salut

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

09/06/2024 11:41

Com pot ajudar la intel·ligència artificial en radiologia?

El servei de radiologia és un lloc ideal per utilitzar la intel·ligència artificial perquè requereix el processament d'enormes quantitats de dades. L'avantatge més evident dels sistemes d'intel·ligència artificial és que ajuden el radiòleg a optimitzar el temps en tasques com l'elaboració de l'informe mèdic, gràcies al reconeixement de veu, o la detecció d'anomalies, gràcies a l'anàlisi massiva d'imatges. Carles Aguilar entrevista el Dr. Josep Munuera, Responsable Científic de la Societat Espanyola de Radiología Mèdica (SERAM).

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

09/06/2024 08:07

En Bones Mans 9/06/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem de la ‘Guia de Dubtes en Càncer de Mama', de què podem fer per evitar el consum de plàstic a la llar, de com pot ajudar la intel·ligència artificial en radiologia i de l’estimulació de cèl·lules mare humanes implicades en la regeneració de teixits lesionats.

Per què tinc càncer de mama?, on puc trobar suport emocional?, tinc oportunitat de curar-me?, quines possibilitats tinc de tenir una recaiguda? Són alguns dels més de 200 dubtes de pacients i professionals reals que recull la 'Guia de Dubtes en Càncer de Mama', un treball que ha dut a terme Lilly juntament amb l'Associació Espanyola Càncer de Mama Metastàtic (AECMM), la Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA) i la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). Aquests dubtes valoren la realitat de l'impacte que té el càncer de mama. Per això, és molt important donar visibilitat i conscienciar que amb aquesta guia altres pacients podran inspirar-se i, en definitiva, perdre la por, bloqueig i incertesa que sorgeixen en diferents moments o fases de la malaltia. Carles Aguilar parla amb la Dra. Leticia Iglesias, Especialista en Oncologia Mèdica del Complex Hospitalari d'Ourense i representant de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica al projecte “En càncer de mama cap dubte és tonta”

Abordarem avui un tema molt important i que no tothom el tenim gaire present en els nostres hàbits de compra, Què podem fer per evitar el consum de plàstic a la llar? Reduir l’ús de plàstic a la llar és un pas important cap a una vida més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, més ara que estem segons els experts en una situació d’emergència que cal revertir quant abans millor. Cal recordar que en els oceans hi ha més de 150 milions de tones de plàstics. Si parlem en termes de CO2, reciclar un milió de tones de plàstic representa retirar 1 milió de cotxes de la carretera.... Ens ho explica la Carme Sabater, Presidenta de la CUS, Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat. Salut + Consum +Alimentació

Com pot ajudar la intel·ligència artificial en radiologia? Des del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, Carles Aguilar entrevista el Dr. Josep Munuera, Responsable Científic de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM). En aquesta cita de gran envergadura s’aborden aspectes tan rellevants com la formació especialitzada des de diferents angles entre els quals s’incideix en la formació per a la investigació i l’edició d’articles científics d’un valor exponencial per als radiòlegs. A més, també es tracta la situació actual de l'especialitat i la tasca dels radiòlegs enfocats als pacients. Entre aquest ampli ventall de continguts ens centrarem en la intel·ligència artificial des de l'enfocament de la radiologia mèdica. El servei de radiologia és un lloc ideal per utilitzar la intel·ligència artificial perquè requereix el processament d'enormes quantitats de dades. L'avantatge més evident dels sistemes d'intel·ligència artificial és que ajuden el radiòleg a optimitzar el temps en tasques com l'elaboració de l'informe mèdic, gràcies al reconeixement de veu, o la detecció d'anomalies, gràcies a l'anàlisi massiva d'imatges. A més, aquests sistemes d’ajuda al radiòleg tenen el potencial de reduir les taxes d'error i homogeneïtzar la informació clínica, augmentant la qualitat dels informes resultants.

