Dr Josep Just

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Una nova investigació basada en dades del Registre SEMI-COVID-19 de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) ha permès desenvolupar i validar un model pronòstic denominat PRIORITY, útil per predir el risc de COVID-19 greu en pacients hospitalitzats a partir de variables clíniques de fàcil obtenció en el moment de la diagnosi inicial de la infecció per SARS-CoV-2. Ho comentem amb el Dr. Luis Manzano, membre de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), Cap de Servei de Medicina Interna del Hospital Universitari Ramón i Cajal (Madrid) i Catedràtic de Medicina de la Universitat d'Alcalá (Madrid)

La síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica autoimmune sistèmica i crònica, els símptomes clínics principals estan relacionats amb la destrucció de les glàndules exocrines donant lloc a sequedat ocular, bucal, nasal i vaginal. Tot i això, és important destacar que a l'ésser sistèmica pot implicar afectació orgànica i fer mal a altres òrgans (aparell digestiu, pell, pulmons, ronyons, etcètera), a més de ser molt freqüent el dolor articular, muscular i l'esgotament, que pot arribar a ser extrem. Carles Aguilar parla amb la Dra. Cristina Macía, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòloga del Hospital Universitari Sever Ochoa (Madrid)

Per sotmetre’s a una operació de cirurgia que requereixi anestèsia, sobretot si és anestèsia general, es recomana no menjar ni beure diverses hores abans de la intervenció. Això es fa per prevenir algunes complicacions al tenir l'estómac, el tracte digestiu i la bufeta buides. Per exemple, tenir l'estómac buit redueix les possibilitats que el pacient vomiti durant l'operació, un efecte secundari que pot donar l'anestèsia. El temps abans que el pacient no hauria de menjar ni beure depèn de l'operació, encara que el més habitual és que no es mengi ni es begui entre 8 i 12 hores abans de l'operació. També se sol recomanar que l'últim menjar sigui lleugera i que no es begui alcohol ni es fumi durant aquest temps. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Expliquem tot el que cal saber sobre la síndrome de l'intestí mandrós. La síndrome de l'intestí mandrós és un terme que descriu el moviment muscular lent, feble o detingut en el còlon que provoca que els residus es mouen lentament o, fins i tot, no es moguin. Si bé és cert que amb aquest terme o fa referència a un trastorn mèdic diagnosticable, ja que en realitat es tracta d'un símptoma, el seu ús està molt estès per referir-se a les persones que realitzen digestions lentes. La digestió lenta resulta en moviments intestinals poc freqüents, el que els metges anomenen restrenyiment de trànsit lent. Una de les característiques dels que la pateixen és la duresa de la seva femta. Això fa que siguin més difícils d'eliminar, el que, al seu torn, pot provocar complicacions com hemorroides i deposicions doloroses. A més, l'intestí mandrós pot provocar altres efectes, com distensió abdominal i dolor i nàusees. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Els problemes de ritme cardíac (arítmies cardíaques) ocorren quan els impulsos elèctrics que coordinen els batecs cardíacs no funcionen adequadament, el que fa que el cor bategui massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Les arítmies cardíaques poden provocar una sensació de aleteig al pit o de cor accelerat i poden ser inofensives. No obstant això, algunes arrítmies cardiaques poden provocar signes i símptomes molestos i, de vegades, mortals. Sovint, el tractament de les arítmies cardíaques pot controlar o eliminar els batecs cardíacs irregulars, lents o accelerats. A més, pel fet que les arítmies cardíaques empitjoren o són fins i tot provocades per un cor feble o danyat, pots reduir el risc de patir arítmies si adoptes un estil de vida saludable per al cor. Analitzem el tema amb el Dr. Antoni Berruezo, Cardiòleg i Especialista en Electrofisiologia Cardiaca.

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Els mites sobre càncer de cap i coll poden dificultar la seva prevenció i diagnòstic, cosa que endarrerirà el seu tractament, segons adverteixen des de la Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll. Desmuntem alguns dels mites més estesos que tenen a veure amb les causes o factors de risc. Cada any es detecten a Espanya al voltant de 10.000 nous casos de càncer de cap i coll, ocasionats sobretot pel tabac, l'alcohol o, cada vegada més, el virus de l'papil·loma humà (VPH). Parlem amb el Dr. Pedro Diaz de Cerio, President de la comissió de cap i coll i base de crani de la Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll.

La soledat no desitjada dels avis durant la pandèmia del Covid 19 ha estat un gran problema en el nostre context sociocultural. A més de veure limitades les seves activitats socials i culturals, especialment durant el confinament, s'han vist molt reduïdes les trobades amb els seus familiars, especialment amb els néts als quals han trigat molt a tornar a veure. S'han incrementat les trucades i videotrucades entre avis i néts encara que no tots han pogut o han volgut fer servir aquestes noves tecnologies. Amb tot, han trobat a faltar el contacte físic, les rialles còmplices, les històries compartides en viu ... Comentem el tema a fons amb la Gema Pérez Rojo, Dra. en Psicologia, Professora Titular de la Universitat CEU San Pablo (Madrid) i experta en gent gran.

El 20% de la població general catalana entrevistada a la II Enquesta Creences i Actituds sobre la Diabetis de l'Aliança per la Diabetis considera la diabetis tipus 2 una patologia molt estesa quan es té sobrepès. I quan els enquestats són persones amb diabetis tipus 2, 8 de cada 10 catalans consideren que està directament relacionada amb el sobrepès. L'objectiu d'aquesta enquesta és analitzar la percepció dels pacients catalans amb diabetis tipus 2 sobre la seva patologia, així com afavorir el coneixement i ajudar a la conscienciació sobre els riscos associats a la malaltia. Ens ho explica Francesc Fernández Barqué, President de l'Associació de Diabetis de Catalunya.

El 15% de la població espanyola declara no fer cap tipus d'exercici, sent el quart país europeu on més ciutadans no practiquen cap esport. El 59% de la ciutadania desitjaria poder fer més esport, assenyalant la falta de temps com el motiu principal per no fer-ho. Només el 36% està content amb l'activitat física que realitza. L'exercici físic està associat amb múltiples beneficis sobre la nostra salut i ens ajuda a portar un estil de vida sa i equilibrat. Ja sigui en un gimnàs, fent rutes per la muntanya o nedant a la piscina, l'arribada de l'estiu i les vacances animen a que l'esport sigui una bona opció d'oci per combatre la calor i estar en forma. Per conèixer millor la relació dels ciutadans amb l'esport, Ipsos, al costat del Fòrum Econòmic Mundial, ha elaborat un estudi sobre la pràctica d'exercici i els esports en equip en 29 països. Espanya que, comparant-ho amb els països veïns, se situa com el tercer país europeu que menys està satisfet amb el seu estil de vida, només per davant d'Hongria (62%) i Itàlia (59%) .. Parlem amb l’Almudena Pérez, Directora de comunicació d'Ipsos.

L'aparell urinari és el sistema de drenatge del cos per eliminar les deixalles i l'excés d'aigua. Inclou dos ronyons, dos urèters, una bufeta i una uretra. Les infeccions del tracte urinari són el segon tipus més comú d'infecció en el cos. Persones de qualsevol edat o sexe poden contraure infeccions urinàries. Però les dones la pateixen unes quatre vegades més que els homes. El Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de "En Bones Mans" ens ho explica.