LA SOCIEDAD DE LA NIEVE

Gustavo Zerbino, supervivent de l'accident aeri als Andes: "Érem éssers humans normals i corrents que vam fer coses extraordinàries per tal de sobreviure"

L'escriptor del llibre "La sociedad de la nieve", Pablo Vierci, i un dels tripulants que va sobreviure a la tragèdia aèria dels Andes, GustavoZerbino, atenen 'La Brúixola' des de l'Uruguai per parlar sobre el reconeixement que està tenint la seva història arran del film de J. A. Bayona.

Lola Surribas

Barcelona |

El mes de maig de 2011 Pablo Vierci va conèixer a J.A. Bayona i van començar a treballar plegats l'any 2016. Reconeix que admira la feina del cineasta i de tot el seu equip: "la història ha caigut a les millors mans", explica Vierci. L'escriptor i el supervivent de la tragèdia GustavoZerbino es coneixen de tota la vida i asseguren que aquesta història ha demostrat "la capacitat il·limitada de l'home" i que J.A. Bayona "ha aconseguit un relat coral" que retrata molt bé el que va passar a la Serralada dels Andes. Pablo Vierci considera que "hi havia una assignatura pendent amb aquesta història" i que 'La Sociedad de la nieve' ha permès recollir la història de tots els implicats: tant dels que van morir com dels que van sobreviure. "La nostra missió és trencar estereotips" i explicar "la història d'uns joves que es plantegen els dilemes de la vida i la mort".

"Teníem un objectiu: viure i gaudir la vida"


L'any 1972, el jove jugador de rugbi GustavoZerbino va pujar a un avió que va canviar la seva vida. És un dels setze supervivents de l'accident aeri a la Serralada dels Andes i que van haver de sobreviure durant setanta-tres dies a la muntanya. Amb els seus companys supervivents, tenien la norma de no queixar-se i "l'objectiu de viure i gaudir la vida". Assegura que allà "érem profundament feliços perquè estàvem vius. Vam transformar les carències en oportunitats i vam trencar els límits de supervivència acordats fins al moment", explica.

Els valors del rugbi al centre de la història

GustavoZerbino destaca el treball en equip a l'anomenat Valle de LasLágrimas: "vam decidir donar els nostres cossos perquè els altres poguessin viure". Així doncs, la decisió d'alimentar-se dels companys morts va ser presa "amb pau, harmonia i per unanimitat", reconeix. Zerbino explica que a partir d'aquest fet es van canviar les lleis a l'Uruguai que van permetre a tothom ser donants d'òrgans. "Crèiem que s'havia de dignificar la vida. És un regal de Déu i no n'has de ser espectador, sinó protagonista", assegura amb determinació.

Zerbino ha tornat unes quinze vegades a la Serralada dels Andes. L'any 2005 ho va fer juntament amb l'escriptor Pablo Vierci que narra la història a les pàgines de 'La sociedad de la nieve'.