Les teràpies de transferència elèctrica capacitiva-resistiva (CRET) estimulen la proliferació de cèl·lules mare humanes implicades en la regeneració de teixits lesionats. A més, també afavoreix la proliferació i migració de queratinòcits i fibroblasts, els principals tipus de cèl·lules implicades en la regeneració de la pell, segons dos estudis realitzats per l'equip de recerca del Servei de Bioelectromagnetisme de l'Institut de Recerca Sanitària IRYCIS del Hospital Universitari Ramón i Cajal. Els estudis sobre regeneració de ferides amb aquesta teràpia, en què es porta treballant durant 5 anys des de l'IRYCIS, han revelat les bases biològiques per les quals la tecnologia CRET podria accelerar la regeneració de teixits danyats per la radioteràpia, una cosa difícil d'aconseguir les anteriors tècniques, així com impulsa la cicatrització més ràpida de ferides postcàncer i altres ferides de difícil cicatrització. Carles Aguilar entrevisra a María Luisa Hernández Bule, Dra. En Biologia i Responsable del Laboratori de Fotobiologia i Bioelectromagnetisme de l'Institut Ramon i Cajal de Recerca Sanitària de Madrid.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

03/06/2024 10:48

En Bones Mans 2/06/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem sobre les Entitats de Base Associativa EBA’s. Aquests centres d’assistència primària no dependents del Institut Català de la Salut, ICS; tenen una forma de treballar molt diferent. Es tracta d’una sèrie de professionals de la salut que treballen de manera coordinada similar a una empresa per oferir als seus pacients uns serveis moltes vegades molt més amplis que els dels CAP’s habituals. Per explicar-nos com funcionen, quins són els seus objectius i la valoració que els fan els seus pacients Carles Aguilar parla amb el Dr. Antoni Iruela, metge de família del CAP Vallcarca-Sant Gervasi i professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic.

El Dr. José Abellán Alemán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d’Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular ens parla de la dislipèmia, l'alteració en els nivells de lípids (greixos) en sang (fonamentalment colesterol i triglicèrids). L'excés de colesterol en sang en produeix l'acumulació dins les artèries, fenomen que es coneix com aterosclerosi.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

El Dr .Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones mans, ens explica el concepte de risc cardiovascular. Es a dir, la probabilitat que té un individu de patir una malaltia a nivell cardiovascular dins un termini de temps determinat i això dependrà fonamentalment del nombre de factors de risc que estiguin presents en un individu. Els factors de risc es classifiquen en 2 grans grups: factors modificables (podem intervenir per evitar-los) i factors no modificables

Parlem de com La IA ajudarà a millorar la predicció de l’evolució de l’Esclerosi Múltiple. La Fundació Esclerosi Múltiple i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT col·laboren un any més en un acte informatiu sobre l’esclerosi múltiple, per presentar els últims avenços en els tractaments i, especialment, el diagnòstic de la malaltia. Com a novetat d’enguany, s’ha presentat PRISMA, un projecte que utilitza la intel·ligència artificial per millorar la predicció de l’evolució de l’Esclerosi múltiple a mig i llarg termini, que d’aquí a uns 5 anys permetrà que la persona amb EM tingui coneixement individualitzat del pronòstic del curs de la malaltia. Aquesta iniciativa s’emmarca dins de les xerrades informatives i les activitats que cada any organitza la Fundació Esclerosi Múltiple i el CEMCAT amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements. Carles Aguilar entrevista al Dr. Xavier Montalban, Cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i Director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, CEMCAT.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

02/06/2024 13:41

La IA ajudarà a millorar la predicció de l’evolució de l’Esclerosi Múltiple

La Fundació Esclerosi Múltiple i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT col·laboren un any més en un acte informatiu sobre l’esclerosi múltiple, per presentar els últims avenços en els tractaments i, especialment, el diagnòstic de la malaltia. . Carles Aguilar entrevista al Dr. Xavier Montalban, Cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i Director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, CEMCAT

