en bones mans

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

20/11/2022 11:13

En Bones Mans 20/11/2022

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. AEACaP insta el Ministeri de Sanitat i les CCAA a agilitzar la implantació integral del diagnòstic molecular del càncer de pulmó a tot Espanya. L'Associació Espanyola d'Afectats de Càncer de Pulmó (AEACaP) fa un crida al Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes perquè el Pla 5-P de Medicina Personalitzada no s’endarrereixi. Actualment, el diagnòstic molecular que permet accedir a la medicina personalitzada no està inclòs a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut (SNS), ni hi ha un marc regulador per implementar i finançar les proves. La utilització del diagnòstic molecular és la porta d'accés a la medicina personalitzada, on s'ha avançat molt els darrers anys, especialment en l'àmbit del càncer de pulmó. Una innovació que no només té un benefici directe en la supervivència global del pacient, sinó també en la qualitat de vida. Carles Aguilar entrevista el Dr. Santiago Viteri, Oncòleg i Director mèdic d'UOMi Cancer Center a Barcelona.

Sens dubte, quan arriba la tardor, els boletaires abunden arreu de Catalunya, i és que al nostre territori hi tenim ceps, rovellons, fredolics, camagrocs, rossinyols i moltes més varietats de bolets que fan de l'aventura de sortir-los a caçar sigui una de les activitats més populars per aquestes dates. Et connecta amb la natura, et fa mantenir els 5 sentits ben atents, t'obliga a moure't i el premi és excepcional: omplir la panxa! Què més es pot demanar? Tenim boscos frondosos i muntanyes ben a prop de les nostres cases, i des de principis d'octubre fins per Nadal, molts caçadors de bolets inexperts s'hi endinsen per primera vegada. Tot i això els bolets no estan exemptes de riscos i fins i tot alguns d’ells poden ser mortals. Perquè l'aventura de caçar bolets sigui agradable i puguem gaudir de la tardor al màxim el Dr. Rafel Guayta ens dona els consells necessaris.

El 90% dels casos de diabetis a Espanya són de diabetis tipus 2. No obstant això, no hi ha una comunitat consolidada i sòlida de persones amb diabetis tipus 2 a les xarxes socials. Per canviar aquesta situació, s'ha llançat el programa “Connectant Tipus 2”, que busca crear una xarxa de suport per a les persones amb diabetis tipus 2 i fomentar la divulgació sobre aquesta condició, la visibilitat de la qual s'ha vist afectada per diferents prejudicis socials a causa de relació amb hàbits de vida poc saludables. Concretament, a través de la iniciativa “Connectant Tipus 2”, influencers amb diabetis tipus 1 contacten amb persones amb diabetis tipus 2 per tal d'animar-los a la publicació de continguts ia generar interaccions per construir comunitat. Alhora, els participants del projecte reben formació sobre xarxes socials i poden compartir el seu testimoniatge i la seva experiència amb altres persones amb diabetis. Parlem amb la Mercè Figueres, pacient i promotora del programa “Connectant Tipus2”.

A Espanya es triga una mitjana de més de cinc anys a accedir a un tractament per a la migranya, i només el 14% dels pacients rep els fàrmacs més innovadors, principalment per traves administratives. Aquestes han estat algunes de les xifres de l'enquesta europea Access to Care presentades al Congrés dels Diputats. A la trobada hi ha participat l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE). S'ha lamentat que la migranya segueixi sent “la gran desconeguda”, i fins i tot “menyspreada” per part del sistema sanitari”, i s'ha recordat que un infradiagnòstic i un tractament inadequat poden provocar la cronificació del dolor, així com altres patologies secundàries a la migranya, com la depressió. En molts casos, els pacients han d'assumir fins al 36% del cost econòmic del tractament, segons l'enquesta. És tan difícil accedir a alguns tractaments, que algunes persones amb migranya opten per pagar el medicament de la butxaca. En aquest sentit, s'ha apuntat que tot i que el 41% dels pacients han declarat que els costos del tractament per a la migranya afecten la seva economia, només l'1% demana un canvi de fàrmacs. Han sorgit noves medicacions que són molt beneficioses per al pacient amb migranya, però és difícil tenir accés a aquests tractaments innovadors perquè no hi ha pressupost. Carles Aguilar ho comenta amb Isabel Colomina, presidenta de l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

