salut

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

05/11/2023 11:30

Els disruptors endocrins augmenten la probabilitat de desenvolupar determinades malalties

Els disruptors endocrins augmenten la probabilitat de desenvolupar determinades malalties com l'obesitat, la diabetis, els cáncers hormono dependents com el de pròstata o el de mama, alteracions de l'aparell reproductor masculí i femení poden causar infertilitat, així com alterar la funció de la glàndula tiroide . Els disruptors endocrins són compostos químics exògens, naturals o artificials, que es troben en una gran quantitat d’objectes quotidians com els plàstics, els detergents, els cosmètics, etc. . Carles Aguilar entrevista Ángel Nadal, Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Alacant).

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

29/10/2023 10:58

En Bones Mans 29/10/2023

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En el tractament de l'ictus, el temps és cervell. Per minimitzar les seqüeles neurològiques que pateixen els pacients amb ictus, Vall d'Hebron ha posat en marxa One Step Ictus, que transforma l'atenció al pacient d'ictus isquèmic i hemorràgic concentrant tot el seu abordatge en una única sala d'accés directe per reduir el temps dactuació des que arriba al Servei d’Urgències fins que rep el tractament. És, per tant, una nova tecnologia que va acompanyada d'un abordatge també innovador. Després d'un any d'actuacions estructurals i tecnològiques, aquest projecte, pioner al món, ja ha entrat en funcionament. One Step Ictus ha anat acompanyat de la reforma de l'espai de neuroradiologia intervencionista, que s'ha equipat amb la tecnologia més innovadora perquè l'equip de professionals de Neurologia i Neurorradiologia avaluïn, diagnostiquin i tractin els pacients de manera més àgil. Carles Aguilar entrevista el Dr. Carlos Molina Cap de Secció del Servei de Neurologia i Cap de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona,

Se sol·licita establir en cinc anys el període de remissió de la malaltia per reconèixer el dret a l'oblit oncològic. La taxa de supervivència dels pacients oncològics ha millorat en les darreres dècades gràcies als avenços dels tractaments. S'estima que al voltant de 20 milions de persones viuen després d'un diagnòstic de càncer, el 35% dels quals són supervivents a llarg termini (van ser diagnosticats fa 10 anys o més). Aquest nou paradigma ha donat lloc a un nombre creixent de supervivents de càncer a Europa, que, tot i això, continuen patint diverses formes de discriminació relacionades amb la seva malaltia ja superada, com ara la contractació d'assegurances de salut o vida, sol·licitar préstecs bancaris, o voler adoptar o emprendre, entre d'altres. Parlem amb el Dr. César Rodríguez, President de la Societat espanyola d'Oncologia Mèdica.

L'estimulació cortical motora podria ser una bona alternativa terapèutica per als pacients amb dolor neuropàtic crònic que no responen als tractaments convencionals, segons es desprèn dels resultats d'un estudi multicèntric realitzat per investigadors del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau, en col·laboració amb l'Hospital del Mar Research Institute, que publica la revista Neurosurgery. L'estudi analitza dades d'una de les cohorts més grans del món de pacients amb dolor neuropàtic resistent al tractament als quals es va fer estimulació cortical motora com a teràpia de rescat. Aquesta tècnica consisteix en la implantació d'uns elèctrodes a la superfície del cervell en àrees específiques relacionades, de manera indirecta, amb els circuits del dolor. Els resultats demostren l’eficàcia a llarg termini de l’estimulació cortical motora en el tractament del dolor neuropàtic, en concret de la neuràlgia trigeminal dolorosa. El dolor neuropàtic és una forma de dolor que persisteix tot i que la lesió que el va originar ja no existeix. Està relacionat amb lesions al sistema nerviós central o perifèric, i és especialment difícil de controlar amb els tractaments convencionals. Els pacients que pateixen aquesta condició sovint experimenten altres problemes associats com l'ansietat, la depressió i els problemes laborals, a més d'una important afectació de la seva qualitat de vida. Carles Aguilar entrevista el Dr. Juan Aibar, membre del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Neurocirurgià del mateix hospital.

