VIOLÈNCIA SEXUAL

Una de cada deu agressions sexuals ateses al Clínic són grupals: "La noia es converteix en un mer instrument de diversió"

L'Hospital Clínic ha atès 624 casos de violència sexual entre gener i octubre de 2024, un 6% més que en el mateix període de l'any passat

Anna Utiel

Barcelona |

L'Hospital Clínic ha presentat les dades dels casos de violència sexual atesos des de l'1 de gener
L'Hospital Clínic ha presentat les dades dels casos de violència sexual atesos des de l'1 de gener | Laura Fíguls/ACN

L'Hospital Clínic ha atès 624 casos de violència sexual entre gener i octubre de 2024, un 6% més que en el mateix període de l'any passat. El 40% de les víctimes eren menors de 25 anys. En total, en els últims cinc anys, han estat ateses més de 2.700 persones en aquest servei. "Segurament, per desgràcia, a finals d'any seran gairebé 3.000 dones agredides sexualment en els darrers cinc anys. És una xifra autènticament demencial", ha dit el director general del Clínic, el doctor Josep Maria Campistol.

Des del centre alerten que les agressions grupals són més freqüents del que sembla: una de cada deu víctimes ateses al Clínic aquest any ha estat agredida en grup, és a dir, per dos o més agressors. En total, 53 dones han patit agressions grupals.

El porno com a referència

Segons Teresa Echeverría, membre de la Comissió de Violència Masclista i Salut, en aquesta mena de casos, "hi té molt a veure el concepte de divertimento, que inclou l’ús del cos de les dones a qualsevol preu". També s'hi acostumen a combinar dos factors: "la intimidació absoluta, bastant agressiva, i la intoxicació", de manera que els autors aprofiten que la víctima es troba sota els efectes de l’alcohol o les drogues. La noia, doncs, es converteix en "un mer instrument de divertimento grupal", ha dit Echeverría.

D'altra banda, també ha alertat de l'impacte del porno. "La pornografia està intervenint moltíssim en el disseny de l'agressió: hi ha vertaders experts en disseny d'agressions francament impressionats", ha afegit Echeverría, que assegura que n'hi ha que estan "estratègicament planificades".

[[H3:Les dones sense sostre, un col·lectiu "d'alt risc"]]

Les agressions sexuals en grup són habituals quan la víctima és una dona sense sostre. Enguany hi ha hagut una vintena d’agressions sexuals a persones sense llar, dinou de les quals a dones. El 20% d’aquests atacs es van cometre en grup. Precisament, el Clínic vol posar el focus en aquest col·lectiu, al qual ha identificat com “d’alt risc” i amb necessitats d’atenció especials.

Agressors coneguts i espais a priori segurs

Un any més, les dades del Clínic desmenteixen la idea que els agressors sexuals sempre són homes desconeguts que aborden les víctimes pel carrer. Un 45% de les dones ateses han estat agredides per un conegut, mentre que un 41% ho ha estat per un desconegut i la resta no ho recorda.

Pel que fa al lloc dels fets, més de la meitat dels casos, un 56%, es va cometre en un domicili. En canvi, menys del 15% es van produir a la via pública. De forma més específica, de les víctimes d’entre 16 i 45 anys, una quarta part van ser violades per un conegut en un entorn que es podria considerar com a segur.

Les dones cada cop van a l'hospital abans

Per destacar alguna dada positiva, si és que se’n pot dir així, el Clínic s’ha consolidat com a centre de referència per a les víctimes. Tant és així que el 60% hi van acudir quan feia menys de 24 hores de l’agressió i el 80% ho va fer abans que passessin tres dies. Un fet molt important, segons la doctora Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Salut: "Han de venir com més aviat millor, sense passar per casa, sense rentar-se les dents, sense canviar-se, sense dutxar-se... que vinguin tal qual. Això té un impacte legal sobre les possibilitats de recollir proves i fluids amb validesa de cara a una possible denúncia".

D’altra banda, tal com ha dit la doctora, també és clau a l’hora d’atendre les seqüeles físiques i sobretot psicològiques de les víctimes, ja que es poden contenir de forma precoç futures conseqüències a nivell de salut mental. Amb tot, Garcia Esteve ha fet una crida a les institucions: assegura que troba a faltar un pacte nacional que inclogui totes les conselleries implicades en la violència masclista.