Dani Alves ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton de Barcelona. Després d’aquest temps, també haurà de complir cinc anys de llibertat vigilada i nou i mig d’ordre d’allunyament de la denunciant. Alhora, també li han imposat el pagament de 150.000 euros per indemnitzar la víctima, una quantitat que ja va pagar abans del judici.
L’Audiència de Barcelona considera acreditat que la víctima no va consentir l’acte sexual amb Alves. En aquest sentit, la sentència és molt clara: el fet de ballar amb algú o de flirtejar-hi no suposa donar-li carta blanca. És per això que la víctima està satisfeta, segons la seva advocada, Ester García. "Va començar el procediment dient «no vull denunciar perquè no em creuran» i les seves paraules en rebre la sentència han sigut «per fi m'han cregut»", ha destacat.
Tot i això, García ha admès que des de l’acusació particular consideren que la condemna és baixa i han avançat que recorreran la sentència. Qui també recorrerà és l’altra part, però, evidentment, el motiu és radicalment diferent.
Inés Guardiola, l'advocada de Dani Alves, ha afirmat que continua creient "en la innocència" del seu client. Això sí, ha dit que l'exfutbolista "està sencer" i ha admès que "quatre anys i mig és molt millor que nou i dotze, com sol·licitaven les acusacions", en referència a les penes de presó que demanaven la Fiscalia i l’acusació particular, respectivament. La defensa, en canvi, sol·licitava l’absolució.
Alves, beneficiat per la primera versió del "només sí és sí"
Actualment, la pena mínima per agressió sexual amb violència o intimidació és de sis anys. En el 'cas Alves', el tribunal considera acreditada la violència per una ferida al genoll de la víctima.
Per entendre per què el condemnen a quatre anys i mig cal recordar que aquesta agressió sexual es va cometre la nit del 30 al 31 de desembre del 2022. En aquell moment, encara estava vigent la primera versió de la llei del “només sí és sí”, que va rebaixar la pena mínima en aquests casos a quatre anys. Després hi va haver una reforma que va tornar a apujar aquesta condemna mínima fins als sis anys, però Alves es beneficia del criteri previ.
D’altra banda, el tribunal ha aplicat un atenuant per reparació de danys. El motiu és que Alves va pagar els 150.000 euros d’indemnització a la víctima abans del judici i va sol·licitar que aquesta quantitat li fos entregada independentment de quina fos la sentència. Això, segons l’Audiència de Barcelona, expressa una “voluntat reparadora”.
En canvi, els advocats de la víctima neguen que s’hagi reparat cap dany. "Des del meu punt de vista, l'atenuant no s'hauria d'aplicar perquè no hi ha hagut un esforç ni econòmic ni moral, és a dir, s'ha consignat [aquesta indemnització] arran d'un requeriment judicial", ha expressat García.
L'advocada també ha dit que, a parer seu, no es pot transmetre a la societat la idea que qui té diners pot rebre una sentència més baixa pel fet de poder pagar.
Quan podrà sortir al carrer?
Els presos condemnats poden sortir de permís quan ja han complert una quarta part de la condemna. Alves ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó, és a dir, 54 mesos, però ja en fa tretze que hi és de forma preventiva. Per tant, pràcticament ja ha complert aquesta quarta part de la pena. Ara bé, no podrà demanar aquests permisos fins que no hi hagi una sentència ferma, de manera que el fet que la seva defensa presenti recursos pot endarrerir les seves sortides temporals al carrer. Cal tenir en compte que, normalment, aquests permisos es concedeixen sempre que el reclús mostri un bon comportament a la presó, com ha estat el cas d’Alves fins ara.
Un cas que marca un abans i un després
Es tracta d’una sentència inferior a la que demanaven la Fiscalia i l'acusació particular, però que, tot i això, s’adequa al Codi Penal. El que sí que fan notar els experts és el fet que el procés del judici ha estat exemplificador en el tractament que ha rebut la víctima.
Segons Alba Alfageme, psicòloga experta en violències sexuals, el judici ha tingut molt en compte la víctima a l'hora de prendre declaracions i d'evitar reviure situacions que li puguin afectar. "El marge de maniobra que ha tingut la sala per intentar tenir cura en tot moment de la víctima, no revictimitzar-la i que el procés intentés ser el màxim de reparador possible, dins de la dificultat que això té, ens ha donat una lliçó: que les coses es poden fer ben fetes", ha dit Alfageme en declaracions a Onda Cero.
Tot i aquesta nota positiva del procés judicial, Alfageme posa en dubte si la indemnització econòmica en casos de violació suposa una reparació per a la víctima. "Ens hem de replantejar, com a societat, si la reparació passa per una qüestió econòmica, si creiem que pagar 150.000 euros és una forma de reparació, ja que això ha fet que baixi molt la condemna", ha reflexionat.
Segons la psicòloga, hi ha feina a fer sobretot en la reforma del Codi Penal davant d’aquests casos, però assegura que és positiu que casos així demostrin que els processos es poden fer en bones condicions de cara a les víctimes.
