enquesta

Segons el darrer Baròmetre Semestral de l’Ajuntament de Barcelona, l’accés a l’habitatge figura entre les principals preocupacions dels barcelonins. No es estrany tenint en compte la bombolla dels preus del lloguer i dels pisos a Barcelona, fruit de la massificació turística i de l’especulació dels grans inversors.

Cada vegada es més habitual trobar pisos de només 30 metres quadrats a Ciutat Vella, Sant Antoni o la Barceloneta per un lloguer de 1.000 euros mensuals. De fet, el preu del metre quadrat a la Barceloneta ja es més car que a barris com Sarrià-Sant Gervasi amb habitants amb un poder adquisitiu més alt.

El preu mitjà del lloguer a Barcelona s’acosta als 800 euros, el doble que fa 15 anys, segons dades de l’INCASOL. Viure a Barcelona gairebé s’ha convertit en missió impossible. Es multipliquen els casos de famílies, joves o veïns de tota la vida que han de marxar a viure fora de la seva ciutat, com a conseqüència d’aquest espiral de pujada de preus. Segons els experts, aquesta bombolla immobiliària està arribant al seu punt màxim i està canviant la fesomia dels barris a un ritme vertiginós. Es dona la paradoxa que mentre els salaris han baixat en els darrers anys, els lloguers s'han incrementant molt per sobre dels preus anteriors a la crisi econòmica.

Les causes principals d’aquest increment desorbitat son la manca d’oferta, l’especulació i els pisos turístics, amb la proliferació d’apartaments turístics il·legals que pels seus propietaris surten més rendibles que el lloguer a llarg termini. A més, hi ha inquilins que relloguen els seus pisos a traves de plataformes com AirBnB de manera il·legal, sense permís ni llicència municipal.

Paral·lelament, cada vegada hi ha més inversors que compren habitatges o edificis sencers amb l'objectiu de beneficiar-se de lloguers de luxe, provocant l’increment dels preus de l’entorn, un fenomen conegut com a ‘gentrificació’, en què la gent amb un poder adquisitiu alt s'instal·la a barris populars fins al punt que en canvia el teixit social i expulsa els seus veïns.

Quin es el teu cas? Estàs patint aquest encariment de preus? Com t’està afectant la pujada dels lloguers? Has hagut de deixar el teu barri per aquest motiu? Com es podria frenar aquest espiral de preus?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h. Pots votar a l’enquesta, dir la teva en directe o deixar-nos el teu missatge de veu al Whatsapp del programa: 676 760 908.

Els veïns estan farts que l’avinguda Meridiana sigui una autopista per on diàriament circulen prop de 100.000 vehicles i es creuada per 10.000 vianants. Per això, la plataforma ‘Som Meridiana’, que agrupa 25 entitats dels tres districtes que travessa l’avinguda, ha elaborat un manifest en el què reclama al govern d’Ada Colau una reforma integral amb més zones verdes i menys carrils per al trànsit rodat.

Els sis quilòmetres i mig de l’avinguda Meridiana son actualment una via d’entrada i sortida a la ciutat, i no una avinguda d’ús per als barcelonins com demanen els veïns, comerços i entitats dels districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. L’objectiu es pacificar i humanitzar la Meridiana, reduir els índexs de contaminació i soroll, i millorar la convivència entre vehicles, vianants i ciclistes.

L’Ajuntament, conscient que és una assignatura pendent, ha presentat quatre propostes, que espera consensuar amb els veïns i portar al ple municipal per a la seva aprovació si compte amb el suport suficient dels partits de l’oposició.

La primera proposta -la més ambiciosa i la que més convenç al govern municipal- aposta per mantenir l’amplada actual de les voreres, eliminar dos carrils d’entrada i sortida a la ciutat, crear un carril bici central i augmentar l’arbrat i la zona verda.

Les altres tres propostes mantenen els carrils per sentit actual. La primera es basa en la incorporació d'un carril bici central sense reduir voreres; la segona, en la incorporació d'un carril bici central reduint voreres, i la tercera en la creació d'una calçada central i dues de laterals, un carril bici i la reducció de les voreres i el manteniment del nombre de carrils.

Què opines? Estàs a favor de reformar l’avinguda Meridiana? Creus que es prioritària la reforma? Es possible? Quines conseqüències pel trànsit tindria la supressió de carrils en una via d’accés tant important com aquesta?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h

L’Ajuntament de Barcelona prohibirà l’entrada dels gossos al Turó Park a partir del setembre. Els gossos no hi podran accedir, ni lligats ni deslligats. D’aquesta manera es convertirà en el primer parc públic de Barcelona on es vetarà la presència de gossos, en tots els espais excepte al pipicà ja existent, al qual s'accedeix per una porta lateral.

La prohibició ha indignat els veïns propietaris de gossos que van a l'històric parc a passejar amb les seves mascotes i ja han iniciat actes de protesta.

La decisió s’aplicarà a partir del setembre coincidint amb l’inici de les obres de l’esperada reforma del Turó Park que ha de posar en valor el patrimoni natural i escultòric de l'obra de Rubió i Tudurí. Unes obres que duraran uns set mesos i tenen un pressupost de 800.000 euros.

Precisament, el consistori culpa del deteriorament d’algunes zones del parc a la gran abundància d'animals i els propietaris incívics, especialment el prat de la zona superior, arruïnat per la sobreexplotació, ple d'excrements i on és fàcil veure animals sense corretja, alguns de molt grossos, corrent a tota velocitat.

Els amos de gossos sostenen que els problemes son ocasionats per una minoria i denuncien que la decisió municipal té com a objectiu convertir el Turó Park en un nou parc temàtic ple de turistes i del qual seran expulsats molts veïns, inclosos els nens que fan servir l'esplanada superior com a improvisat camp de futbol.

Com a alternativa, l’Ajuntament s’ha compromès a habilitar una àrea per a gossos de 1.000 metres quadrats en el pròxim recinte de Piscines i Esports però els propietaris de gossos ho consideren insuficient. No volen ser expulsats a un pipicà i reclamen espais amplis on poder passejar amb els animals. Segons l’Ajuntament es tracta d’una mesura excepcional perquè el Turó Park és un jardí històric que mereix un tracte especial. Però, en realitat, ja hi ha quatre parcs més a Barcelona on els gossos ja no poden accedir pel seu elevat valor patrimonial o botànic: el Jardí de Cervantes, el parc del Laberint d'Horta, el Jardí Botànic de Montjuïc i el Jardí Costa i Llobera de Montjuïc.

Què opines? Et sembla bé la prohibició dels gossos als parcs públics? La mesura s’hauria d’estendre a altres parcs? O només en determinats casos? Hi ha massa gossos als parcs? Es fàcil la convivència? Falta civisme?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.