qualitat de vida

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El risc de patir malalties cardiovasculars augmenta amb l'increment de la càrrega d'estrès percebut, els problemes financers i els esdeveniments vitals adversos, segons assenyala un estudi internacional important que ha tingut un seguiment de deu anys. Els investigadors, principalment de la Universitat de Göteborg (Suècia), han pogut relacionar el risc d'infart de miocardi i d'accident cerebrovascular amb els alts nivells d'estrès. Parlem d'aquest tema amb el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

S'estima que es produeixen cada any uns 200-400 nous casos de “micetismes” o intoxicacions per bolets al nostre país. Les intoxicacions produïdes pels bolets és un capítol pendent a tots els serveis d'urgències sanitaris, perquè el fet que sigui de caràcter estacional implica que no es tingui present en molts casos. Això es tradueix en morts que podrien ser evitables amb un diagnòstic precoç. Els micetismes s'han agreujat per diversos factors, com ara la globalització, que condiciona l'aparició d'espècies invasores en entorns no habituals, així com pel canvi climàtic, que fa que els hàbitats de les zones geogràfiques variïn. Alhora, també es deu a la popularització de la recol·lecta campestre com a activitat lúdica. Davant d'aquesta realitat, la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori (SEQCML) ha publicat la monografia, “Micetismes: Diagnòstic Clínic i de Laboratori”, amb l'objectiu d'aportar al personal facultatiu, tant clínic com de laboratori, un manual per al millor maneig de les intoxicacions per bolets. Parlem amb el Dr. Salvador Ventura, Facultatiu especialista en Laboratori Clínic, Membre de la Comissió de Toxicologia i de Monitorització de Fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori i Membre de la Societat Catalana de Micologia.

La cura de la nostra salut i la dels nostres éssers estimats, especialment dels més més grans, és una de les principals preocupacions de la nostra societat, una inquietud que ha cobrat especial rellevància en els darrers anys a causa, en gran mesura, del notable increment de l'esperança de vida de la població i al progressiu envelliment de la piràmide poblacional del nostre país. I és que prop de 9,4 milions de persones tenen actualment més de 64 anys a Espanya, un nombre que els experts estimen que es incrementarà en més de 2 milions la propera dècada. Vivim més anys gràcies, entre altres coses, als nombrosos avenços científics aconseguits al camp de la salut, però què podem fer perquè aquesta longevitat vagi acompanyada de la millor salut i qualitat de vida possible? Dit d'una altra manera, es pot fer alguna cosa per aconseguir que no només s'assoleixin més anys de vida, sinó també que es doni vida a aquests anys? Els experts coincideixen a assenyalar que es pot i que una manera de fer-ho és cuidant i mantenint en forma el sistema immunitari, una complexa xarxa que ajuda el nostre cos a combatre infeccions i altres malalties però que a partir dels 50 anys se'n ressent, fent que l’organisme sigui més vulnerable a les agressions externes. És el que coneixem com a immunosenescència. Carles Aguilar parla amb Ana Hernando, Responsable de Relacions Institucionals de GSK España.