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

26/05/2024 11:48

Més de cinc milions de persones pateixen a Espanya migranya, malaltia neurològica considerada com la setena patologia més prevalent del món

Amb motiu de la recent commemoració del Dia Mundial de la Cefalea, l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE) ha publicat la guia 'La migranya a la feina. Claus per promoure un entorn laboral més inclusiu per a persones amb migranya”, en què han participat un comitè editorial d'experts de diferents disciplines (neuròlegs, infermeres, metges de família, especialistes en recursos humans i pacients). Carles Aguilar entrevista Isabel Colomina, Presidenta de l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea, AEMICE.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

26/05/2024 11:32

En Bones Mans 26/05/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El Departament de Salut tenia previst donar a conèixer el nou Pacte Nacional de Salut però l’avançament de les eleccions ha interromput la continuïtat de l’elaboració del Pacte Nacional de Salut del que fins ara s’havia publicat només un Document de Bases. No obstant hem de dir que fa just 10 anys al 2014 , també va haver una iniciativa de la Conselleria de Salut per fer un Pacte Nacional de Salut que tampoc va arribar a bon terme. Podríem pensat si els Pactes de Salut estan maleïts?. Amb el Sr. Lluís Bohigues, Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona y Master en Salut Pública, intentarem explicar que representa per la salut dels catalans la implementació d'un Pacte Nacional de Salut...

La depressió és la manifestació psiquiàtrica més freqüent a la malaltia de Parkinson (EP). Fins a un 40% de les persones que pateixen malaltia de Parkinson tenen depressió i el trastorn depressiu greu en aquesta patologia neurològica té una prevalença del 17% 1 . Els trastorns afectius, en particular la depressió, poden precedir en diversos anys l'aparició dels símptomes motors a les persones amb MP. Tot i que són nombroses les teories que poden justificar la relació entre la depressió i l'aparició de malalties neurològiques, la comunitat científica sembla estar d'acord que tindria sentit pensar que la simultaneïtat de depressió juntament amb un altre factor de risc addicional augmenta la probabilitat de desenvolupament d'una malaltia neurològica. Això sembla especialment habitual en malalties neurodegeneratives, on ja es considera la depressió com una manifestació preclínica (abans del diagnòstic) de l'entitat neurodegenerativa. Carles Aguilar entrevista el Dr. Diego Santos García, Neuròleg, Coordinador de la Unitat de Trastorns del Moviment del Complex Hospitalari Universitari de La Corunya i President de la Fundació Degén.

Associacions de pacients i professionals reclamen que el Reial Decret de l'Especialitat Multidisciplinar de Genètica Clínica sigui el 2024. El 25 d'abril passat, Dia Internacional de l'ADN, la Plataforma per a la Creació de l'Especialitat Multidisciplinar de Genètica Clínica va convocar concentracions a diverses ciutats amb per tal d'exigir una data immediata a la regulació, mitjançant un Reial decret, de l'especialitat de genètica a Espanya, únic país de la Comunitat Europea on no està reconeguda. Les Associacions de Pacients d'EERR, ultrarares, oncològiques i altres patologies, un 80% de les quals són genètiques, demanen al Ministeri de Sanitat que siguin visitats per Especialistes en Genètica Clínica per la manca d'un diagnòstic primerenc i precís, la manca d'un tractament, l'empitjorament de la qualitat de vida i l'absència de l'assessorament genètic per al pacient i la família i la desigualtat d'atenció especialitzada entre pacients. Parlem amb la Dra. Cristina González, Responsable del Departament de Genètica de l'Hospital Universitari Infanta Sofía de Sant Sebastià dels Reis Madrid)

