POLÍTICA

Les claus de la llei de l'amnistia

El professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, el Marco AparicioWilhelmi, i el catedràtic en la mateixa matèria de la UB, Xavier Arbós, expliquen a 'La Brúixola' les característiques de la llei de l'amnistia, la possibilitat d'aplicar-la i les línies vermelles que en poden sorgir.

Lola Surribas

Barcelona |

L'amnistia ja està aprovada definitivament, però encara no ha entrat en vigor. Trigarà uns dies a ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. Pel que fa a les causes que estan obertes ara mateix, el jutge haurà de decidir si l'arxiva segons el que estableix l'amnistia. El professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, Marco AparicioWilhelmi, explica que la llei es pot trobar amb obstacles. Existeix la possibilitat que "la Fiscalia consideri que la malversació de fons públics per la consulta i el referèndum impliquin una afectació dels interessos financers o que la llei estableixi que aquests delictes de malversació hagin produït un enriquiment personal", assegura. Així i tot, el professor destaca que la clau rau en el fet que "el jutge accepti o no l'aplicació de l'article 4 que diu que s'han d'aixecar immediatament les mesures cautelars".

A aquestes explicacions, el catedràtic en la mateixa matèria de la UB, Xavier Arbós, afegeix que existeix un altre límit: el terrorisme. En aquest sentit, explica que "poden haver-hi jutges que entenguin que determinades actuacions del procés caiguin en aquest aspecte, que s'exclou de la llei de l'amnistia". Arbós considera que "la posició dels jutges hauria d'inclinar-se a aixecar les mesures cautelars, però la llei no ho ha deixat del tot clar". A més, destaca la importància de decidir "cas per cas" si els fets entren o no a la llei de l'amnistia. El catedràtic també reflexiona que, abans de tot, la Unió Europea també ha de dir la seva i "el TJUE ha de determinar si és un assumpte que afecta les seves competències", diu.