EDUCACIÓ

Les propostes del grup d'experts no acaben de convèncer la comunitat educativa

Sindicats de professors i famílies d'alumnes lamenten la "manca de concreció" de les més de 150 mesures presentades pels experts

Anna Utiel

Barcelona |

La reunió del grup d'experts en educació que va nomenar el Departament arran de l'informe PISA
La reunió del grup d'experts en educació que va nomenar el Departament arran de l'informe PISA | ACN

Les propostes del grup d’experts creat pel Departament d’Educació arran de l’informe PISA no acaben de convèncer entre la comunitat educativa. Però tampoc sembla que hi hagi un consens. Mentre que sindicats de professors i famílies coincideixen a dir que les mesures són poc concretes i que no suposen gaire novetat, algunes entitats pedagògiques les aplaudeixen. I mentre que entitats pedagògiques i sindicats no veuen amb bons ulls el possible retorn de la sisena hora a la pública, les famílies el defensen.

Però anem a pams. D’una banda, USTEC, el sindicat majoritari en el sector educatiu, ha lamentat el que consideren manca de concreció en les propostes i ha assegurat que moltes d’elles són reivindicacions que els professors ja fa anys que reclamen. En això, hi estan d’acord les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC). A més, aquesta entitat creu que els experts no han recollit les mesures més ambicioses que els van traslladar les famílies. "Nosaltres hem explicat a aquests experts quines serien les nostres apostes, i aquelles que potser són més valentes o més estructurals s'han quedat en estudis o fins i tot no han quedat recollides en el text", ha assegurat la presidenta de l’aFFaC, Belén Tascón, en declaracions a Onda Cero.

El debat de la sisena hora

Una d’aquestes propostes que s’han quedat en “estudis”, com diu Tascón, és la que té a veure amb la sisena hora. El document dels experts planteja "estudiar la possibilitat d’implementar un horari comú per a tot el servei educatiu". Aquest és l’únic punt en què sembla que tothom hi està d’acord: la concertada i la pública han de tenir el mateix horari.

Ara bé, alguns, com l’aFFaC, defensen que la pública recuperi la sisena hora. En canvi, altres, com USTEC i l’Associació de Mestres Rosa Sensat, aposten per eliminar-la també de la concertada. La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, afirma que, en el seu moment, la sisena hora va suposar un desgavell a la pública i creu que ara seria pitjor per la manca de docents.

"La sisena hora la fa l'alumnat, no la fa el professorat, això ha de quedar molt clar. Nosaltres tenim un nombre d'hores lectives estipulat i, si s'implementa la sisena hora, no se'ns afegeix una hora a nosaltres. Per tant, això suposaria un increment considerable de plantilla, i haver de buscar aquest professorat que ara no tenim", ha reflexionat Segura.

Des de Rosa Sensat, per la seva banda, remarquen que la diferència d’horaris genera una desigualtat i que no està demostrat que fer més hores doni més bons resultats. "Tota l'educació de tot el país ha de funcionar de la mateixa manera i no crear greuges comparatius. Perquè, a més, aquestes coses no s'entenen. Què vol dir, que si hi ha una hora més, seran més bons i aprendran més? Tenim dubtes sobre això, no hi ha res que ho avali", ha dit Mar Hurtado, la presidenta d’aquesta entitat pedagògica, en declaracions a aquesta casa.

Des de l’aFFaC, Tascón recorda que, a l’informe PISA, els alumnes de la pública van obtenir resultats molt pitjors que els de la concertada i la privada. De fet, era com si hi hagués més d’un curs de diferència entre uns i altres. És per això que Tascón reclama, com els experts, que s’estudiï l’impacte dels horaris i que s’igualin en tots els centres.