en bones mans

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Al programa d'avui parlem de les noves recomanacions de la Societat Espanyola de Reumatologia per prevenir el risc d'infeccions en pacients amb malalties autoimmunes sistèmiques. Els pacients amb ERAS tenen un risc augmentat d'infeccions tant per la pròpia malaltia com per la immunosupressió secundària al tractament. La Societat Espanyola de Reumatologia ha llançat la campanya 'A tu també et pot tocar' per augmentar la visibilitat de les ERAS i millorar la detecció precoç. Ens ho explica el Dr. Íñigo Rua-Figueroa, portaveu de la SER, reumatòleg de l'Hospital Universitari de Gran Canària Doctor Negrín i coordinador científic del document de Recomanacions SER sobre prevenció d'infecció en pacients amb ERAS.

Estem en ple estiu i seguim en pandèmia, i amb ella la necessitat de compartir les vacances convivint amb el Covid-19. Tot i tenir la pauta de vacunació completa, hem de mantenir les precaucions sanitàries i socials que es recomanen independentment del lloc on estiguem. Aquest estiu molts viatjaran per Espanya o l'exterior. Depenent de quin sigui el destí escollit, és important disposar amb la documentació imprescindible, ja que si viatgem per Europa és recomanable comptar amb tots els documents actualitzats. La nova modalitat de poder portar i presentar alguns d'aquests documents al mòbil és molt còmode i segur. Actualment, la presentació de documents oficials digitals que ja estiguin habilitats és opcional, i es pot presentar en document físic. Amb la Carme Sabater, Presidenta de la CUS - Salut + Consum + Alimentació comentem com podem obtenir-los o renovar-los per evitar situacions imprevistes i molt molestes.

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". La microbiota és el conjunt de bacteris que colonitzen la pell, l'aparell digestiu, inclosa la boca, i l'aparell genital. Aquests bacteris colonitzen el nostre organisme des del ventre matern, però fonamentalment des del moment del naixement, especialment si aquest és per via vaginal. La microbiota es va desenvolupant a mesura que avança la vida, de manera que la seva composició és diferent en la infància i adolescència que a la vida adulta. La microbiota està composta de 100 bilions de bacteris només en l'aparell digestiu. De fet, la microbiota ja és considerada per la ciència com un òrgan més del cos, tot i que en aquest cas adquirit. Ens ho explica el Dr. Josep just, Digestòleg i Assessor Mèdic d'En Bones Mans.

Parlem de la situació actual en relació a aquesta cinquena onada del Covid 19, dels principals factors que expliquen l'augment dels contagis: la mobilitat i la interacció social. A més, les UCIS dels hospitals catalans es poden desbordar en pocs dies, ja que, segons s'ha reconegut des de les autoritats sanitàries, s'ha reaccionat tard a la cinquena onada del Covid 19 a més de suavitzar massa aviat les mesures de desescalada. Les vacunes segueixen plantejant diferents dubtes entre la població i alguns ciutadans sembla que li han perdut la por a el contagi pel que és preocupant que un sector de la població segueixi sortint i, de vegades, generin i fins i tot enfrontaments amb les forces de l'ordre quan intenten fer-los tornar a casa amb el toc de queda. Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Pablo Horcajada, Cap de Servei de Malalties Infeccioses del Hospital del Mar de Barcelona i Coordinador General Covid 19 del mateix hospital.

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Més de 300 professionals de l’àmbit de les demències provinents de 18 nacionalitats han participat a les tres sessions de l’Ace Global Research Summit 2021, un cicle de seminaris online impulsat per Ace Alzheimer Center Barcelona. Els avenços en neuroimatge molecular, el progrés en el descobriment de biomarcadors de neurodegeneració i els factors de la circulació sanguínia que intervenen en el desenvolupament de la demència han estat les qüestions en què s’han centrat les sessions del cicle. Dotze experts de primer nivell en el món de les demències han compartit els avenços en les seves àrees d’expertesa i han conversat amb els assistents sobre la investigació que duen a terme. Carles Aguilar parla amb el Dr. Agustín Ruiz, Director Científico de ACE Alzheimer Center Barcelona.