13/11/2022 11:54

En Bones Mans 13/11/2022

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La Trombosi és una afecció responsable de l'infart agut de miocardi, l'ictus isquèmic i el tromboembolisme venós (TEV). Per entendre la importància d'aquesta patologia, la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH) recorda que cada minut una persona és diagnosticada de trombosi al món. A més, cada sis minuts, una altra mor com a conseqüència d'aquesta malaltia. Tot i aquestes dades, la trombosi sol ser desconeguda per la població. Pel Dr. Joan Carles Reverter, President de la SETH, és important posar èmfasi en la prevenció i en les eines que tots tenim al nostre abast per evitar patir una trombosi. En aquest punt assenyala el sedentarisme i l'obesitat com a dos dels principals factors de risc. Carles Aguilar entrevista el Dr. Joan Carles Reverter, el cap de Servei d'Hemoteràpia i Hemostàsia de l'Hospital Clínic de Barcelona i President de la Societat Espanyola Servei d'Hemoteràpia i Hemostàsia.

Només un de cada cinc joves fa prou exercici. Espanya té xifres lleugerament millors que la mitjana, però no per això molt positives: un 69,8% dels nois i un 83,8% de les noies no fan prou exercici. El primer estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre pràctica d’exercici físic entre adolescents ha revelat que només un de cada cinc joves al món fa prou esport i mostra xifres pitjors entre les noies per qüestions culturals i el temor per la seva seguretat. La investigació, elaborada amb dades d’1,6 milions d’estudiants d’entre 11 i 17 anys, mostra que un 81% dels adolescents no practica almenys una hora d’exercici diari, el considerat per l’OMS com a requisit mínim per portar una vida sana a aquesta edat. El percentatge és una mica menor entre els nois (78%) però en les noies adolescents arriba al 85% i mentre ells han millorat dos punts en 15 anys, el percentatge entre elles no ha variat gens ni mica. En els dos sexes una de les raons que expliquen aquesta falta generalitzada d’exercici és una revolució tecnològica que anima a estar més temps assegut, ser menys actius en general, jugar més amb aparells digitals, conduir més i caminar menys. Un altre factor, que segons els autors afecta més les noies que els nois, són les preocupacions per la seguretat de fer exercici a l’exterior, per exemple, a l’hora d’anar caminant o amb bicicleta a l'escola. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic del programa.

L’Assistència Primària és un puntal dins del nostre sistema de salut però malgrat la seva rellevància no sempre està ben reconeguda ni disposa dels recursos humans, tecnològics i econòmics que necessita. Tot això va quedar en evidència durant la pandèmia ja que malgrat la greu situació i la manca de recursos van continuar donant servei als ciutadans. Ara i desprès que tot mica en mica anés millorant es reclamen més recursos al Govern Generalitat, es vol que es dediqui més pressupost per poder facilitar un bon servei a la ciutadania. Avui qui ens ho explicarà serà la Sra. Meritxell Sánchez-Amat, Metgessa de Família i Presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària.

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha tornat a posar en relleu la importància de comptar amb un espiròmetre a tots els centres de salut d'Espanya i, en cas de disposar-ne, utilitzar-lo com a part del protocol en la revisió rutinària dels pacients. Tot i la seva senzillesa, l'espirometria és un estudi fiable i amb la capacitat de detectar en estadis primerencs malalties amb gran incidència com la Malaltia Obstructiva Crònica (MPOC), que actualment no està diagnosticada en el 70% dels afectats, o l'asma, que sol aparèixer durant l'adolescència. Més enllà dels hospitals, es calcula que més d'un 60% dels centres de salut espanyols tenen aquest aparell. No obstant això, i sent optimistes, és preocupant que aproximadament només un 20% d'aquests centres l'utilitzen amb regularitat o de forma protocol·lària, cosa que provoca que algunes malalties que es podrien aturar als inicis continuïn evolucionant i arribin a provocar danys irreversibles a la salut dels pacients. Parlem amb Felip Burgos, Infermer Emèrit de l'IDIBAPS i de l'Hospital Clínic de Barcelona i Expert en Funció Pulmonar.

La Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), amb motiu recentment celebrat Dia Mundial de l'Osteoporosi, alerta que l'osteoporosi és una malaltia silenciosa i adverteix que un 80% dels pacients no rep el diagnòstic i el tractament correctes després d'una fractura. La majoria de persones no saben que la pateixen fins que pateixen una fractura d'un os per una caiguda o un cop més petit. Les fractures osteoporòtiques provoquen més dies d'hospitalització en les dones de més de 45 anys que altres malalties com la diabetis, el càncer de mama o un infart i fins i tot fins al 24% de les persones que han patit una fractura de maluc moren el primer any. L'osteoporosi és un important problema de salut pública, i la conseqüència, la fractura, té un gran impacte en la qualitat de vida del pacient i la morbimortalitat. S'ha de posar èmfasi en la conscienciació social de la malaltia: És fonamental que una persona que hagi patit una fractura osteoporòtica conegui el risc de patir una fractura successiva en els següents 6-12 mesos, cosa que es coneix com a risc imminent, perquè pugui ser avaluada el més aviat possible per un expert en metabolisme ossi per si existeix una malaltia que estigui causant la mala qualitat òssia i així prevenir fractures successives. Una fractura, amb un reduït impacte, provocada per una caiguda des de la pròpia altura de la persona o sense traumatisme, així com una fractura per un cop de tos o en aixecar pes produïda en una localització osteoporòtica (vèrtebres, maluc, ràdio, pelvis i húmer), es deu a l'osteoporosi que s'origina per una mala qualitat òssia i no sempre es detecta a les proves habituals de densitometria. Carles Aguilar entrevista la Dra. Maria Cortés Berdonces, Coordinadora de l'Àrea de Metabolisme Mineral Ossi de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

13/11/2022 11:28

L'osteoporosi és una malaltia silenciosa i un 80% dels pacients no rep el diagnòstic i el tractament correctes després d'una fractura.

La majoria de persones no saben que la pateixen fins que pateixen una fractura d'un os per una caiguda o un cop més petit. Les fractures osteoporòtiques provoquen més dies d'hospitalització en les dones de més de 45 anys que altres malalties com la diabetis, el càncer de mama o un infart i fins i tot fins al 24% de les persones que han patit una fractura de maluc moren el primer any.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

06/11/2022 11:45

En Bones Mans 6/11/2022

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La manca de personal per al sector sociosanitari, en un context de repte demogràfic, portarà el nostre país a ser el quart més envellit de la UE el 2050, amb el consegüent increment de persones grans i dependents necessitades de cures assistencials. Un àmbit que ja ocupa l’1,7% de la població activa d’Espanya. Segons projeccions de l'INE, el 2033 hi haurà prop de 12,3 milions de persones grans a Espanya, cosa que constituirà més del 25% de la població total. Per al 2050 hi haurà més de 16 milions de persones més grans de 64 anys, un terç de la població. Aquestes xifres destapen la necessitat creixent d'invertir en una gran varietat de perfils que encara seran més necessaris amb el percentatge creixent de la població. Però aquesta necessitat xoca amb una realitat de falta urgent de professionals. Segons una anàlisi presentada al Consell General d'Infermeria basant-se en dades de l'INE, Eurostat i l'OMS, actualment calen més de 95.000 sanitaris per arribar a la mitjana europea, que se situa en 827 sanitaris per cada 100.000 habitants, davant als 625 a Espanya. Segons el Cercle Empresarial d'Atenció a les Persones (CEAPs) hi ha un dèficit de 24.000 professionals de la infermeria i de 45.000 auxiliars per equiparar-se a ràtios europees. Carles Aguilar parla amb Andrea Varela, Directora de Formació, Selecció i Desenvolupament a DomusVi

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un problema important de salut pública, a causa de la seva alta incidència i les complicacions derivades de la manca de diagnòstic i tractaments precoços. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2020 hi va haver 374 milions de noves ITS curables i, cada dia, més d'un milió de persones contrauen una ITS a tot el món. Pel que fa al nostre país, el 2019 es van detectar prop de 15.000 nous casos, un 1073% més que el 2012 2 . Amb l'objectiu d'aprofundir en la importància del cribratge i d'optimitzar l'abordatge de les ITS a Espanya des de diferents perspectives sociosanitàries, el Fòrum d'Experts en ITS (FEXITS), amb la col·laboració d'Hologic, ha elaborat el document “Optimització del cribratge i abordatge de les ITS a Espanya: recomanacions des d'una perspectiva multidisciplinària”. Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Carlos Galán, Cap de Virologia a l'Hospital Ramón i Cajal de Madrid.

Sens dubte, quan arriba la tardor, els boletaires abunden arreu de Catalunya, i és que al nostre territori hi tenim ceps, rovellons, fredolics, camagrocs, rossinyols i moltes més varietats de bolets que fan de l'aventura de sortir-los a caçar sigui una de les activitats més populars per aquestes dates. Tenim boscos frondosos i muntanyes ben a prop de les nostres cases, i des de principis d'octubre fins per Nadal, molts caçadors de bolets inexperts s'hi endinsen per primera vegada i corren els risc de patir alguna mena d’intoxicació. És per això que volem donar consells per tal de ser un bon boletaire. Perquè l'aventura de caçar bolets sigui agradable i puguem gaudir de la tardor al màxim. El Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens ho explica.

