en bones mans

Fa pocs dies va perdre la vida Sara, una dona de 39 anys que va haver de ser ingressada a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Santa Lucía, per greus lesions després de sotmetre's a una operació de lipoescultura en una clínica privada a Cartagena, Múrcia.

Dermatòlegs especialistes asseguren que l'aplicació de tecnologia capdavantera permetrà no només un diagnòstic més acotat i intervencions quirúrgiques precises sinó, a més, saber què fer i com millorar a la pràctica clínica. La Intel·ligència Artificial (AI) ha esdevingut una gran aliada de la dermatologia.

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En els darrers dies i setmanes diversos països han començat a aplicar mesures més restrictives per als viatgers amb l’objectiu de fer front a les noves onades de contagis per COVID i, en alguns casos com ara el d’Àustria, es tornen a aplicar confinaments totals. D’altra banda, a casa nostra, finalment ha entrat en vigor el certificat COVID per accedir a establiments de restauració i gimnasos. Per tant, volem aprofitar l’espai de consum d’avui per comentar amb la subdirectora d’Atenció al Consumidor de l’Agència Catalana del Consum, la Marta Rovira, com afecten els consumidors i les consumidores totes aquestes restriccions.

El dolor crònic té un fort impacte social i econòmic i el seu abordatge implica la necessitat d’inversions econòmiques considerables des del sistema sanitari. Tanmateix, qüestions com el mesurament de despeses o l'evolució dels resultats que això ofereix encara no estan prou afinats. Això permetrà valorar el retorn d’inversió que suposa per al Sistema Sanitari donar resposta a aquests pacients i dissenyar noves estratègies de salut pública. La nova edició de la Reunió d'Experts Càtedra Extraordinària del Dolor Fundació Grünenthal de la Universitat de Salamanca s'ha centrat en la relació entre l'economia de la salut i la humanització de l'assistència sanitària del dolor. Parlem amb el Dr. Antoni Gilabert, Farmacèutic i Director d'Innovació del Consorci de Salut i Social de Catalunya.

L'arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha suposat un repte per molts sectors de la ciutadania i un d'ells ha estat el dels serveis socials de Barcelona. Aspectes i temes com la gent gran, les drogodependències, la violència masclista, la discapacitat, la infància i adolescencia han patit una desatenció provocada pels efectes colaterals de la Covid-19. De cara al proper any es plantegen una sèrie d'objectius i reptes com recuperar la proximitat dels serveis socials envers la ciutadania, agilitzar els tràmits burocràtics, així com de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació, entre molts altres temes... Parlem dels reptes i objectius de cara al 2022 dels serveis socials de Barcelona amb el Jordi Cerezuela, President del Consell Social de l'Observatori de la Discapacitat Física i Coordinador per la Generalitat de les residencies de gent gran.

El potencial de l'epigenòmica en la medicina del present i del futur, clau per relacionar les troballes genètiques amb el desenvolupament de certes malalties. L'epigenòmica és la ciència que estudia les modificacions químiques que es produeixen a l'entorn de la molècula d'ADN i que regulen l'expressió gènica. Destaca gran potencial d'aquesta ciència òmica en diferents camps, com ara en recerca per a la interpretació de troballes genètiques, la identificació de biomarcadors o el desenvolupament d'epifàrmacs. És àmpliament conegut que les alteracions genètiques no són la causa exclusiva de certes malalties, sinó que, en la majoria dels casos, estan altament condicionades per factors ambientals que poden ser explicats a través de mecanismes epigenòmics. De fet, en els darrers anys ha estat possible correlacionar les troballes epigenètiques amb el desenvolupament de certes patologies o amb la seva progressió. La Fundació Institut Roche ha posat el focus en aquesta ciència òmica i en les aplicacions i potencial que ofereix a la medicina del present i del futur, a través del seu nou 'Informe Anticipando: Epigenòmica', elaborat per l'Observatori de Tendències a la Medicina del Futur. Carles Aguilar parla amb el Dr. Manel Esteller, Director del Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Nou decàleg de la Societat Espanyola de Reumatologia per mantenir la motivació en un Servei de Reumatologia que poden servir altres especialitats. Mantenir el nivell de motivació als equips és fonamental en qualsevol disciplina. En el cas de la Salut, a causa de les situacions provocades per la pandèmia de COVID19, el treball als hospitals i als centres sanitaris ha estat sotmès a un nivell de tensió i anormalitat molt elevat. Això pot tenir conseqüències negatives als professionals a l'hora de mantenir la seva motivació. S'estima que les persones adultes inverteixen gairebé un terç de la seva vida al lloc de treball. L'estrès laboral associat a situacions de tensió produeix conseqüències per a la salut física i mental de les persones. L'estrès laboral i la síndrome del professional cremat (burnout) són les principals conseqüències derivades de les situacions de tensió constants a la feina i disminueixen notablement la motivació, no només de la persona que es troba en aquesta situació, sinó de tot l'equip. Parlem amb el Dr. Francesc Casellas, gastroenteròleg del Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i Coordinador del Comitè de Nutrició de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu.