En Bones Mans 9/06/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem de la ‘Guia de Dubtes en Càncer de Mama', de què podem fer per evitar el consum de plàstic a la llar, de com pot ajudar la intel·ligència artificial en radiologia i de l’estimulació de cèl·lules mare humanes implicades en la regeneració de teixits lesionats.

Per què tinc càncer de mama?, on puc trobar suport emocional?, tinc oportunitat de curar-me?, quines possibilitats tinc de tenir una recaiguda? Són alguns dels més de 200 dubtes de pacients i professionals reals que recull la 'Guia de Dubtes en Càncer de Mama', un treball que ha dut a terme Lilly juntament amb l'Associació Espanyola Càncer de Mama Metastàtic (AECMM), la Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA) i la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). Aquests dubtes valoren la realitat de l'impacte que té el càncer de mama. Per això, és molt important donar visibilitat i conscienciar que amb aquesta guia altres pacients podran inspirar-se i, en definitiva, perdre la por, bloqueig i incertesa que sorgeixen en diferents moments o fases de la malaltia. Carles Aguilar parla amb la Dra. Leticia Iglesias, Especialista en Oncologia Mèdica del Complex Hospitalari d'Ourense i representant de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica al projecte “En càncer de mama cap dubte és tonta”

Abordarem avui un tema molt important i que no tothom el tenim gaire present en els nostres hàbits de compra, Què podem fer per evitar el consum de plàstic a la llar? Reduir l’ús de plàstic a la llar és un pas important cap a una vida més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, més ara que estem segons els experts en una situació d’emergència que cal revertir quant abans millor. Cal recordar que en els oceans hi ha més de 150 milions de tones de plàstics. Si parlem en termes de CO2, reciclar un milió de tones de plàstic representa retirar 1 milió de cotxes de la carretera.... Ens ho explica la Carme Sabater, Presidenta de la CUS, Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat. Salut + Consum +Alimentació

Com pot ajudar la intel·ligència artificial en radiologia? Des del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, Carles Aguilar entrevista el Dr. Josep Munuera, Responsable Científic de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM). En aquesta cita de gran envergadura s’aborden aspectes tan rellevants com la formació especialitzada des de diferents angles entre els quals s’incideix en la formació per a la investigació i l’edició d’articles científics d’un valor exponencial per als radiòlegs. A més, també es tracta la situació actual de l'especialitat i la tasca dels radiòlegs enfocats als pacients. Entre aquest ampli ventall de continguts ens centrarem en la intel·ligència artificial des de l'enfocament de la radiologia mèdica. El servei de radiologia és un lloc ideal per utilitzar la intel·ligència artificial perquè requereix el processament d'enormes quantitats de dades. L'avantatge més evident dels sistemes d'intel·ligència artificial és que ajuden el radiòleg a optimitzar el temps en tasques com l'elaboració de l'informe mèdic, gràcies al reconeixement de veu, o la detecció d'anomalies, gràcies a l'anàlisi massiva d'imatges. A més, aquests sistemes d’ajuda al radiòleg tenen el potencial de reduir les taxes d'error i homogeneïtzar la informació clínica, augmentant la qualitat dels informes resultants.

Les teràpies de transferència elèctrica capacitiva-resistiva (CRET) estimulen la proliferació de cèl·lules mare humanes implicades en la regeneració de teixits lesionats. A més, també afavoreix la proliferació i migració de queratinòcits i fibroblasts, els principals tipus de cèl·lules implicades en la regeneració de la pell, segons dos estudis realitzats per l'equip de recerca del Servei de Bioelectromagnetisme de l'Institut de Recerca Sanitària IRYCIS del Hospital Universitari Ramón i Cajal. Els estudis sobre regeneració de ferides amb aquesta teràpia, en què es porta treballant durant 5 anys des de l'IRYCIS, han revelat les bases biològiques per les quals la tecnologia CRET podria accelerar la regeneració de teixits danyats per la radioteràpia, una cosa difícil d'aconseguir les anteriors tècniques, així com impulsa la cicatrització més ràpida de ferides postcàncer i altres ferides de difícil cicatrització. Carles Aguilar entrevisra a María Luisa Hernández Bule, Dra. En Biologia i Responsable del Laboratori de Fotobiologia i Bioelectromagnetisme de l'Institut Ramon i Cajal de Recerca Sanitària de Madrid.