trombosis

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La Trombosi és una afecció responsable de l'infart agut de miocardi, l'ictus isquèmic i el tromboembolisme venós (TEV). Per entendre la importància d'aquesta patologia, la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH) recorda que cada minut una persona és diagnosticada de trombosi al món. A més, cada sis minuts, una altra mor com a conseqüència d'aquesta malaltia. Tot i aquestes dades, la trombosi sol ser desconeguda per la població. Pel Dr. Joan Carles Reverter, President de la SETH, és important posar èmfasi en la prevenció i en les eines que tots tenim al nostre abast per evitar patir una trombosi. En aquest punt assenyala el sedentarisme i l'obesitat com a dos dels principals factors de risc. Carles Aguilar entrevista el Dr. Joan Carles Reverter, el cap de Servei d'Hemoteràpia i Hemostàsia de l'Hospital Clínic de Barcelona i President de la Societat Espanyola Servei d'Hemoteràpia i Hemostàsia.

Només un de cada cinc joves fa prou exercici. Espanya té xifres lleugerament millors que la mitjana, però no per això molt positives: un 69,8% dels nois i un 83,8% de les noies no fan prou exercici. El primer estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre pràctica d’exercici físic entre adolescents ha revelat que només un de cada cinc joves al món fa prou esport i mostra xifres pitjors entre les noies per qüestions culturals i el temor per la seva seguretat. La investigació, elaborada amb dades d’1,6 milions d’estudiants d’entre 11 i 17 anys, mostra que un 81% dels adolescents no practica almenys una hora d’exercici diari, el considerat per l’OMS com a requisit mínim per portar una vida sana a aquesta edat. El percentatge és una mica menor entre els nois (78%) però en les noies adolescents arriba al 85% i mentre ells han millorat dos punts en 15 anys, el percentatge entre elles no ha variat gens ni mica. En els dos sexes una de les raons que expliquen aquesta falta generalitzada d’exercici és una revolució tecnològica que anima a estar més temps assegut, ser menys actius en general, jugar més amb aparells digitals, conduir més i caminar menys. Un altre factor, que segons els autors afecta més les noies que els nois, són les preocupacions per la seguretat de fer exercici a l’exterior, per exemple, a l’hora d’anar caminant o amb bicicleta a l'escola. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic del programa.

L’Assistència Primària és un puntal dins del nostre sistema de salut però malgrat la seva rellevància no sempre està ben reconeguda ni disposa dels recursos humans, tecnològics i econòmics que necessita. Tot això va quedar en evidència durant la pandèmia ja que malgrat la greu situació i la manca de recursos van continuar donant servei als ciutadans. Ara i desprès que tot mica en mica anés millorant es reclamen més recursos al Govern Generalitat, es vol que es dediqui més pressupost per poder facilitar un bon servei a la ciutadania. Avui qui ens ho explicarà serà la Sra. Meritxell Sánchez-Amat, Metgessa de Família i Presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària.

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha tornat a posar en relleu la importància de comptar amb un espiròmetre a tots els centres de salut d'Espanya i, en cas de disposar-ne, utilitzar-lo com a part del protocol en la revisió rutinària dels pacients. Tot i la seva senzillesa, l'espirometria és un estudi fiable i amb la capacitat de detectar en estadis primerencs malalties amb gran incidència com la Malaltia Obstructiva Crònica (MPOC), que actualment no està diagnosticada en el 70% dels afectats, o l'asma, que sol aparèixer durant l'adolescència. Més enllà dels hospitals, es calcula que més d'un 60% dels centres de salut espanyols tenen aquest aparell. No obstant això, i sent optimistes, és preocupant que aproximadament només un 20% d'aquests centres l'utilitzen amb regularitat o de forma protocol·lària, cosa que provoca que algunes malalties que es podrien aturar als inicis continuïn evolucionant i arribin a provocar danys irreversibles a la salut dels pacients. Parlem amb Felip Burgos, Infermer Emèrit de l'IDIBAPS i de l'Hospital Clínic de Barcelona i Expert en Funció Pulmonar.

La Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), amb motiu recentment celebrat Dia Mundial de l'Osteoporosi, alerta que l'osteoporosi és una malaltia silenciosa i adverteix que un 80% dels pacients no rep el diagnòstic i el tractament correctes després d'una fractura. La majoria de persones no saben que la pateixen fins que pateixen una fractura d'un os per una caiguda o un cop més petit. Les fractures osteoporòtiques provoquen més dies d'hospitalització en les dones de més de 45 anys que altres malalties com la diabetis, el càncer de mama o un infart i fins i tot fins al 24% de les persones que han patit una fractura de maluc moren el primer any. L'osteoporosi és un important problema de salut pública, i la conseqüència, la fractura, té un gran impacte en la qualitat de vida del pacient i la morbimortalitat. S'ha de posar èmfasi en la conscienciació social de la malaltia: És fonamental que una persona que hagi patit una fractura osteoporòtica conegui el risc de patir una fractura successiva en els següents 6-12 mesos, cosa que es coneix com a risc imminent, perquè pugui ser avaluada el més aviat possible per un expert en metabolisme ossi per si existeix una malaltia que estigui causant la mala qualitat òssia i així prevenir fractures successives. Una fractura, amb un reduït impacte, provocada per una caiguda des de la pròpia altura de la persona o sense traumatisme, així com una fractura per un cop de tos o en aixecar pes produïda en una localització osteoporòtica (vèrtebres, maluc, ràdio, pelvis i húmer), es deu a l'osteoporosi que s'origina per una mala qualitat òssia i no sempre es detecta a les proves habituals de densitometria. Carles Aguilar entrevista la Dra. Maria Cortés Berdonces, Coordinadora de l'Àrea de Metabolisme Mineral Ossi de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició.