Jugar és un dret reconegut per l’ONU a la Convenció de Drets dels Infants. Malauradament, per als nens i nenes amb diversitat funcional, s’ha convertit en un privilegi. Les joguines convencionals no els serveixen i les poques joguines adaptades que existeixen són cares i difícils de trobar. Per pal·liar aquesta desigualtat, l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona s’ha aliat amb la iniciativa ‘Jugar es obligatorio’ per crear el projecte ‘A l’hospital també juguem’.
‘Jugar es obligatorio’ va sorgir del neguit d’una mestra d’infantil, Sol Solís, que veia com els seus alumnes amb diversitat funcional no podien gaudir de les joguines. Quan en demanaven alguna d’adaptada, amb un preu molt elevat, veia que els nens no la volien. No era la joguina que sortia a la tele, ni amb la que jugaven els seus amics, per exemple. Per tant, no hi tenien cap connexió. Per això, Solís va promoure un projecte que permet a qualsevol família, escola o entitat demanar una adaptació concreta d’una joguina. La fan de forma gratuïta a la Universitat de Castella-la Manxa, o bé a un dels divuit punts d’adaptació que hi ha a tot l’Estat, i l’entreguen a l’infant que la necessita. Ara, l’Hospital Vall d’Hebron ha volgut que aquest servei arribi també als seus pacients.
"Les joguines convencionals acostumen a tenir mecanismes d'activació que són botons o joysticks petits que ells no poden activar, de manera que no poden accedir a aquesta joguina ni interactuar amb altres infants. Per tant, estan perdent oportunitats de desenvolupament. Creiem que hem de posar un gra de sorra perquè això no sigui així", ha dit la doctora Romy Rossich, pediatra del centre.
"En Carles està més content"
Amb aquest nou projecte, cada cop que l’hospital vegi que algun nen amb discapacitat no pot fer servir una joguina, demanarà la seva adaptació. A més de crear mecanismes d’activació més senzills, també es pot regular el soroll o la llum que emeten, entre altres canvis. La Sara és mare d’en Carles, un nen amb una malaltia minoritària que li provoca dificultats motrius i cognitives. "El Carles és un nen molt social, li agrada molt estar amb altres nens i participar en els jocs. De vegades, per la seva disfunció, hi ha moltes coses que no pot fer o que no pot fer de la mateixa manera, llavors trobar eines perquè pugui fer la vida més similar als nens de la seva edat el reconforta i el fa estar molt més content", ha explicat la Sara.
Aquest matí en Carles ha estat jugant amb una batedora, un dinosaure i un camió. Amb una petita adaptació, les possibilitats són infinites. I, a més de divertir-se, aquest ventall d'opcions fomenta també la seva inclusió social.
