En Bones Mans 28/8/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l’oïda, les vàlvules cardíaques etc. La seva característica clínica més típica és la fragilitat òssia que condiciona fractures freqüents davant de traumatismes mínims o fins i tot espontàniament i que l’ha portat a ser coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. La seva prevalença estimada és de 5-7/100.000 persones, encara que amb tota seguretat es tracta d’una patologia infradiagnosticada sobretot en les formes més lleus. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pilar Peris coordinadora del IV Curs SER d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia especialista del Servei de Reumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

El Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens parla dels efectes del Sol i la calor. Les temperatures altes activen mecanismes de compensació al nostre cos, que portats a l’extrem poden danyar greument la nostra salut. Aquests mecanismes consisteixen en la sudoració i vasodilatació perifèrica, que poden produir deshidratació, pèrdua d’electròlits i sobrecàrrega cardiovascular y també comentem el tema de la depressió que afecta més a les dones que als homes. Des de la adolescència, té una prevalença major en el sexe femení que al masculí, amb una proporció de 2 a 1. Les raons d’aquestes diferències entre els sexes poden ser, en part, per causes socioculturals. Segons subratlla l’Organització Mundial de la Salut, aquestes tenen gran transcendència per explicar els condicionaments de gènere i els factors econòmics. Però obeeix també a factors biològics i psicosociològics.

La prevalença dels nòduls tiroïdals a la població és elevada, estimant-se en un 40%-67% després de la realització d’estudis necròpsics i ecogràfics, davant només un 3-7% de casos detectats per palpació. Els nòduls tiroïdals són un motiu de consulta cada vegada més freqüent a Endocrinologia per l’augment d’exploracions radiològiques (ecografies, TACs, PETs) realitzades en el context d’altres malalties. L’endocrinòleg exerceix un paper fonamental en realitzar l’estudi complet, incloent-hi l’ecografia tiroïdal i, moltes vegades, la punció aspirativa quan està indicada. Ens ho explica la Dra. Elena Navarro, Endocrinòloga de l’Hospital Verge del Rocío de Sevilla i Coordinadora de l’Àrea de Tiroides de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició.

Durant l’últim any s’ha generalitzat a les Unitats d’Obesitat la consulta de pacients que consulten després d’haver estat operats d’obesitat greu a l’estranger, especialment a Turquia. No hi ha dubte que el principal motiu que empeny aquest turisme mèdic és la inassolible llista d’espera per a la cirurgia bariàtrica que hi ha a la majoria dels hospitals públics a Espanya. Alhora, sotmetre’s a aquest tipus de cirurgia en un país com Turquia és pràcticament 3 vegades més econòmic que a Espanya. Tot i que podem comprendre els motius que porten a la decisió de fer una intervenció quirúrgica més gran a l’estranger, des de les tres societats científiques més directament relacionades amb el tractament de l’obesitat al nostre país, s’ha produït una crida d’atenció a tots els pacients que puguin trobar-se en aquesta situació. Es desaconsella fermament el turisme sanitari i específicament el relacionat amb la cirurgia de l’obesitat, per tal de salvaguardar la salut de les persones i evitar complicacions. També se sol·licita a les autoritats competents regular l’accés a aquest tipus de cirurgia i posar-hi els mitjans perquè la cirurgia de l’obesitat sigui considerada una cirurgia prioritària. Carles Aguilar parla sobre aquest tema amb la Dra. Ana d’Hollanda, Coordinadora de l´Àrea d´Obesitat de l´Associació Espanyola d´Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

L’ofegament a platges i piscines és el responsable directe de 236.000 morts cada any al món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, i de 400 morts anuals a Espanya[i]. A més, per cada persona ofegada, entre 3 i 5 requereixen una atenció urgent per algun incident relacionat amb l’aigua. En la gravetat dels incidents aquàtics hi influeixen de manera decisiva els bulls que circulen per xarxes socials i els mites transmesos de generació en generació, segons adverteixen la Societat Espanyola d’Emergències (SEMES). S’ha elaborat el Decàleg de mites sobre incidents a platges i piscines i desmuntar aquestes falses creences, que posen en perill la seguretat dels banyistes i perjudiquen les tasques de prevenció. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Sílvia Aranda, Membre del Grup de Socorrisme de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) i Professora de Primers Auxilis del INEF Catalunya.