Més de cinc milions de persones pateixen a Espanya migranya, una malaltia neurològica que està ja considerada com la setena patologia més prevalent del món i sobre la qual, tanmateix, hi ha un important desconeixement social que perjudica la vida diària dels pacients. De fet, el 64,5% dels afectats per migranya considera que treballar afavoreix la seva inclusió, però el 62% assegura sentir-se estigmatitzat (incomprès) pel seu entorn de treball, de manera que la majoria demana un major suport a les empreses i treballadors. Amb motiu de la recent commemoració del Dia Mundial de la Cefalea, l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE) ha publicat la guia 'La migranya a la feina. Claus per promoure un entorn laboral més inclusiu per a persones amb migranya”, en què han participat un comitè editorial d'experts de diferents disciplines (neuròlegs, infermeres, metges de família, especialistes en recursos humans i pacients). Amb aquesta nova publicació AEMICE vol facilitar la inclusió laboral de les persones amb migranya, per a això proposa una sèrie de consells sobre com promoure empreses saludables i més inclusives, com ajudar els companys que pateixen migranya i com millorar el control de la malaltia en l'entorn laboral. Carles Aguilar entrevista Isabel Colomina, Presidenta de l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea, AEMICE.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

12/05/2024 21:14

En Bones Mans 12/05/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Un any més, amb motiu del Dia Mundial del Pàrkinson, la Federació Espanyola de Pàrkinson (FEP) i les seves associacions federades alcen la veu per visibilitzar la realitat de totes les persones que conviuen amb aquesta malaltia. A través de la campanya 'Reivindiquem la Intel·ligència Emocional', aquestes entitats posen de manifest la importància vital de les connexions humanes en un món que sovint sembla estar dominat per la tecnologia, situant les persones davant d'una situació de solitud. El compromís d'aquest any és promoure la intel·ligència emocional com a recurs essencial per enfortir les xarxes de suport i cura necessàries per avançar cap a una millor qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies. En el context d'aquesta campanya, la Federació Espanyola de Pàrkinson ha llançat diversos vídeos amb els testimonis d'alguns dels seus associats, persones diagnosticades de Pàrkinson que dialoguen amb familiars i terapeutes sobre la importància de l'acompanyament emocional a la vida diària. Tots els vídeos i informació sobre la campanya es poden consultar a la pàgina web https://inteligenciaemocional.ai. Parlem amb Alicia Campos, Directora de la Federació Espanyola de Parkinson.

Els trastorns del son, com ara l'insomni, constitueixen un dels factors de risc cardiovascular. De fet, estudis recents assenyalen l'associació entre la manca de son i malalties com l'arteriosclerosi o la fibril·lació auricular. Per això, des del Moviment Cor de Dona, s'adverteix de la importància de tenir unes bones pautes del son, sobretot les dones que són les que més afecten aquests problemes. D'aquesta manera, es permetrà un descans regular que ajudarà l'organisme a controlar el metabolisme cardiovascular, els ritmes circadians i mantenir les persones actives i sanes durant el dia per així tenir una bona salut. Carles Aguilar parla amb Dra. Leticia Fernández-Fiera, impulsora del moviment Cor de Dona (CDM) i Directora de la Unitat de Cardio-Dona a ATRIA Clinic.

La veu és una qualitat que permet impulsar l'èxit a la feina i les relacions socials. Així, ho afirma la Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) en la posada en marxa dins dels actes de la celebració del Dia Mundial de la Veu). Una veu modulada i agradable es relaciona amb un èxit laboral i personal més gran, mentre que els trastorns de la veu o la no identificació amb la veu que tenim poden ocasionar greus problemes de salut mental. Carles Aguilar entrevista el Dr. Pedro Cabrera, Vocal de la comissió de Laringologia, Veu, Foniatria i Deglució de la SEORL-CCC