L'herpes zòster és una malaltia que es produeix per la reactivació del virus varicel·la zòster. És una malaltia molt prevalent, amb més incidència a partir dels 50 anys i en dones, augmentant de manera considerable amb l'edat (el 50% dels més grans de 65 anys tindran HZ en algun moment de la seva vida) i amb la presència de immunodepressió i certes condicions de risc. Té una baixa mortalitat, però les seves complicacions, sobretot la neuràlgia posttherpètica (NPH), poden ocasionar discapacitat i condicionar de manera molt important la qualitat de vida dels qui el pateixen. A més, constitueix una càrrega important per a la societat tant pels costos directes de l'atenció sanitària, com per la pèrdua de productivitat en les persones més joves i dels cuidadors en els pacients de més edat. S'espera un augment de la incidència a causa de l'envelliment de la població i el nombre creixent de persones amb comorbiditats i amb immunodepressió. Carles Aguilar entrevista al Dr. Xavi Martínez, Especialista en Medicina Preventiva de l'Hospital de la Vall d´Hebron de Barcelona.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

30/10/2022 10:38

En Bones Mans 30/10/2022

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El nostre entorn cel·lular necessita per al seu funcionament òptim una quantitat d'espècies oxidants i reductores que han d'estar en equilibri. L'estrès oxidatiu és una condició de l'entorn bioquímic on aquest equilibri falla a favor, normalment, de la quantitat d'espècies oxidants respecte de les espècies reductores. Aquest desequilibri es produeix principalment com a conseqüència del pas dels anys. A mesura que envellim els nostres mecanismes no són tan eficients per equilibrar aquestes espècies oxidants i reductores. La identificació de l'estrès oxidatiu es posiciona com una ajuda, una font de biomarcadors diagnòstics i pronòstics en múltiples patologies i afeccions, des del càncer a l'Alzheimer. Ens ho explica la Dra. Isabel Fort, Especialista en Anàlisis Clíniques i Dra. en Biomedicina.

Un 34,3 per cent dels catalans pateixen alguna malaltia crònica, entre les quals la patologia mental és una de les més prevalents i amb major impacte funcional. Les persones que pateixen malalties cròniques necessiten controls freqüents per optimitzar els tractaments, prevenir recaigudes i millorar l'adherència, de manera que cada vegada és més important desenvolupar models de tractaments personalitzats. La introducció de l’autocontrol monitoritzat no només permetrà que el pacient participi de forma activa en el procés terapèutic (apoderament del pacient), sinó que facilitarà a l’equip assistencial un millor control i un seguiment més adient. Parlem amb el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

El procés de recertificació en farmacologia clínica, clau per garantir la qualitat de l'assistència. El nou sistema de recertificació en farmacologia clínica es basa en el model desenvolupat per la Federació d'Associacions Científic Mèdiques d'Espanya (FACME), que ha estat aprovat per les 46 societats científiques que representa, inclosa la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica. Mitjançant aquest sistema, s'avaluaran periòdicament les capacitats professionals dels farmacòlegs clínics amb l'objectiu d'afavorir la formació continuada, tasca imprescindible en la medicina, marcada per constants avenços cientificotècnics. La implantació del sistema de recertificació persegueix que els coneixements i les capacitats dels farmacòlegs clínics estiguin “actualitzats”, cosa que en última instància resultarà clau per garantir la qualitat assistencial. Carles Aguilar parla amb Antonia Agustí, Presidenta de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica.

El biaix de gènere, un dels principals problemes en l'abordatge de pacients amb dolor

Crònic. La Societat Espanyola del Dolor (SED) ha fet un any més la jornada #TuDolorImporta, que en aquesta edició s'ha centrat en la importància de la perspectiva de gènere en l'atenció a persones amb dolor crònic. El perfil més freqüent de persona amb dolor associat a una patologia crònica a Espanya correspon a una dona de 46 anys. Tot i això, les dones triguen una mitjana de sis anys a ser diagnosticades, mentre que els homes triguen tres anys. A Espanya, el 17% de la població més gran de 16 anys pateix dolor crònic. Dues de cada tres persones que pateixen dolor crònic són dones. Carles Aguilar entrevista la Dra. Maria de Madariaga, Presidenta de la Societat Espanyola del Dolor.