La migranya crònica augmenta les xifres d'absentisme i baixes laborals i redueix la productivitat dels treballadors que la pateixen. Ens ho explica la doctora Sònia Santos, Cap de Secció de Neurologia del Hospital Clínic Universitari Lozano Blesa de Saragossa i Responsable de la Consulta de Cefalees del mateix hospital. Concretament, els pacients que pateixen migranya crònica necessiten una mitjana de 14,6 dies de baixa a l'any, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Una dada que contrasta amb la mitjana de 2,6 dies de baixa a l'any que requereixen les persones que pateixen migranya episòdica, de menor intensitat i freqüència. La major o menor interferència de la migranya crònica en el treball ve determinada per factors com els torns laborals, i si aquesta condiciona una mala higiene el son, o el nivell d'estrès. A més, també influeixen les característiques de l'entorn laboral, com si hi ha una llum excessiva, un ambient sorollós o determinats olors. El fort impacte de la migranya crònica en l'àmbit laboral es deu al fet que es tracta d'una patologia discapacitant que provoca mal de cap més de 15 dies al mes, associat amb altres símptomes com nàusees, vòmits i sensibilitat a la llum i als el so. Més de 1,5 milions d'espanyols pateixen migranya crònica.

Fins al 61% de les persones hospitalitzades als serveis de medicina interna presenta un perfil clínic de pacient crònic complex. Es tracta de pacients amb alta càrrega de malaltia crònica, generalment d'edat avançada, freqüent fragilitat, disminució de l'autonomia personal, deteriorament funcional i cognitiu, polimedicació, i amb necessitats de suport social i recursos sociosanitaris. S'estima que en pacients en els quals concorren 5 o més malalties cròniques, la despesa sanitària associada als recursos que necessiten es multiplica per 17. El 70% de morts per la pandèmia s'ha produït en persones de més de 75 anys. La valoració del grau de fragilitat es configura com un element clau en la presa de decisions complexes en els pacients. Carles Aguilar entrevista al Dr. Nacho Vallejo, Metge Internista i Responsable de Grup de Pluripatològic i Edat Avançada de la Societat Espanyola de Medicina Interna.

Espanya es situa en 2021 entre els 3 països més participatius de l'Estudi Ironman, el major registre mundial de mostres de pacients amb càncer de pròstata avançat, la qual cosa constata el compromís de la societat espanyola amb la recerca. De fet, en 1 any, i malgrat la pandèmia de Covid-19, Espanya ha triplicat la seva participació, passant de 80 a 237 pacients involucrats. Una dada que demostra, una vegada més, la solidaritat del pacient espanyol, perquè és un projecte a llarg termini que ajudarà a comprendre millor la malaltia i a desenvolupar noves opcions terapèutiques per al futur. Parlem amb el Dr. David Olmos, Cap de la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Pròstata del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), i coordinador espanyol de l'Estudi Ironman, junt amb el Dr. Joaquim Mateo, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia.

Per cloure el programa Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Delgado, Cardiòleg del Hospital Universitari 12 d'Octubre (Madrid) i Investigador del Centre de Recerca en Xarxa de Malalties Cardiovasculars, a més d'un dels autors de l'estudi Pathways-HF, el major estudi sobre Insuficiència Cardíaca que s'ha fet a Espanya dut a terme amb la col·laboració d'AstraZeneca. La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome greu, a la què es pot arribar per diferents malalties cardíaques. Pot aparèixer quan es té (o s'ha tingut) un trastorn mèdic, com una malaltia coronària, un infart de miocardi o hipertensió de llarga evolució, que ha danyat el cor o l'ha sotmès a càrregues addicionals. La IC es produeix quan aquest cor danyat no és capaç de distribuir la quantitat necessària de sang oxigenada a l'organisme. L'estudi Pathways-HF és el major estudi de base poblacional sobre IC que s'ha fet a Espanya. És un estudi observacional sobre una base de dades administrativa, de 7 àrees sanitàries completes de país, que inclou a gairebé 2 milions de ciutadans i que és una mostra representativa de la població espanyola.