això, hi ha pocs estudis longitudinals en persones de mitjana edat, 50 anys, que hagin avaluat la interacció entre l'aterosclerosi i els factors de risc sobre la salut del cervell. Ara, una investigació realitzada al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), dóna noves dades sobre aquesta relació i confirma la rellevància de controlar els factors de risc cardiovascular tradicionals, com hipertensió, colesterol, diabetis, tabaquisme o sedentarisme, no només per cuidar la salut cardiovascular, sinó també per prevenir malalties com l'Alzheimer. La informació és molt rellevant perquè obre la possibilitat d'intervenir sobre un trastorn modificable, com ara les malalties cardiovasculars, per prevenir el desenvolupament de les demències, per a les quals no hi ha tractament per a molts pacients. Com més aviat comencem a controlar els factors de risc cardiovascular, millor serà per al nostre cervell. Carles Aguilar entrevista el Dr. Valentí Fuster, Director General del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos lll de Madrid, President del Mount Sinai Medical Center de Nova York i Editor en Cap del Journal of The American Medical College of Cardiology.

L'Espondiloartritis és una malaltia poc coneguda que té un alt impacte a la qualitat de vida dels pacients, que alhora compten amb moltes necessitats per cobrir. Els pacients amb Espondiloartritis en el moment del diagnòstic tenen una edat mitjana de 30 anys, per la qual cosa es tracta d'un perfil d'adult jove, recentment incorporat al món laboral. El seu dia a dia està marcat pel dolor, un dels símptomes que més dificulta la vida dels pacients, cosa que el porta a haver d'assumir una renúncia a nivell laboral, social i familiar a la meitat dels casos. Però també és habitual la fatiga, inflor, rigidesa i somni. Resoldrem algunes preguntes: Quina importància té farmàcia hospitalària en l'abordatge assistencial de l'espondiloartritis? Com s'ha d'incorporar la tasca d'aquesta especialitat en el maneig de l'espondiloartritis? Quines són les principals línies de tractament? Quina implicació té l'adherència terapèutica i com promoure-la entre els pacients? Quines són les principals complicacions d'un maneig inadequat de la patologia? Quins avenços a nivell terapèutic s'han experimentat en els últims anys en el maneig de l'espondiloartritis? principals línies terapèutiques més rellevants o prometedores?, etc . Parlem amb Carlos Seguí, Farmacèutic Hospitalari de l'Hospital General de Granollers