En una entrevista a la Brúixola, Sílvia Aquiles, membre del moviment "Mares Protectores" i de la plataforma "Yo si te creo", ha assegurat que la judicialització de la violència vicària suposa, en moltes ocasions una doble victimització per a la dona i també per als fills: "No es creu a la dona i a la infància i no se'ls protegeix, aquí es quan comença el calvari". Per a Aquiles, això és "violència institucional". En aquest sentit, ha lamentat que no s'escolti suficient als infants i també ha alertat del fals síndrome d'alineació parental: "S'enfoca aquest testimoni envers la mare, es descreu al nen i es diu que la mare condiciona al nen perquè digui coses dolentes del pare; cal recordar que el fals síndrome d'alineació parental està recollit a la llei catalana contra la violència masclista".
Més suport institucional
La Sílvia reconeix que s'ha avançat molt en la lluita contra la violència vicària però també admet que encara hi ha molta feina a fer. Troba a faltar més recursos i suport institucional. El mateix opina la directora de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, Remei Sáez, que ha assegurat que "és necessari fer campanyes perquè tots els agents socials s'hi impliquin, també en l'àmbit judicial, el de salut o l'educatiu; allà on estan les criatures". En aquest sentit, Sáez també ha defensat fer una tasca de prevenció i detecció de possibles casos de violència a les aules.
Què és la violència vicària?
Des de l’any 2013, al conjunt d’Espanya, 49 nens i nens han estat assassinats, majoritàriament, pel seu pare biològic en el marc de la violència vicària. Però més enllà d'aquests casos abominables, la violència vicària també inclou amenaces per endur-se els nens, humiliar a la mare o parlar-ne malament davant dels fills o no tractar adequadament als infants..
