salut

A Espanya, més de cinc milions de persones presenten migranya, 1,5 milions dels quals pateixen migranya crònica. La prevalença d'aquesta malaltia arriba al 12% de la població.

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La humanització dels laboratoris clínics o la creació d'un Observatori per a la divulgació de temes d'actualitat a Medicina de Laboratori són algunes de les línies estratègiques del nou Pla Estratègic 2022-2024 de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori (SEQC ML) i l’objectiu és la millora de la salut dels pacients. Es promourà entre les societats científiques l'assistència orientada al pacient i la incorporació als seus plans estratègics de la medicina 5Ps: personalitzada, predictiva, preventiva, participativa i poblacional. Parlem amb Dr. Antonio Buño, President de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori.

Un 40% dels pacients que han patit un ictus i que necessiten rehabilitació no la fa o bé no la comença; un 30% no continua amb la medicació, i un terç no visita el seu CAP una vegada se li ha donat l’alta. Després de l’ictus, el primer any és crític per determinar l’evolució futura del pacient. Per posar-hi solució, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l’Hospital de Viladecans i l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS) han creat el programa Strack. Es tracta d’un nou model d’atenció integral que garanteix un seguiment personalitzat i remot els dotze mesos següents a l’ictus, amb una important implicació dels equips d’Atenció Primària. Fins ara, la part aguda –tot just després de patir l’episodi- està molt estandarditzada amb el Codi Ictus. Ara, Strack es proposa esdevenir una solució per a la fase crònica, que fins ara no comptava amb abordatge integral. L’atenció urgent davant un ictus és clau, ja que cada minut que passa moren dos milions de neurones. En els mesos posteriors, realment crítics, mancava coordinació per al seguiment de la rehabilitació i l’adherència al tractament, amb un risc de recurrència molt alt d’ictus, arribant a ser fatal. Carles Aguilar parla amb el Dr. Pere Cardona, director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular de l’Hospital Universitari de Bellvitge.x el neuròleg de l’Hospital de Bellvitge i co-líder del programa Strack.

El Mindfulness és la focalització de l'atenció en el moment present, és un mètode per aconseguir l'atenció plena, centrant-nos en allò que està succeint “aquí i ara”, acceptant-ho sense més ni més, sense intentar canviar, ni jutjar res. El seu significat és plena consciència. Concentrar-se en el que passa en nosaltres i al nostre voltant i saber renunciar al soroll i les distraccions. Per poder assolir el mindfulness caldrà aprendre des del principi i entrenar-se dur per fer-ho. Hi ha diferents tècniques que ens poden ajudar a aconseguir-ho: fer ioga, practicar meditació, la respiració conscient, l'escaneig corporal... Per tant, la meditació és un vehicle més, de tots els que tenim per poder assolir mindfulness, així que el mindfulness és un estat i/o tret que s’aconsegueix a través de la pràctica de la meditació. Ens ho explica Fernando Tobías, Conferenciant, Formador i Professor d'Habilitats Personals a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE de Madrid.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l’oïda, les vàlvules cardíaques etc. La seva característica clínica més típica és la fragilitat òssia que condiciona fractures freqüents davant de traumatismes mínims o fins i tot espontàniament i que l’ha portat a ser coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. La seva prevalença estimada és de 5-7/100.000 persones, encara que amb tota seguretat es tracta d’una patologia infradiagnosticada sobretot en les formes més lleus. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pilar Peris coordinadora del IV Curs SER d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia especialista del Servei de Reumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

El Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens parla dels efectes del Sol i la calor. Les temperatures altes activen mecanismes de compensació al nostre cos, que portats a l’extrem poden danyar greument la nostra salut. Aquests mecanismes consisteixen en la sudoració i vasodilatació perifèrica, que poden produir deshidratació, pèrdua d’electròlits i sobrecàrrega cardiovascular y també comentem el tema de la depressió que afecta més a les dones que als homes. Des de la adolescència, té una prevalença major en el sexe femení que al masculí, amb una proporció de 2 a 1. Les raons d’aquestes diferències entre els sexes poden ser, en part, per causes socioculturals. Segons subratlla l’Organització Mundial de la Salut, aquestes tenen gran transcendència per explicar els condicionaments de gènere i els factors econòmics. Però obeeix també a factors biològics i psicosociològics.

La prevalença dels nòduls tiroïdals a la població és elevada, estimant-se en un 40%-67% després de la realització d’estudis necròpsics i ecogràfics, davant només un 3-7% de casos detectats per palpació. Els nòduls tiroïdals són un motiu de consulta cada vegada més freqüent a Endocrinologia per l’augment d’exploracions radiològiques (ecografies, TACs, PETs) realitzades en el context d’altres malalties. L’endocrinòleg exerceix un paper fonamental en realitzar l’estudi complet, incloent-hi l’ecografia tiroïdal i, moltes vegades, la punció aspirativa quan està indicada. Ens ho explica la Dra. Elena Navarro, Endocrinòloga de l’Hospital Verge del Rocío de Sevilla i Coordinadora de l’Àrea de Tiroides de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició.

Durant l’últim any s’ha generalitzat a les Unitats d’Obesitat la consulta de pacients que consulten després d’haver estat operats d’obesitat greu a l’estranger, especialment a Turquia. No hi ha dubte que el principal motiu que empeny aquest turisme mèdic és la inassolible llista d’espera per a la cirurgia bariàtrica que hi ha a la majoria dels hospitals públics a Espanya. Alhora, sotmetre’s a aquest tipus de cirurgia en un país com Turquia és pràcticament 3 vegades més econòmic que a Espanya. Tot i que podem comprendre els motius que porten a la decisió de fer una intervenció quirúrgica més gran a l’estranger, des de les tres societats científiques més directament relacionades amb el tractament de l’obesitat al nostre país, s’ha produït una crida d’atenció a tots els pacients que puguin trobar-se en aquesta situació. Es desaconsella fermament el turisme sanitari i específicament el relacionat amb la cirurgia de l’obesitat, per tal de salvaguardar la salut de les persones i evitar complicacions. També se sol·licita a les autoritats competents regular l’accés a aquest tipus de cirurgia i posar-hi els mitjans perquè la cirurgia de l’obesitat sigui considerada una cirurgia prioritària. Carles Aguilar parla sobre aquest tema amb la Dra. Ana d’Hollanda, Coordinadora de l´Àrea d´Obesitat de l´Associació Espanyola d´Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

L’ofegament a platges i piscines és el responsable directe de 236.000 morts cada any al món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, i de 400 morts anuals a Espanya[i]. A més, per cada persona ofegada, entre 3 i 5 requereixen una atenció urgent per algun incident relacionat amb l’aigua. En la gravetat dels incidents aquàtics hi influeixen de manera decisiva els bulls que circulen per xarxes socials i els mites transmesos de generació en generació, segons adverteixen la Societat Espanyola d’Emergències (SEMES). S’ha elaborat el Decàleg de mites sobre incidents a platges i piscines i desmuntar aquestes falses creences, que posen en perill la seguretat dels banyistes i perjudiquen les tasques de prevenció. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Sílvia Aranda, Membre del Grup de Socorrisme de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) i Professora de Primers Auxilis del INEF Catalunya.