en bones mans

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L'estudi de l'hemostàsia al Laboratori Clínic és un dels pilars bàsics de l'hematologia. Inclou l'estudi de l'hemostàsia primària, més centrada en situacions d'urgència per al pacient, i l'hemostàsia secundària que comprèn un grup ampli de patologies. L'hemostàsia és un procés fisiològic que manté l'homeòstasi de la circulació fluida sanguínia als vasos (equilibri entre la coagulació i la fibrinòlisi). Parlem amb la Dra. Maite Serrando Querol Presidenta de la Comissió de Biologia Hematològica de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori.

La tecnologia 3D redueix les complicacions en cirurgies de càncer de còlon. L'últim any han estat realitzades més de 100 extirpacions de tumors colorectals a hospitals espanyols amb l'ajuda de la planificació quirúrgica personalitzada en 3D. El modelatge 3D permet reconstruir l'anatomia del pacient amb un alt grau de precisió i ofereix millors resultats en cirurgies de càncer de còlon. L'ús d'aquesta tecnologia contribueix a augmentar la supervivència després de les intervencions. Carles Aguilar parla amb el Dr. Álvaro García Granero, cirurgià d'aparell digestiu especialitzat en cirurgia oncològica colorectal de l'Hospital Universitari de Son Espases de Palma de Mallorca

El consum de fibra després d'un infart redueix el risc de mort en un 25% Les persones que sobreviuen als infarts de miocardi tenen una probabilitat més gran de viure més temps si augmenten la ingesta dietètica de fibra, tal com recull una investigació publicada al British Medical Journal. Ens ho comenta el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

L'exercici físic ha estat demostrat com una eina efectiva per millorar la salut i prevenir malalties cròniques. De fet, en molts casos, l'exercici físic es pot considerar una forma de medicina preventiva i terapèutica. Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

El 51% de les dones participants a l'enquesta “Les dones i la salut” afirma que pot conciliar família i treballi, i totes les dones d'aquest grup fan conductes promotores de la salut més que en el cas de les dones que no concilien o concilien només ocasionalment, com són tenir cura d'una rutina de son de 7/8 hores; sol·licitar revisions ginecològiques, consultar amb el metge davant de dubtes sobre la seva salut o practicar exercici físic regularment. Això es desprèn dels primers resultats de l'enquesta “Les dones i la salut”. Carles Aguilar entrevista la Professora Maria Teresa Ruiz Cantero, Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d'Alacant i Directora de l'enquesta.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La tecnologia 3D redueix les complicacions en cirurgies de càncer de còlon. L'últim any han estat realitzades més de 100 extirpacions de tumors colorectals a hospitals espanyols amb l'ajuda de la planificació quirúrgica personalitzada en 3D. El modelatge 3D permet reconstruir l'anatomia del pacient amb un alt grau de precisió i ofereix millors resultats en cirurgies de càncer de còlon. L'ús d'aquesta tecnologia contribueix a augmentar la supervivència després de les intervencions. Ho comentem amb el Dra. Elena Parlorio de Andrés, responsable d'estratègia de la Societat Espanyola de Radiologia i Presidenta de la Societat Murciana de Radiologia.

El Parkinson és una de les malalties més incapacitants i la segona patologia neurodegenerativa més freqüent després de l'Alzheimer. És una patologia progressiva i crònica en què els i les pacients experimenten una discapacitat creixent i una qualitat de vida reduïda, sigui quina sigui l'edat de diagnòstic4. Actualment, no té cura, però hi ha tractaments per pal·liar els símptomes. Aquests tractaments donen bona resposta durant un temps, però, al cap d'uns 2-5 anys, els i les pacients comencen a notar que els símptomes tornen a aparèixer entre les preses del tractament. Carles Aguilar parla d'aquesta patologia del tractament amb el Dr. Juan Carlos Martínez Castrillo, Neuròleg i Cap de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital Ramon i Cajal de Madrid.

El que hem de saber per evitar que els bacteris es facin resistents als antibiòtics. El repte més preocupant, encara que potser menys visible, rau en l'aparició de resistències bacterianes. És a dir: els antibiòtics van perdent efectivitat davant dels bacteris resistents. L'AEMPS i el Govern d'Espanya han posat en marxa diverses campanyes per conscienciar-ne l'ús i evitar-ne l'abús, com a mesura fonamental per minimitzar aquestes resistències. Aquestes iniciatives sorgeixen per donar a conèixer l'error comú de fer servir els antibiòtics per tractar infeccions d'origen víric com la grip. I és que el mal ús d'aquests fàrmacs condueix al desenvolupament de bacteris més resistents i, per tant, difícils de combatre. Carles Aguilar comenta aquesta qüestió amb Mar Santamaria, responsable d'Atenció Farmacèutica de PromoFarma i es fa referència als punts més importants que hem de conèixer per contribuir a l'eficàcia dels antibiòtics i garantir que en el moment que els necessitem veritablement funcionin.

Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però té un inconvenient. El seu ús s'associa a un efecte advers que, encara que no és gaire freqüent, pot arribar a ser molt greu: l'agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari. Per això, la clozapina està indicada per als pacients que no responen de manera adequada als fàrmacs de primera i segona línia. Un dels problemes que afronten els psiquiatres per prendre aquesta decisió és la manca d'eines per predir quins pacients no respondran completament a les primeres línies de tractament. De moment, cal anar provant i esperar a veure els resultats, cosa que allarga el procés setmanes, mesos o anys. Això implica que els pacients que no responen adequadament presentin recaigudes i/o ingressos, comprometent-ne la funcionalitat i qualitat de vida i empitjorant-ne el pronòstic a llarg termini. Ara, un estudi en què el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –IIB Sant Pau – signa com a primer autor compartit amb la Dra. Bochao Lin, de la Universitat de Maastricht i liderat pel Dr. Jurjen Luykx, de la Universitat d'Utrecht, posa sobre la taula una eina genòmica nova. Aquesta ajudaria a predir quins pacients respondran malament als tractaments convencionals i, per tant, serien candidats al tractament amb clozapina de manera precoç. D'aquesta manera, es podrien millorar el control de símptomes, la qualitat de vida i la seva evolució. Carles Aguilar entrevista al Dr. Justo Pinzón Espinosa.