Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Recentment, a través d'una companyia biotecnològica internacional dedicada al desenvolupament de tractaments innovadors per a les persones que viuen amb patologies poc freqüents, s'ha presentat al Senat el document “Coordenades en Malalties Rares”, per tal de col·laborar amb les comunitats autònomes a l'abordatge multidisciplinari de les malalties rares i la millora de la vida de les persones amb aquestes patologies. La trobada, a què van assistir els membres de la Comissió de Sanitat del Senat, els directors generals de les conselleries de salut d'Extremadura, Madrid i Múrcia i representants del sector com FEDER o AELMHU, ha servit per oferir suport i impuls a les estratègies autonòmiques de malalties rares, així com promoure sinergies de coneixements entre les diferents comunitats autònomes per tal de respondre a les necessitats dels pacients. El document identifica les millors pràctiques de cada comunitat perquè serveixin d'orientació per millorar l'atenció integral dels pacients amb malalties poc freqüents. Un grup d'experts en la matèria ha analitzat durant l'últim any les estratègies autonòmiques en malalties rares des del punt de vista del diagnòstic, el tractament, el model d'atenció sanitària, sociosanitària, educativa i laboral, formació i registre de malalties rares i investigació. D'aquest treball se'n deriven una sèrie d'indicadors que qualsevol pla de malalties rares podria incloure per oferir una atenció integral. Ens ho explica Susan Webb, Subdirectora Científica del Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Rares, CIBERER i Catedràtica Emèrita de la UAB.
L’Hospital Clínic Barcelona ha presentat el documental ‘ARI. Una història d’amor i vida’, que explica la història de l’Ariana Benedé, l’Ari, i de com un grup de professionals del Clínic-IDIBAPS van aconseguir que la teràpia CAR-T fos una realitat a l’hospital. El documental estarà disponible a la plataforma 3cat. En el marc d’aquesta presentació, el Clínic-IDIBAPS ha anunciat un nou assaig clínic pioner al món amb un nou CAR-T per al limfoma, l’ARI-0003. Es tracta d’un CAR-T dual i va dirigit a dues dianes terapèutiques presents en les cèl·lules malignes: CD-19 i BCMA. És la suma dels dos CAR-T que l’hospital ja té, l’ARI-0001, dirigit contra el receptor CD-19 dels limfòcits, i l’ARI-0002h, que té com a diana el receptor BCMA i que s’utilitza per al tractament del mieloma. En aquest assaig participaran 35 pacients diagnosticats de limfoma. Carles Aguilar entrevista al Dr. Álvaro Urbano, Hematòleg Hospital Clínic i Coordinador del Projecte CAR-T.
Abaixar la tapa del vàter és una qüestió de salut. Un estudi publicat a la revista Nature aerta que estirar la cisterna amb el vàter al descobert serveix per expulsar virus i bacteris fins a gairebé dos metres de distància. A més hi ha un estudi sobre això. Un grup d'investigadors americans de la Universitat de Colorado es van proposar mesurar l'impacte d'estirar la cadena amb la tapa del vàter aixecada. Per dur a terme l'estudi van fer servir dos làsers, un vàter i càmeres de mesura i anàlisi. Els resultats, publicats van sorprendre fins i tot els mateixos investigadors. Esperaven que en estirar la cadena, per la pròpia força de l'aigua de la cisterna, sortissin comiats petites gotes d'aigua que suressin al voltant de la tassa. Però el que es van trobar és que sortien comiats amb gran força fins a una alçada d'1,5 metres, i viatjant a més a velocitats que arribaven a superar els dos metres per segon. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic del programa.
Hi ha encara desconeixement sobre els analgèsics malgrat el seu ús freqüent. L'automedicació amb analgèsics proporciona un alleugeriment ràpid quan es tracta de dolors lleus. La majoria són assequibles i de fàcil accés. Tot i que els analgèsics no s'han de prendre a la lleugera, els europeus mostren una manca de coneixement. Segons es desprèn dels resultats de l'STADA Health Report, un estudi realitzat per STADA a 32.000 persones a 16 països europeus sobre la visió de la població sobre la salut, gairebé la meitat dels europeus desconeixen les característiques fonamentals de l'àcid acetilsalicílic (47% ) o del paracetamol (42%). Els espanyols manifesten que les raons principals per prendre analgèsics són el mal de cap (70%), els refredats (45%), dolors dentals (39%), mals d'esquena (38%) i dolors musculars (36%). Per gènere, les dones són les que més els utilitzen per al mal de cap (76%) davant d'un 64% dels homes, mentre que un 37% els utilitzen per pal·liar els dolors menstruals. Només un 6% de les dones afirma no prendre mai analgèsics, xifra que es doblega en el cas dels homes, amb un 13%. Carles Aguilar parla amb Noelia Tejedor, Farmacèutica, Vocal de la Societat Científic - Professional de Farmàcia Iberoamericana i Professora de la Universitat Francisco de Vitoria i Rey Juan Carlos de Madrid.
Segons la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 25 de gener de 2024, les persones que van signar o van cancel·lar seva hipoteca abans del juny de 2019, poden reclamar la devolució de les despeses de constitució i cancel·lació, considerades abusives i nul·les pel Tribunal Suprem l'any 2015. Poden reclamar els consumidors que van signar o van cancel·lar la hipoteca abans del juny de 2019 i que van pagar les despeses de gestoria, notaria, registre, taxació i comissió d’obertura. No hi ha una data límit única i concreta per a tothom i serà diferent per a cada persona afectada. La sentència del TJUE amplia el termini per reclamar les despeses hipotecàries a l’entitat bancària. El TJUE aclareix que el termini per reclamar les despeses hipotecàries s’inicia a comptar des que el consumidor té coneixement que la clàusula és abusiva. Carles Aguilar ho comenta amb l’Albert Garreta, Advocat i Mediador de la CUS - Salut + Consum + Alimentació i del Despatx Mallart & García-Roqueta
