Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Els radiòlegs realitzen amb èxit les primeres femoroplàsties o cimentació percutània de pròtesis de maluc amb afluixament asèptic a Espanya. L'envelliment poblacional progressiu, juntament amb la millor cobertura sanitària, han generat un augment progressiu tant del nombre de pacients portadors d'una primera artroplàstia de maluc (ATC primària) com dels que necessiten «recanviar» aquesta ATC (recanvi o revisió protètica secundària ), per a aquest subgrup de pacients en què el recanvi protètic quirúrgic s'hauria de plantejar, però està contraindicat, la femoroplàstia té la seva principal comesa. Per això, a partir del 2010 es va començar a desenvolupar la tècnica de la injecció percutània de ciment periprotèsic mitjançant control fluoroscòpic o tomografia computeritzada (femoroplàstia [FMP]), sobretot a França i Holanda, però a Espanya no s'havien implementat fins ara . Carles Aguilar parla amb el Dr. Xavier Tomàs Batlle, Metge Especialista en Radiologia i Cap de Secció de Radiologia Musculoesquelètica de l'Hospital Clínic de Barcelona.
En pocs dies comença la tornada a l'escola, una data assenyalada per als professionals que atenen la població infantil, entre els quals destaquen els pediatres d'AP. Entre el 6 i el 15 de setembre, en funció de la CCAA i del nivell educatiu, més de sis milions de nens, nenes i adolescents tornaran a les aules d'Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria. Al voltant d'un de cada quatre presenta alguna malaltia o trastorn crònic, entre les quals destaquen els del metabolisme, com l'obesitat i els seus trastorns associats, la diabetis, les al·lèrgies i l'asma, l'epilèpsia i els trastorns del neurodesenvolupament i l'aprenentatge, com ara el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Amb elles destaquen també els trastorns de l'espectre autista (TEA) i problemes derivats de la prematuritat en el naixement, en auge per l'augment de parts preterme en els darrers anys. Davant d'aquesta realitat, l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) recorda que el pediatre d'AP és el professional de la salut de referència per a la majoria de famílies i, per tant, ha de ser el nexe amb els docents i els pares per afavorir el desenvolupament correcte dels alumnes amb alguna malaltia crònica, en particular, amb patologia crònica complexa. Ens ho explica Teresa Cenarro, Pediatre d´Atenció Primària i Vicepresident de l´AEPap.
Quin tipus de personalitat ha estat associada als patiments cardiovasculars? Els factors psicosocials i conductuals, inclòs l'estat d'ànim (depressió, ansietat, enuig i estrès), la personalitat (tipus A, tipus D i hostilitat) i el suport social s'associen tant al desenvolupament com a la progressió de malaltia cardiovascular. Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.
Durant els darrers mesos han arribat a Espanya notícies que parlen sobre la crisi dels opiacis a Amèrica i Canadà. No n'hi ha per menys. Segons el Centre Nacional d'Estadístiques de Salut dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units, entre l'abril del 2020 i el mateix mes del 2021, més de 100.000 persones van morir per sobredosi d'aquests compostos. El fentanilo és qui sol copar tots els titulars. Aquest és un principi actiu dins de la família dels opiacis i se li atribueix un poder entre 50 i 100 vegades més fort que el de la morfina. Per això l'addicció que genera encara és més brutal i que es miri amb temor una possible rèplica de la situació a l'altra banda del toll, a Espanya. Tot i això, experts descarten que això pugui arribar a ser així. Carles Aguilar entrevista la Dra. Alicia Alonso Cardaño, Anestesista de la Unitat del Dolor de l'Hospital Universitari de Lleó i Coordinadora del Grup d'Opioides de la Societat Espanyola del Dolor.
La Espondiloartritis és una malaltia poc coneguda que té un alt impacte en la qualitat de vida dels pacients, que alhora compten amb moltes necessitats per cobrir. Els pacients amb Espondiloartritis en el moment del diagnòstic tenen una edat mitjana de 30 anys, per la qual cosa és un perfil d'adult jove, recentment incorporat al món laboral. L'impacte que té en la qualitat de vida dels adults joves en el dia a dia està marcat pel dolor, un dels símptomes que més dificulta la vida dels pacients, cosa que el porta a haver d'assumir una renúncia a nivell laboral , social i familiar a la meitat dels casos. Però també és habitual la fatiga, inflor, rigidesa i somni. Cal avançar en el diagnòstic precoç, s'estima que transcorre una mitjana de 3 anys a diagnosticar la patologia. Temps que, en no rebre tractament adequat, la malaltia avança amb el risc consegüent de deteriorament irreversible. Carles Aguilar parla amb la Dra. Maria Llop, Reumatòloga de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Barcelona.