La salut emocional, una prioritat per als millennials i Z espanyols. Els millennials són els joves espanyols que més valoren la salut emocional. De fet, el 61% considera que la salut emocional és un aspecte “molt important” a les seves vides, davant del 56% de la Generació Z i de la mitjana europea. En general, 9 de cada 10 joves espanyols atorguen la mateixa importància que a la salut física, amb percentatges molt similars. Per tant, en totes dues generacions es denota un interès per cuidar tant cos com ment. A Espanya, 7 de cada 10 joves enquestats assegura que la salut emocional és un tema habitual, o sorgeix de tant en tant, en reunions socials amb amics o en el seu entorn social, per la qual cosa s'entreveu una certa obertura a compartir com se senten entre ells. En comparació de la dada de la resta d'Europa, de mitjana, el nostre país està 5 punts per sobre. Molts ja ocupen llocs de lideratge en grans companyies i càrrecs públics, i estan transformant els models de treball, sostenibilitat, diversitat o digitalització. Hem d'escoltar-los, saber quines són les seves inquietuds i prioritats i donar-los lloc i responsabilitat en el disseny del futur que anhelem”. Ens ho explica la Dra. Isabel Sánchez Magro, Directora Mèdica de Merck a Espanya

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

29/10/2023 10:49

L'estimulació cortical motora és eficaç en els pacients amb dolor neuropàtic que no responen a altres tractaments

L'estimulació cortical motora podria ser una bona alternativa terapèutica per als pacients amb dolor neuropàtic crònic que no responen als tractaments convencionals, segons es desprèn dels resultats d'un estudi multicèntric realitzat per investigadors del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau, en col·laboració amb l'Hospital del Mar Research Institute, que publica la revista Neurosurgery. L'estudi analitza dades d'una de les cohorts més grans del món de pacients amb dolor neuropàtic resistent al tractament als quals es va fer estimulació cortical motora com a teràpia de rescat. Carles Aguilar entrevista el Dr. Juan Aibar, membre del Grup de Neurocirurgia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Neurocirurgià del mateix hospital.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

22/10/2023 10:57

Decàleg de drets dels portadors d'una ostomia a Espanya

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Ostomitzades, que es commemora el primer dissabte d'octubre, conjuntament Fieldfisher, signatura legal internacional i la FAPOE (Federació d'Associacions de Persones Ostomitzades d'Espanya) a qui assessoren de manera desinteressada, s'ha elaborat un decàleg de drets dels portadors d'una ostomia a Espanya. Carles Aguilar entrevista Yolanda Fernández de Dios, Vicepresidenta de la FAPOE.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

22/10/2023 10:57

En Bones Mans 22/10/2023

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem d'un tema que malgrat el patim tot sovint, ens és força desconegut ens referim a les notícies falses i si sabem com identificar-les. La globalització, les xarxes socials ens han dut a un munt d’informacions o millor pseudo informacions que s'han multiplicat aquesta últims anys i el que és pitjor s’han convertir en un problema que afecta a tothom: tant als usuaris de les xarxes, a les empreses i fins i tot a les pròpies institucions. Avui intentarem explicar-los com es poden identificar les notícies falses o fake news com també se les coneix. Ens ho explica la Carme Sabater, Presidenta de la CUS – Salut + Consum + Alimentació.

La possible relació entre l'exposició involuntària a alguns contaminants presents al medi ambient i el desenvolupament de càncer s'està investigant des de fa anys. La contaminació atmosfèrica (tant interior com exterior) està relacionada amb al voltant de l'1% de tots els casos de càncer a Europa i causa aproximadament el 2% de totes les morts per càncer. Si considerem només el cas del càncer de pulmó, aquesta xifra augmenta fins al 9% de les morts. Parlem d'aquesta qüestió amb el Dr. Rafel Guayta, expert en Medicina Preventiva i Salut Pública

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

D'entre les tecnologies emergents en els darrers anys destaca el cas de la intel·ligència artificial, l'acceptació de la qual per part de la societat continua augmentant, i la seva implementació per contribuir a un millor estat de salut és ben vista per la majoria dels espanyols (69% ). Tot i això, el 52% apunta a la necessitat que aquesta tecnologia compti sempre amb l'acompanyament d'un suport humà professional. Un fet sobre el que posen èmfasi des de We Humans, companyia espanyola pionera en el desenvolupament d'humans digitals entrenats amb IA. L'objectiu de les IA és accelerar el treball de les persones, permetent als metges accedir a una quantitat més gran de coneixement. Però hi ha un dèficit de professionals davant del qual els humans digitals poden permetre reduir el cost de cada activitat unitària gràcies a la capacitat d'escalar el coneixement que ens dóna la IA ia la capacitat d'amplificar l'abast per arribar a un nombre més elevat de persones . Humans digitals per combatre la solitud i l'estrès impulsats per intel·ligència artificial l'aplicació que destaca pel potencial per mitigar l'escassetat i reforçar l'atenció al pacient, l'educació mèdica i el suport a la salut mental i que mitjançant un tracte individualitzat i en detall aconseguir que la persona se senti escoltada i valorada sense aquesta limitació de temps que en molts casos succeeix a la visita presencial amb un metge. Carles Aguilar parla amb María Pardo de Santayana Directora Comercial i de Màrqueting i Comunicació de We Humans.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Ostomitzades, que es commemora el primer dissabte d'octubre, conjuntament Fieldfisher, signatura legal internacional i la FAPOE (Federació d'Associacions de Persones Ostomitzades d'Espanya) a qui assessoren de manera desinteressada, s'ha elaborat un decàleg portadors d'una ostomia a Espanya. Aquest decàleg pretén ser un full de ruta per reivindicar els drets de les persones ostomitzades, així com un document guia, que es discutirà amb les diferents autoritats sanitàries, en la recerca d'una qualitat de vida més gran i una integració plena per als pacients portadors de una ostomia. Aquest decàleg suposa el primer pas en el reconeixement d'uns drets bàsics per a un col·lectiu, el dels ostomitzats, que ja supera els 210.000 pacients al nostre país. Carles Aguilar entrevista Yolanda Fernández de Dios, Vicepresidenta de la FAPOE.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