El vertigen, tercer motiu de consulta a Atenció Primària i Otorinolaringologia. El 80% dels espanyols ha patit almenys un episodi a la seva vida; la incidència augmenta en persones grans. Les crisis de vertigen són imprevisibles i aquest símptoma pot afectar la qualitat de vida del pacient per la qual cosa cal un bon diagnòstic. Parlem amb el Dr. Jesús Benítez, Copresident del 73 congrés de la SEORL-CCC i Cap de Servei d'ORL de l'Hospital Dr. Negrín de Las Palmas.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

23/10/2022 11:45

Els reptes clau en càncer de mama

Generació de coneixement nou, diagnòstic precoç, equips multidisciplinaris amb teràpies punteres i acompanyament a les pacients.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

23/10/2022 11:44

En Bones Mans 23/10/2022

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En el programa d’avui tractem sobre un tema que ens afecta a tots: la cura de la nostra salut i l’atenció primària o com diem col·loquialment l’ambulatori. Darrerament surten veus a diferents mitjans de comunicació i també a nivell social que mostren el descontent dels sanitaris i personal de l'atenció primària. És per això que des de el Fòrum Català de l’Atenció Primària van demanar al Departament de Salut de trobar punts en comú per conèixer quines són les reivindicacions que demanen des de l’AP. I es aquí on entra la Societat Catalana de Mediació en Salut amb un projecte original i innovador que s'ha dut a terme durant aquest any 2022 i del que avui parlem. Ens ho explica la Maite Matas, Infermera, Mediadora i Coordinadora de mediadors de la Societat catalana de Mediació en Salut.

Parlem de la insuficiència cardíaca, una malaltia crònica i progressiva del cor que impedeix que aquest tingui capacitat suficient per bombar sang. Tot i que es pot manifestar a qualsevol edat, amb cada dècada que sumem es dobla la seva presència entre la població. Com en altres països desenvolupats, la insuficiència cardíaca és la primera causa d'hospitalització en més de 65 anys i suposa, aproximadament, el 5% de totes les hospitalitzacions. Tristament, el diagnòstic d'insuficiència cardíaca porta una alta mortalitat associat i cada any gairebé 20.000 persones moren per aquesta patologia a Espanya. Sense tractament, el pronòstic de la insuficiència cardíaca és pitjor que el de molts càncers. Carles Aguilar parla amb la Dra. Marta Cobo, Adjunt de Cardiologia en l’Hospital Puerta de Hierro Majadahonda.

L’artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d’aixecar-se del seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d’un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

El Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular dels hospitals de Sant Pau i Dos de Maig és pioner a Catalunya en utilitzar una tècnica endovascular mínimament invasiva per al tractament quirúrgic de les varius. Les elimina amb un adhesiu mèdic que permet tractar-les en qualsevol època de l’any, de forma ambulatòria i pràcticament sense dolor, amb excel·lents resultats i sense necessitat de mitges elàstiques de compressió ni de baixa laboral. Aquesta tècnica es pot utilitzar en aquelles varius produïdes per insuficiència vascular de la vena safena interna -que va des de la cara interna del turmell fins a l’engonal- o de la vena safena externa -que va des de la cara externa del turmell fins al buit de darrere del genoll-2, 3 responsables de més del 75% de les varius quirúrgiques. L’adhesiu que es fa servir és mèdic biològic, el cianoacrilat, àmpliament utilitzat en altres especialitats mèdiques, per al tractament de les malformacions arteriovenoses, de les varius gàstriques, o també en oftalmologia per altres indicacions, per exemple. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Maria Dolores Lloret, Coordinadora de Cirurgia Vascular del Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular dels Hospitals de Sant Pau i Dos de Maig.

Els reptes clau en càncer de mama: generació de coneixement nou, diagnòstic precoç, equips multidisciplinaris amb teràpies punteres i acompanyament a les pacients. El desenvolupament de noves tècniques i les característiques biològiques particulars d’aquest càncer han permès oferir teràpies d’alta precisió i qualitat, amb una durada més curta, una eficàcia superior i menys efectes secundaris. Recentment s’ha celebrat el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, i alguns reptes clau segons els professionals de Sant Pau són: generar coneixement nou sobre la malaltia, un diagnòstic el més precoç possible amb cribratge i estudis genètics per millorar el pronòstic i la supervivència, l’abordatge multidisciplinari des de diversos Serveis assistencials, els tractaments d’alta precisió i qualitat per aconseguir una major eficàcia i menys efectes secundaris, i l’acompanyament a les pacients durant tot el procés de la malaltia. Avui, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), 1 de cada 8 dones tindrà un càncer de mama en algun moment de la seva vida i la supervivència al cap de cinc anys és del 89,2%. Carles Aguilar parla amb la Dra. Ariadna Tibau, Oncòloga de Sant Pau i Membre del Consell Assessor del Pla Director d’Oncologia.