salut

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La tecnologia 3D redueix les complicacions en cirurgies de càncer de còlon. L'últim any han estat realitzades més de 100 extirpacions de tumors colorectals a hospitals espanyols amb l'ajuda de la planificació quirúrgica personalitzada en 3D. El modelatge 3D permet reconstruir l'anatomia del pacient amb un alt grau de precisió i ofereix millors resultats en cirurgies de càncer de còlon. L'ús d'aquesta tecnologia contribueix a augmentar la supervivència després de les intervencions. Ho comentem amb el Dra. Elena Parlorio de Andrés, responsable d'estratègia de la Societat Espanyola de Radiologia i Presidenta de la Societat Murciana de Radiologia.

El Parkinson és una de les malalties més incapacitants i la segona patologia neurodegenerativa més freqüent després de l'Alzheimer. És una patologia progressiva i crònica en què els i les pacients experimenten una discapacitat creixent i una qualitat de vida reduïda, sigui quina sigui l'edat de diagnòstic4. Actualment, no té cura, però hi ha tractaments per pal·liar els símptomes. Aquests tractaments donen bona resposta durant un temps, però, al cap d'uns 2-5 anys, els i les pacients comencen a notar que els símptomes tornen a aparèixer entre les preses del tractament. Carles Aguilar parla d'aquesta patologia del tractament amb el Dr. Juan Carlos Martínez Castrillo, Neuròleg i Cap de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital Ramon i Cajal de Madrid.

El que hem de saber per evitar que els bacteris es facin resistents als antibiòtics. El repte més preocupant, encara que potser menys visible, rau en l'aparició de resistències bacterianes. És a dir: els antibiòtics van perdent efectivitat davant dels bacteris resistents. L'AEMPS i el Govern d'Espanya han posat en marxa diverses campanyes per conscienciar-ne l'ús i evitar-ne l'abús, com a mesura fonamental per minimitzar aquestes resistències. Aquestes iniciatives sorgeixen per donar a conèixer l'error comú de fer servir els antibiòtics per tractar infeccions d'origen víric com la grip. I és que el mal ús d'aquests fàrmacs condueix al desenvolupament de bacteris més resistents i, per tant, difícils de combatre. Carles Aguilar comenta aquesta qüestió amb Mar Santamaria, responsable d'Atenció Farmacèutica de PromoFarma i es fa referència als punts més importants que hem de conèixer per contribuir a l'eficàcia dels antibiòtics i garantir que en el moment que els necessitem veritablement funcionin.

Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però té un inconvenient. El seu ús s'associa a un efecte advers que, encara que no és gaire freqüent, pot arribar a ser molt greu: l'agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari. Per això, la clozapina està indicada per als pacients que no responen de manera adequada als fàrmacs de primera i segona línia. Un dels problemes que afronten els psiquiatres per prendre aquesta decisió és la manca d'eines per predir quins pacients no respondran completament a les primeres línies de tractament. De moment, cal anar provant i esperar a veure els resultats, cosa que allarga el procés setmanes, mesos o anys. Això implica que els pacients que no responen adequadament presentin recaigudes i/o ingressos, comprometent-ne la funcionalitat i qualitat de vida i empitjorant-ne el pronòstic a llarg termini. Ara, un estudi en què el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –IIB Sant Pau – signa com a primer autor compartit amb la Dra. Bochao Lin, de la Universitat de Maastricht i liderat pel Dr. Jurjen Luykx, de la Universitat d'Utrecht, posa sobre la taula una eina genòmica nova. Aquesta ajudaria a predir quins pacients respondran malament als tractaments convencionals i, per tant, serien candidats al tractament amb clozapina de manera precoç. D'aquesta manera, es podrien millorar el control de símptomes, la qualitat de vida i la seva evolució. Carles Aguilar entrevista al Dr. Justo Pinzón Espinosa.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Els professionals de Laboratori Clínic actualitzen els seus coneixements sobre la sèpsia i les determinacions clau per a l'estudi de l'hemostàsia primària i secundària. El laboratori de microbiologia és crucial per identificar l'etiologia i el focus de la infecció causant de la sèpsia, amb l'aïllament del patogen, permetent instaurar el tractament més adequat en cada situació. El laboratori d'urgències té un paper clau per orientar el diagnòstic de sèpsia, i així poder prendre les mostres necessàries perquè el laboratori de microbiologia pugui fer l'aïllament del patogen. Parlem amb Dra Imma Caballé, Dra. en Farmàcia, Especialista en Bioquímica i Directora de CatLab

Els símptomes no motors poden aparèixer entre 10 i 15 anys abans que els motors en la malaltia de Parkinson, i el més greu afecta la cognició dels pacients. L’institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau iniciarà a finals d’aquest any un assaig clínic independent centrat en el deteriorament cognitiu dels malalts de Parkinson amb l’Institut Carlos III de Madrid on coordinarà 21 centres d’arreu d’Espanya. El ventall d’alteracions cognitives és molt ampli: pèrdua de velocitat mental, menys capacitat de concentració, trastorns de l’estat d’ànim, pèrdua d’olfacte, trastorns del son REM, restrenyiment... i poden incapacitar tant o més que les afectacions motores. L’Hospital de Sant Pau és centre referent en la cirurgia d’estimulació profunda del Parkinson des de fa més de 25 anys i treballa l’estimulació cognitiva dels pacients a través de l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia del Llenguatge. Carles Aguilar entrevista al Dr. Jaume Kulisevsky, Director de la Unitat de Parkinson del Hospital de Sant Pau i Catedràtic de Neurologia i Vicedegà de la Facultat de Medicina de la UAB

Les malalties cardiovasculars constitueixen la principal causa de morbiditat i mortalitat al món. La millor eina per establir prioritats a la prevenció primària cardiovascular és l'estimació precisa del risc cardiovascular global. La predicció del risc de morbiditat cardiovascular ha constituït element essencial a les guies clíniques de prevenció d'aquestes malalties i ha esdevingut una eina útil per al metge de família, per poder establir prioritats en l'atenció primària de salut, fet que possibilitarà avançar cap a l'estudi de complexes associacions capaces de repercutir en risc cardiovascular. Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

A la primavera pugen les temperatures, el sol surt més sovint, la gent surt al carrer i sembla estar més contenta, les terrasses s'omplen... No obstant, aquesta estació de l'any no comporta únicament coses bones. Per a molts la primavera és sinònim d'astènia i/o de… al·lèrgia al pol·len. Entrant una mica més de ple en l'al·lèrgia al pol·len, també coneguda com a pol·linosi, afecta prop de 8 milions d'espanyols, segons la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Crònica (SEAIC), i es dóna amb més freqüència en ambients urbans que rurals ja que la contaminació atmosfèrica n'afavoreix l'efecte. Carles Aguilar parla amb la Dra. Alba García Moral, al·lergòloga de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.