16/10/2023 08:13

En Bones Mans 15/10/2023

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Un estudi realitzat a l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, suggereix que certs microARNs (miARNs) poden ser útils per a com a biomarcadors no invasius per al diagnòstic precoç de les metàstasis ganglionars en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. La investigació es va centrar en pacients amb càncer de mama en una etapa primerenca amb receptors d'estrogen positius (ER-positius). Els miARNs són petites molècules d'ARN que tenen un paper crucial en la regulació de l'expressió gènica i han estat relacionats amb diferents etapes del procés metastàtic. Un aspecte particularment intrigant dels miARNs és la seva estabilitat a la sang perifèrica, cosa que els converteix en candidats ideals per ser biomarcadors utilitzant tècniques no invasives com una mostra de sang. Carles Aguilar entrevista al Dr. Agustí Barnadas, Director del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i Cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica a l'Institut de Recerca Biomèdica del mateix Hospital.

Coincidint amb el Dia Europeu del Cuidador, la companyia líder de ciència i tecnologia Merck ha anunciat una col·laboració amb la Iniciativa Global sobre l'Envelliment (GIA, per les sigles en anglès) de les Nacions Unides per oferir un programa formatiu que proporciona coneixements i habilitats clau destinat als cuidadors no professionals (persones que s'ocupen de la cura i l'atenció d'un familiar o amic a qui brinda assistència sense remuneració). La formació, que consta de cinc mòduls, ofereix instrucció professional i orientació sobre temes com ara l'ús d'equips mèdics, la creació d'entorns segurs i la superació de les barreres de comunicació, entre d'altres. A Espanya hi ha aproximadament 2,3 milions de persones dependents, majoritàriament ateses per cuidadors no professionals que anteposen les necessitats dels que tenen cura de les seves pròpies. Ens ho explica Alba Ruiz, Directora de comunicació de Merck a Espanya.

El terme trombosi es refereix a la presència de coàguls de sang els quals poden formar-se i romandre detinguts en un lloc de la circulació com pot ser una vena o una artèria. L'embòlia es produeix quan el coàgul (trombo) es mobilitza i circula a la sang cap a altres llocs de l'organisme. Ens ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

7 de cada 10 metges espanyols creuen que la seva pràctica clínica és més segura si utilitzen eines digitals com a suport. Així es desprèn dels resultats del Baròmetre sobre l'actualització científica realitzat per PulseLife en col·laboració amb la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i l'Institut #SaludsinBulos. Aquesta enquesta, a la qual han respost metges de família i especialistes, ha intentat esbrinar com actualitzen els seus coneixements els metges actualment, on busquen informació i quines fonts consideren més fiables. Parlem amb Camila Rojas, Manager per a Espanya de PULSE LIFE.

Només 1 de cada 8 catalans considera el colesterol LDL elevat com a responsable directe de la malaltia cardiovascular, malgrat que aquest factor de risc estigui al darrere del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus1 a Espanya. Així, quan han d'enumerar per ordre d'importància els factors de risc cardiovascular, els catalans situen la hipertensió arterial, l'obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme per davant del colesterol LDL elevat. Potser és aquesta percepció la que porti a tres de cada deu catalans a no realitzar-se mai una analítica per a conèixer els seus nivells de colesterol. Encara que el colesterol, en particular el colesterol LDL, sigui un factor de risc cardiovascular d'una transcendència clau en el desenvolupament i progressió d'aquestes malalties, té un caràcter sigil·lós, ja que uns nivells elevats de colesterol no generaran símptomes, com la hipertensió, ni seran fàcilment visibles com el tabaquisme. Carles Aguilar entrevista al Dr. Miquel Balcells, Director Mèdic d’Amgen Iberia.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

