inteligencia artificial

Parlem a la Brúixola amb el doctor Jaques Rivière, de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l'hospital Vall d’Hebron.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Al març del 2021 va ser aprovada la Llei Orgànica 3/2021 reguladora coneguda com a LORE, Llei Orgànica de Regulació de la Eutanàsia, una llei esperada i per la que sectors de la salut i social van treballar per aconseguir-la. Per a les persones amb problemes de salut irresolubles i que afecten la seva vida fent-la insofrible, la LORE permet el dret de les persones a accedir de manera lliure, informada i conscient el moment a morir en situacions mèdicament contrastades. Darrerament el Tribunal Constitucional ha modificat un aspecte molt important del dret de les persones a accedir a la LORE, excloent els pacients amb trastorns mentals. Parlem amb Francesc José Maria, Advocat i Vicepresident de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya sobre el que representa aquesta modificació.

La intel·ligència artificial podria cobrir el 20% de la manca de sanitaris. El dèficit de metges a Espanya arriba als 5.000, mentre que el nombre d'infermeres se situa a 100.000 per sota de la mitjana europea. Els humans digitals es faran servir cada vegada més en sanitat, ja que al voltant de la meitat dels països no compta amb personal adequat per prestar una atenció sanitària de qualitat. Quines poden ser les principals aplicacions de la IA a la Sanitat? Les aplicacions d’aquesta tecnologia tenen potencial per anar molt més enllà d’automatitzar portals d’atenció a l’usuari o del desenvolupament d’interfícies per a la recollida de cites i dades. A continuació, des de Wehumans mostren els tipus de casos en què la intel·ligència artificial pot impactar en el dia a dia de la relació del personal sanitari amb els pacients. Ens ho explica Carlos Fernández Robles, Director d'Innovació de Wehumans i Expert al sector Salut.

Aquest any se celebra per primera vegada el Dia Europeu de la Mistaenia Gravis. Més de 15.000 persones pateixen Miastenia a Espanya Es tracta d’una malaltia rara, neuromuscular, d'origen desconegut, crònica i autoimmune (MG), que es caracteritza per la debilitat i la fatiga dels músculs esquelètics o voluntaris del cos. Encara que és menys freqüent, la Miastènia també pot ser congènita (MC). Actualment no hi ha cura, encara que hi ha tractaments pal·liatius que poden ajudar a alleujar els símptomes. La Miastenia, també és coneguda com la malaltia del floc de neu perquè no existeixen dos pacients iguals. És causada per una ruptura en la comunicació normal entre els nervis i els músculs. Habitualment els primers símptomes són oculars, com la caiguda de les parpelles (ptosi palpebral) i/o la visió doble (diplopia). És una malaltia molt poc visibilitzada que en alguns casos arriba a ser invalidant, afectant enormement la qualitat de vida del pacient. Carles Aguilar entrevista a Paula Serrano, membre de l’Associació Miastenia d'Espanya, AMES i persona afectada.

Un estudi indica que viure en parella protegeix contra l'Alzheimer. Viure en parella protegeix de l'Alzheimer. I és que el risc de tenir aquest trastorn o algun tipus de demència durant la vellesa es duplica entre les persones que viuen soles als 50 anys i es triplica entre els divorciats o vidus. Els investigadors atribueixen aquests resultats a la falta d'un company que ofereixi una protecció mental extra. Ens ho comenta el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Gijón acoge hasta el viernes el Dataforum 2023, un evento sobre la cultura del dato y la digitalización y su contribución a la modernización de los campos de la justicia y el derecho. Avances tecnológicos que beneficiarán a los ciudadanos, asegura la Viceconsejera de Justicia.