Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Desxifren les connexions cerebrals entre l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i la demència frontotemporal. Sant Pau ha coordinat un estudi multicèntric en què es descriu una extensa sèrie clinicopatològica de pacients amb malaltia de la neurona motora que constata l'alta freqüència de presentació simultània entre aquestes dues malalties cerebrals devastadores: l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i la demència frontotemporal. Ambdues patologies es caracteritzen, majoritàriament, per l'agregació patològica de la proteïna TDP 43, però l'estudi posa en relleu l'enorme heterogeneïtat. Fins al 50% dels pacients amb malaltia de neurona motora desenvolupen símptomes cognitivo-conductuals en algun moment. S'ha pogut comprovar, mitjançant l'estudi neuropatològic d'una gran sèrie de casos d'ELA, que el 35,5% presentaven característiques patològiques de demència frontotemporal. Els resultats posen en relleu la importància de la col·laboració entre les unitats d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i la demència frontotemporal per tal de poder oferir els pacients un abordatge integral. Aquest model d'atenció ja s'està portant a terme en Sant Pau. L'estudi examina la relació i l’espectre complet d’aquestes dues malalties neurodegeneratives, que comparteixen més similituds de les que es pensava inicialment. L'ELA, que és una malaltia que afecta a les neurones motores, i la demència frontotemporal, caracteritzada per problemes cognitius i conductuals, mostren un espectre clínic, genètic i patològic comú, tot i que molt heterogeni. Parlem amb el Dr. Álvaro Carbayo, Neuròleg de la Unitat de Neuromuscular de l'Hospital de Sant Pau i Investigador de l'Institut de Recerca del mateix hospital
L'excés de pes i l'obesitat han assolit proporcions epidèmiques a Europa. Ho adverteix l'Organització Mundial de la Salut en el darrer informe. Segons les dades, gairebé el 60% dels adults i un de cada tres nens en edat escolar presenta excés de pes o obesitat al continent. I les previsions de futur pronostiquen una tendència a l'alça si no es prenen mesures. Cap nació europea no està en vies d'assolir l'objectiu de frenar l'augment de l'obesitat que es va fixar per al 2025. L'obesitat s'associa amb "múltiples malalties" que afecten diferents sistemes de l'organisme. Des de les malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2 o el càncer, a complicacions musculoesquelètiques i efectes sobre la salut mental. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, especialista en medicina preventiva i salut pública.
El càncer és la malaltia que té una major prevalença de pèrdua de treball, ja que, el risc d’estar a l’atur augmenta un 34% en supervivents de càncer davant la població general. A Catalunya 17.460 persones diagnosticades de càncer el 2023 es troba en edat laboral i a Espanya 110.000 pacients, segons dades de l’Observatori del Càncer. De fet, un 28,4% de les persones amb càncer afirmen haver perdut o deixat la feina després de la malaltia. A més, la reducció del 25% de la nòmina en les incapacitats temporals, unit al llarg període de les mateixes a causa de la malaltia, fa que molts pacients puguin trobar-se en una situació econòmicament vulnerable. El càncer provoca un cost econòmic al 41% de les famílies superior a 10.000 € durant la malaltia. Això pot provocar que moltes famílies se situen en una situació de risc d'exclusió social. Davant aquesta realitat, l’Associació contra el Càncer a Barcelona ha fet una crida a tots els actors socials perquè s’uneixin amb l’objectiu d’alleujar o reduir l'impacte laboral en les persones i supervivents de càncer. Carles Aguilar entrevista a Àngela Sánchez, Gerent de l'Associació contra el Càncer de Barcelona.
La mediació és un mètode extrajudicial alternatiu de resolució de disputes, en el que dues o més parts en un litigi, de forma voluntària, intenten arribar a un acord amb l’ajut de la figura del mediador. El mediador és un professional neutral, imparcial, competent, equidistant i confidencial. El procés de mediació té les següents característiques: Negociació assistida: les parts actuen per sí mateixes proposant solucions. Acte voluntari: són les parts les que decideixen participar en el procés i, si és el cas, posar-hi fi. El poder és de les parts. el mediador no dirigeix l’acord però sí el procés. Procés que tendeix a l’acord i al restabliment de la relació i confiança. El mediador es regeix per la neutralitat i la imparcialitat. Es basa en el principi de guanyar/guanyar. Garanteix i està bastat en el principi de confidencialitat. En definitiva, la mediació facilita la comunicació entre les parts en conflicte perquè gestionin elles mateixes una solució amb assistència d’un mediador que actua de forma imparcial y neutral. Parlem de la mediació en salut amb la Cristina Martínez, Mediadora, Psicòloga i membre de l’equip de mediadors de la Societat Catalana de Mediació en Salut.
Els pèptids bioactius o pèptids amb activitat biològica produïts durant la digestió gastrointestinal o l'elaboració d'aliments poden exercir un paper important en la regulació i la modulació metabòlica, que en suggereix l'ús potencial com a nutracèutics i ingredients d'aliments funcionals per a promoció de la salut i la reducció del risc de malaltia. En els darrers anys s'han destinat molts esforços a l'estudi de les diferents activitats beneficioses que aquests pèptids bioactius poden tenir sobre l'organisme, incloent-hi la seva activitat antihipertensiva, hipocolesterolemiant, antioxidant, antimicrobiana i immunomoduladora, així com el seu efecte opiaci. Els pèptids bioactius han estat objecte d'estudi en relació amb el seu impacte en el sistema cardiovascular i la recerca en aquest camp continua avançant per comprendre millor el potencial beneficiós.Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.
El repte de la inclusió de la Farmacogenètica al Sistema Nacional de Salut. Professionals de la Societat Espanyola de Farmacogenètica i Farmacogenòmica (SEFF) elaboren documents de discussió i informació de diferents fàrmacs per promoure la implementació de la Farmacogenètica al Sistema Nacional de Salut i traslladar-la a la pràctica clínica de tot Espanya. La SEFF confia que la seva estratègia d'implementació clínica de la Farmacogenètica es converteixi en un element fonamental a l'Estratègia Espanyola de Medicina Personalitzada promoguda des del Govern. Fa uns mesos, el Ple del Consell Interterritorial, en què es reuneixen els representants de les 17 comunitats autònomes, va acordar actualitzar i ampliar les proves genètiques incloses a la cartera comuna de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, a fi de garantir a els pacients un accés més equitatiu i homogeni a aquestes. Aquest tipus de proves constitueixen un element essencial per al diagnòstic i pronòstic de malalties d'alt impacte sanitari com són les malalties rares i les malalties oncològiques, així com per a la selecció i el seguiment de tractaments farmacològics òptims, que redunden en més seguretat i eficiència per als pacients. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mabel Loza, Catedràtica de Farmacologia i Coordinadora de l'Informe Anticipant sobre la Investigació Farmacològica a la Medicina del Futur de la Fundació Roche.