08/10/2023 14:11

Només un de cada vuit catalans percep el colesterol LDL elevat com un factor de risc determinant de malaltia cardiovascular

La percepció de la població catalana contrasta amb el fet que el colesterol LDL elevat sigui el responsable directe del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus que es produeixen a Espanya. Aquests resultats es desprenen d’una enquesta realitzada per la biotecnològica Amgen, en col·laboració amb Cardioalianza, per a conèixer la percepció del risc cardiovascular entre la població. Carles Aguilar parla amb el Director Mèdic de Amgen, Dr. Miquel Balcells.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

08/10/2023 14:03

En Bones Mans 8/10/2023

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El repte de la inclusió de la Farmacogenètica al Sistema Nacional de Salut. El passat 23 de juny, el Ple del Consell Interterritorial, en què es reuneixen els representants de les 17 comunitats autònomes, va acordar actualitzar i ampliar les proves genètiques incloses a la cartera comuna de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, amb la finalitat de garantir als pacients un accés més equitatiu i homogeni a aquestes. Aquest tipus de proves constitueixen un element essencial per al diagnòstic i el pronòstic de malalties d'alt impacte sanitari com són les malalties rares i les malalties oncològiques, així com per a la selecció i el seguiment de tractaments farmacològics òptims, que redunden en una major seguretat i eficiència per als pacients. Parlem amb la Dra. Mercè Brunet, Cap de Secció de Farmacologia i Toxicologia del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona.

A Espanya, l'edat mitjana actual en què les dones s'enfronten al primer part són els 32 anys. Al límit de l’edat en què els especialistes recomanen tenir el primer fill, que seria abans dels 33, encara que hi ha qui assenyala que aquest marge es pot estirar fins als 35 anys. El perquè d'aquesta recomanació? Perquè a partir d´aquesta edat la reserva ovàrica comença a baixar considerablement i amb això les probabilitats d´embaràs. Així doncs, la demanda de fecundació in vitro amb òvuls donats s'ha incrementat de manera exponencial en els darrers anys i es necessiten un bon nombre de dones joves disposades a tenir un acte de generositat envers altres dones. Què implica ser mare a partir dels 40? Ens els explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic del programa.

La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una malaltia rara que afecta entre 8.000 i 12.000 persones a Espanya i, com que és progressiva, pot empitjorar els símptomes respiratoris i reduir la funció pulmonar amb el pas del temps, presentant una esperança de vida de 2 a 5 anys des del diagnòstic sense tractament. Davant la gravetat de la patologia i la necessitat de visibilitzar els símptomes per a una detecció precoç, està en marxa la campanya “Dóna veu a la fibrosi pulmonar. Tu portes la batuta” amb la voluntat de contribuir a un major reconeixement de la fibrosi pulmonar a la FPI i altres malalties associades. En pacients amb fibrosi pulmonar, fins i tot els canvis d'hàbits més insignificants poden ajudar a millorar la sensació de benestar general. Mantenir una dieta sana i equilibrada, practicar exercici i deixar de fumar són alguns dels consells que els pacients amb aquesta afecció poden integrar al seu dia a dia, però, més enllà dels aspectes físics, tenir cura de la salut mental és igual d'important . Carles Aguilar Entrevista a la Dra. Eva Balcells, Pneumòloga i Coordinadora de la Unitat de Fibrosi de l'Hospital del Mar de Barcelona.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Només un de cada vuit catalans percep el colesterol LDL elevat com un factor de risc determinant de malaltia cardiovascular. La percepció de la població catalana contrasta amb el fet que el colesterol LDL elevat sigui el responsable directe del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus que es produeixen a Espanya. Aquests resultats es desprenen d’una enquesta realitzada per la biotecnològica Amgen, en col·laboració amb Cardioalianza, per a conèixer la percepció del risc cardiovascular entre la població. Només un de cada vuit catalans considera el colesterol LDL elevat com a responsable directe de la malaltia cardiovascular, malgrat que aquest factor de risc estigui al darrere del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus 1 a Espanya. Així, quan han d’enumerar per ordre d’importància els factors de risc cardiovascular, els catalans situen la hipertensió arterial, l'obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme per davant del colesterol LDL elevat. Potser és aquesta percepció la que porti a tres de cada deu catalans a no realitzar-se mai una analítica per a conèixer els seus nivells de colesterol. Carles Aguilar parla amb el Director Mèdic de Amgen, Miquel Balcells.