Un estudi pioner realitzat per investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb el Barça Innovation Hub -l'àrea de recerca i innovació del FC Barcelona-, ha permès relacionar, per primer cop, com afecta l’esport d’alta intensitat a l’expressió genètica. Concretament, s'han detectat alteracions al sistema immune, el metabolisme dels aminoàcids, la generació d'energia i els nivells d'estrès oxidatiu de l'organisme just després de practicar exercici d'alta intensitat. L'estudi, que publica la prestigiosa revista científica PlosOne Journals, ha identificat diferents perfils de recuperació de l'esforç físic realitzat durant l'exercici d'alta intensitat que permet, de manera personalitzada, establir una nova forma innovadora de distingir, en un mateix equip, esportistes en funció de si són recuperadors ràpids o lents en funció de l’expressió dels seus gens. La investigació s'ha centrat a analitzar el perfil d'expressió dels gens d’un grup d’esportistes professionals, examinant quins gens s'activen o inhibeixen en funció de l'esforç físic de cada jugador durant l’activitat esportiva i relacionant-lo amb la preparació física i la capacitat de recuperació després de l’acció.L'objectiu era relacionar els nivells de càrrega externa dels esportistes, ocasionats per l'activitat esportiva d'alta intensitat, amb l'activació de tots els gens del genoma de cadascun dels individus. Carles Aguilar entrevista al Dr. José Manuel Soria, Cap del Grup de Genòmica de les Malalties Complexes a l’Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

12/05/2024 21:07

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

12/05/2024 21:07

Un estudi pioner ha permès relacionar, per primer cop, com afecta l’esport d’alta intensitat a l’expressió genètica.

Un estudi pioner realitzat per investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb el Barça Innovation Hub -l'àrea de recerca i innovació del FC Barcelona-, ha permès relacionar, per primer cop, com afecta l’esport d’alta intensitat a l’expressió genètica. Concretament, s'han detectat alteracions al sistema immune, el metabolisme dels aminoàcids, la generació d'energia i els nivells d'estrès oxidatiu de l'organisme just després de practicar exercici d'alta intensitat. L'estudi, que publica la prestigiosa revista científica PlosOne Journals, ha identificat diferents perfils de recuperació de l'esforç físic realitzat durant l'exercici d'alta intensitat que permet, de manera personalitzada, establir una nova forma innovadora de distingir, en un mateix equip, esportistes en funció de si són recuperadors ràpids o lents en funció de l’expressió dels seus gens. Carles Aguilar entrevista al Dr. José Manuel Soria, Cap del Grup de Genòmica de les Malalties Complexes a l’Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

05/05/2024 10:42

Primers bioimplants cardíacs per tractar pacients amb infart de miocardi amb cèl·lules mare de cordó umbilical

Els resultats prometedors obtinguts en l’assaig clínic amb un medicament pioner de teràpia avançada anomenat PeriCord, que busca reparar el cor en pacients que han patit un infart, confirma la factibilitat de noves teràpies basades en l’aplicació de cèl·lules mare i l’enginyeria de teixits per afavorir la regeneració de teixits danyats. Aquest nou medicament, que prové de cèl·lules mare de cordó umbilical i de pericardi de donants de teixits, és un producte d’enginyeria de teixits (un tipus de teràpia avançada que combina cèl·lules i teixits optimitzats al laboratori), pioner a nivell mundial i que s’aplica als pacients candidats a un bypass coronari, aprofitant la intervenció. La seva funció és reparar la cicatriu que ha quedat a l’àrea del cor afectada per l’infart, que ha perdut la capacitat per bategar quan la sang hi ha deixat de circular. Carles Aguilar parla amb Cristina Prat, Dra. En Biologia i Responsable de Producció de Teràpies Avançades del Banc de Sang i Teixits.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

05/05/2024 10:42

En Bones Mans 05/05/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En els darrers segles les millores socials, tecnològiques i de salubritat han suposat un increment de l'esperança de vida de la població. Ara, però, la coordinadora del grup d'exercici físic de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la Dra. Montserrat Romaguera alerta que" tot i que les persones poden viure més temps, ho fan amb una funció física més pobra i una qualitat de vida reduïda, perquè tenim molt més sedentarisme que anys enrere". La mateixa evolució humana i, especialment, les noves tecnologies mòbils fomenten el sedentarisme. I ho fan amb dades alarmants. De fet, sabem que la població europea fa poca activitat física i esport. Segons l'euro baròmetre el 45% dels ciutadans adults dels 27 països de la Unió Europea no ha practicat mai exercici físic ni esport, i una tercera part ho fa de manera insuficient. Aquest sedentarisme suposa 10.000 morts prematures a l'any a Europa i unes 1.070 a Espanya.

