En Bones Mans 17/12/2023

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La pneumònia adquirida a la comunitat (NAC) s'ha de tractar amb antibiòtics que tinguin cada vegada més durada i l'ús d'escales de puntuació o Score que poden ajudar a identificar l'agent patogen causal de la infecció per ajudar a triar el tractament antibiòtic idoni. Ens ho explica el Dr. David de la Rosa, Pneumòleg i investigador de Barcelona Respiratory Network (BRN), xarxa dedicada a l'impuls de la investigació col·laborativa a l'àmbit de la salut respiratòria.

Un protector gàstric és un medicament que s'utilitza per evitar els problemes de salut i les molèsties que causen els àcids de l'estómac. Existeixen diferents tipus de medicaments antiàcids i protectors, amb particularitats que els diferencien entre si. Un protector gàstric eficaç és aquell que protegeix tant dels àcids propis de la digestió com de l'àcid per reflux. I a més protegeix a l'estómac en altres circumstàncies. Per exemple, quan prenen medicaments agressius que poden danyar aquest. És el metge el que ha de prescriure o de deixar de prescriure el medicament, i valorar els riscos i els beneficis per a cada pacient. Segons els especialistes, no totes les persones han de consumir aquests fàrmacs, sinó només aquelles que formen part de grups de risc. Parlem amb el Dr. Josep Just, Digestòleg i assessor mèdic del programa.

Actualment, els professionals sanitaris tenen accés a nombrosos senyals vitals del pacient a les Unitats de Cures Intensives (UCI); disposant de grans quantitats de dades que no estan organitzades, connectades o jerarquitzades entre elles. Per això, s'ha iniciat un projecte internacional de recerca amb l'objectiu de desenvolupar i validar un sistema de programari per al suport de les decisions clíniques que avaluï les interaccions cardiopulmonars dels pacients que són a UCI i la predicció de possibles esdeveniments crítics. Com a resultat, amb aquest projecte es crearà un sistema de suport a la presa de decisions clíniques que analitzarà la interacció pulmó-cor en el pacient en funció dels canvis en la ventilació mecànica i el suport cardiovascular i predirà possibles esdeveniments crítics, facilitant la presa de decisions al professional sanitari i proporcionant una millor cura als pacients. Així mateix, aquesta eina tecnològica tindrà un impacte important sobre el progrés del pacient, ja que també permetrà una predicció de l'evolució de l'estat del pacient de manera silenciosa, reduint la contaminació sonora dins les UCIs. Carles Aguilar parla amb Xavier García Ordoñez, CEO de Better Care, companyia biotecnològica que desenvolupa solucions de programari basades en la IA.

Fa anys que es parla de la medicina de precisió o medicina personalitzada en relació amb el tractament del càncer. La precisió en el diagnòstic és clau per seleccionar la teràpia més adequada per a cada pacient. Per tant, l'avaluació de l'estat mutacional del tumor de manera fiable és necessària en la selecció de pacients que se'n beneficiïn i siguin aptes per a la teràpia dirigida. Encara que sigui l'estàndard en oncologia clínica, l'anàlisi de mutacions en teixit tumoral presenta diversos desavantatges, i, per resoldre'ls i poder obtenir una informació més precisa, apareix la biòpsia líquida juntament amb les tecnologies relacionades amb l'estudi. La biòpsia líquida és la prova que es realitza en una mostra de sang –o altres fluids corporals– amb la finalitat de caracteritzar cèl·lules tumorals, o fragments d'ADN provinents de cèl·lules tumorals, que circulen lliurement pel torrent sanguini. Carles Aguilar entrevista Sergi López, Biotecnòleg i Especialista en biòpsia liquida de Sysmex Espanya.

Després de la pandèmia, la majoria dels espanyols han tornat a la seva rutina quotidiana i se senten més tranquils davant els símptomes d'afeccions respiratòries com el refredat comú. Tot i això, la situació viscuda ha deixat una empremta tangible a la població: el 38% dels espanyols afirma sentir-se ara més propens a refredar-se segons es desprèn dels resultats de l'STADA Health Report 2023, un estudi realitzat per STADA a 32.000 persones en 16 països europeus sobre la visió de la població sobre la salut. El 26% ho atribueix a la pandèmia mentre que el 12% no estableix cap relació amb la COVID-19. Pel que fa a altres països d'Europa, els espanyols se situen per sobre de la mitjana europea (35%) respecte a aquesta percepció. La baixada de les temperatures que acompanya l'arribada de l'hivern s'associa a una disminució de les defenses i a més susceptibilitat de patir afeccions respiratòries com el refredat comú. La congestió, l'obstrucció nasal i els esternuts són alguns dels símptomes més freqüents que acostumen a confluir en la molesta irritació nasal. Carles Aguilar parla amb Concha Vivar, Farmacèutica Comunitària, Consultora – Formadora i titular d'oficina de farmàcia.