Avui, amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, a Onda Cero hem volgut posar el focus en aquesta malaltia crònica que es caracteritza per un augment dels nivells de sucre, la glucosa, en la sang. La diabetis es pot produir perquè el pàncrees no produeix prou insulina o perquè les cèl·lules del cos tenen problemes per identificar-la i utilitzar-la correctament.
Després de presentar símptomes com fatiga i molta set, a l’Aitor el van ingressar i amb una analítica ja van poder-li donar un diagnòstic... I és que, segons ha explicat als micròfons d’Onda Cero, estava a més de 300 de glucosa en dejú... quan l’habitual és estar per sota del 100. Això sí, saber què era el que tenia el va tranquil·litzar.
Igualment, al cap de poc temps van aparèixer els primers dubtes. Les persones amb diabetis han aprendre a viure amb aquesta condició crònica. Saber com mesurar-se el nivell de glucosa, quanta insulina necessiten, i una llarga llista d'etcètera.
Tots aquests coneixements també els han de tenir els acompanyants en cas que no siguin persones autònomes, com infants... És per això que des de l'Associació Diabetis de Catalunya ofereixen xerrades i formacions per a professors i acompanyants.
El paper de les associacions
Avui en dia existeixen diferents mecanismes per mesurar el nivell de glucosa i saber quanta insulina administrar. Hi ha el glucòmetre, que és la punxada al dit, el dispositiu subcutani que es posa al braç, o les bombes d’insulines (que el que fan és evitar les punxades i administrar la insulina de forma continuada). L’Aitor opta pel dispositiu subcutani i, per molt que s'estalviï les punxades al dit, sí que es punxa la insulina cada cop que ha de menjar... i, si va fora, no se la pot deixar.
Per poder arribar al dia de no haver-se de preocupar d’injectar la insulina, hi ha entitats que es dediquen a recaptar fons per a la investigació i trobar una cura... com l’Associació AREDI, organitza diverses activitats de recaptació de fons, com ara esdeveniments benèfics, campanyes en línia, col·laboracions amb empreses i donacions individuals.
A l’AREDI compten amb un equip de científics per, un cop tinguin recaptats els diners, decidir amb quin projecte els inverteixen. Amb tot, les associacions també lluiten per la visibiltizació d’aquesta malaltia... i, en aquest sentit, reclamen al Departament de Salut i Educació més inversió per oferir un bon acompanyament.
I és que, tal i com reivindiquen, la diabetis no només afecta la salut fisiològica del pacient, sinó que pot afectar en qüestions socials, com estar a classe o trobar feina.