Les malalties cardiovasculars (ECV) continuen sent, malgrat la Covid-19, la principal causa de mort al nostre país: una de cada quatre morts és deguda a l'ECV, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Particularment, l'afecció coneguda com a aterosclerosi o acumulació de lípids al llarg del temps a la paret de les artèries, és responsable del 85% de les morts relacionades amb les malalties circulatòries. L'aterosclerosi apareix com a resultat de l'acumulació de greix, calci i sobretot de colesterol. Així, la hipercolesterolèmia o colesterol alt és la principal causa d'aterosclerosi i el seu descontrol a la sang pot contribuir al desenvolupament de fins al 60% dels infarts o angines de pit i el 40% dels ictus. Tot i això, la hipercolesterolèmia és una malaltia silent que, tot i afectar el 50,5% de la població adulta segons indica l'estudi ENRICA, no provoca cap símptoma. Fins i tot quan ja s'ha diagnosticat, a diferència de la hipertensió, els símptomes són invisibles, fins que es produeix un esdeveniment isquèmic, per exemple. En aquest sentit, una enquesta realitzada per Cardioaliança -entitat estatal que agrupa 18 organitzacions de pacients cardiovasculars- a pacients que havien patit un esdeveniment cardiovascular va posar de manifest que 1 de cada 10 participants desconeixia si presentava un nivell alt de colesterol LDL a la sang . Carles Aguilar entrevista el Dr. Xavier Garcia-Moll, Cap d'Hospitalització del Servei de Cardiologia a l'Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Quan parlem de l'envelliment cerebral són moltes les malalties que ens envaeixen el pensament. Dins de les anomenades malalties neurodegeneratives, el Alzheimer és una de les més freqüents. A aquest grup s'hi afegeix el Parkinson, una altra malaltia que actualment afecta una gran quantitat de població i que es caracteritza per tremolor i problemes de mobilitat a què s'associen símptomes no motors. A dia d'avui, el Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més estesa del món, després de la malaltia de l'Alzheimer. Actualment, el Parkinson està afectant unes 140.000 persones a Espanya i amb l'envelliment de la població es preveu un augment significatiu de la xifra en els propers anys. La malaltia del Parkinson (EP) és un trastorn neurodegeneratiu de progressió gradual que afecta el sistema nerviós central. Apareix quan el 50-70% de les cèl·lules productores de dopamina (neurones) han reduït la seva capacitat de produir aquest neurotransmissor. Generalment, la mort de neurones s'inicia molts anys abans de que apareguin els primers símptomes indicadors. Encara que el més reconegut és el tremolor, la malaltia s’associa a molts altres símptomes. (L'alentiment motor, la rigidesa o bradicinèsia i el tremolor) Els símptomes motors clàssics són Símptomes no motors inclouen pèrdua d'olfacte, malsons nocturns violents, dolor, fallades de memòria, depressió i ansietat. Ens ho explica la Dra. Maria Josep Martí, Neuròloga de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Les malalties autoimmunes sistèmiques o EAS aglutinen un grup heterogeni d’afeccions que comparteixen el fet de tenir anticossos, produïts per la pròpia persona, que actuen contra les cèl·lules i els teixits. Aquestes patologies també es caracteritzen per ser sistèmiques, és a dir, poden afectar qualsevol òrgan o teixit del cos. L’esclerodèrmia és una d’aquestes patologies autoimmunes i sistèmiques. Atesa la seva heterogeneïtat, els símptomes de l’esclerodèrmia poden diferir d’uns pacients a altres. La manifestació més freqüent és la induració cutània però en ser una malaltia sistèmica també afecta òrgans interns, sovint l’esòfag i el pulmó. Parlem amb la Dra. Carmen Pilar Simeón, Directora científica de la Societat Espanyola Multidisciplinar de Malalties Autoimmunes Sistèmiques, SEMAIS.

Parlem sobre la utilitat de l’estudi genètic a ELA: orientació clínica, pronòstic i possibles tractaments. Les primeres manifestacions d’ELA solen produir-se entre els 40 i els 70 anys, encara que hi ha mutacions genètiques associades amb una forma d’ELA juvenil que apareix abans dels 25 anys. Els tests genètics possibiliten un diagnòstic precís per poder oferir consell genètic familiar, pronosticar la progressió de la malaltia i orientar el tractament del pacient. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mónica Povedano, Cap de Servei de Neurologia Hospital Universitari de Bellvitge.

L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l'oïda, les vàlvules cardíaques etc. La seva característica clínica més típica és la fragilitat òssia que condiciona fractures freqüents davant de traumatismes mínims o fins i tot espontàniament i que l’ha portat a ser coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. La seva prevalença estimada és de 5-7/100.000 persones, encara que amb tota seguretat es tracta d’una patologia infradiagnosticada sobretot en les formes més lleus. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pilar Peris coordinadora del IV Curs SER d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia especialista del Servei de Reumatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Segons la OMS només un de cada cinc joves fa prou exercici. Espanya té xifres lleugerament millors que la mitjana, però no per això molt positives: un 69,8% dels nois i un 83,8% de les noies no fan prou exercici. L'estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre pràctica d'exercici físic entre adolescents ha revelat avui que només un de cada cinc joves al món fa prou esport i mostra xifres pitjors entre les noies per qüestions culturals i el temor per la seva seguretat. El sedentarisme és una forma de vida en què les persones amb prou feines fan exercici físic i mantenen un estil de vida inactiu. Ens ho comenta el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans.

La incontinència anal i urinària són patologies que no entenen d'edats. Si bé la societat, en general, associa aquests problemes mèdics a les dones o la població gran, les fuites poden aparèixer al llarg de la vida per diversos factors. Es calcula que 400 milions de persones al món pateixen algun tipus d’incontinència i que a Espanya entre 2 i 4 milions pateixen incontinència anal i 6 milions urinària. Tot i això, les dades no són exactes i se sospita que podria tractar-se d'una incidència més gran. Es creu que només el 30% dels que es veuen afectats per algun tipus d’incontinència ho consulta amb el metge. La resta dels pacients decideixen conviure amb la malaltia en silenci, per vergonya o a causa de l’estigma social. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Arantxa Muñoz, Cirurgiana colorectal del Hospital Universitari Mutua de Terrassa i a Maite Carreras, pacient (incontinència anal) y Tresorera de la Associació ASIA