La “Farmacogenètica”, part integral de la medicina personalitzada de precisió, estudia com les variants genètiques d'una persona afecten la manera com respon als medicaments, tant pel que fa a eficàcia com a toxicitat, i té com a principal objectiu establir tractaments farmacològics individualitzats, basats en el perfil genètic de cada pacient, amb el per augmentar l'eficàcia dels tractaments administrats i disminuir els efectes secundaris que provoquen els fàrmacs. La Farmacogenètica permet als professionals utilitzar el perfil genètic de cada individu per triar el fàrmac més eficaç i més segur per a cada pacient i establir la dosi més adequada, fet que es tradueix en una disminució de fins a un 28% de les reaccions adverses, segons ha recentment publicat la revista The Lancet. Actualment, a Espanya, al voltant del 53% dels fàrmacs aprovats presenta algun biomarcador genètic associat a la seva fitxa tècnica, fonamentalment en oncologia, i cal esperar que, en el futur, la selecció de fàrmac, dosificació i pla de seguretat, vinga condicionada per la inclusió d´un biomarcador farmacogenètic. Carles Aguilar entrevista a Cristina Rodríguez, Presidenta de la Societat Espanyola de Farmacogenètica y Farmacogenómica.

L’artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d’aixecar-se del seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d’un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

La pressió arterial alta, o hipertensió, s'anomena “assassí silenciós”. La comparació està justificada, perquè al principi de la malaltia, una persona pot, durant molt de temps, no sentir cap símptoma. Aproximadament el 46% dels adults amb hipertensió no saben que en pateixen. La pressió arterial augmenta lentament amb el temps, i no sempre és clar què causa aquesta malaltia, però se sap que el risc d'hipertensió augmenta. Els danys que la hipertensió arterial provoca al sistema circulatori són importants. La hipertensió no tractada pot tenir conseqüències molt greus: infart de miocardi, ictus, aturada cardíaca, insuficiència renal, pèrdua de visió o disfunció sexual. Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

Els resultats prometedors obtinguts en l’assaig clínic amb un medicament pioner de teràpia avançada anomenat PeriCord, que busca reparar el cor en pacients que han patit un infart, confirma la factibilitat de noves teràpies basades en l’aplicació de cèl·lules mare i l’enginyeria de teixits per afavorir la regeneració de teixits danyats. Aquest nou medicament, que prové de cèl·lules mare de cordó umbilical i de pericardi de donants de teixits, és un producte d’enginyeria de teixits (un tipus de teràpia avançada que combina cèl·lules i teixits optimitzats al laboratori), pioner a nivell mundial i que s’aplica als pacients candidats a un bypass coronari, aprofitant la intervenció. La seva funció és reparar la cicatriu que ha quedat a l’àrea del cor afectada per l’infart, que ha perdut la capacitat per bategar quan la sang hi ha deixat de circular. La primera intervenció d’aquesta nova teràpia va ser fa gairebé 4 anys fruit de la col·laboració entre el grup ICREC (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca) de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i el Banc de Sang i Teixits (BST). Vist l’èxit, es va iniciar un estudi per demostrar la seva seguretat clínica. A l’estudi s’hi ha inclòs 12 pacients candidats a bypass coronari, dels quals 7 s’han tractat amb bioimplants i 5 sense, per comparar-ne els resultats. Carles Aguilar parla amb Cristina Prat, Dra. En Biologia i Responsable de Producció de Teràpies Avançades del Banc de sang i teixits.