en bones mans

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El Departament de Salut tenia previst donar a conèixer el nou Pacte Nacional de Salut però l’avançament de les eleccions ha interromput la continuïtat de l’elaboració del Pacte Nacional de Salut del que fins ara s’havia publicat només un Document de Bases. No obstant hem de dir que fa just 10 anys al 2014 , també va haver una iniciativa de la Conselleria de Salut per fer un Pacte Nacional de Salut que tampoc va arribar a bon terme. Podríem pensat si els Pactes de Salut estan maleïts?. Amb el Sr. Lluís Bohigues, Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona y Master en Salut Pública, intentarem explicar que representa per la salut dels catalans la implementació d'un Pacte Nacional de Salut...

La depressió és la manifestació psiquiàtrica més freqüent a la malaltia de Parkinson (EP). Fins a un 40% de les persones que pateixen malaltia de Parkinson tenen depressió i el trastorn depressiu greu en aquesta patologia neurològica té una prevalença del 17% 1 . Els trastorns afectius, en particular la depressió, poden precedir en diversos anys l'aparició dels símptomes motors a les persones amb MP. Tot i que són nombroses les teories que poden justificar la relació entre la depressió i l'aparició de malalties neurològiques, la comunitat científica sembla estar d'acord que tindria sentit pensar que la simultaneïtat de depressió juntament amb un altre factor de risc addicional augmenta la probabilitat de desenvolupament d'una malaltia neurològica. Això sembla especialment habitual en malalties neurodegeneratives, on ja es considera la depressió com una manifestació preclínica (abans del diagnòstic) de l'entitat neurodegenerativa. Carles Aguilar entrevista el Dr. Diego Santos García, Neuròleg, Coordinador de la Unitat de Trastorns del Moviment del Complex Hospitalari Universitari de La Corunya i President de la Fundació Degén.

Associacions de pacients i professionals reclamen que el Reial Decret de l'Especialitat Multidisciplinar de Genètica Clínica sigui el 2024. El 25 d'abril passat, Dia Internacional de l'ADN, la Plataforma per a la Creació de l'Especialitat Multidisciplinar de Genètica Clínica va convocar concentracions a diverses ciutats amb per tal d'exigir una data immediata a la regulació, mitjançant un Reial decret, de l'especialitat de genètica a Espanya, únic país de la Comunitat Europea on no està reconeguda. Les Associacions de Pacients d'EERR, ultrarares, oncològiques i altres patologies, un 80% de les quals són genètiques, demanen al Ministeri de Sanitat que siguin visitats per Especialistes en Genètica Clínica per la manca d'un diagnòstic primerenc i precís, la manca d'un tractament, l'empitjorament de la qualitat de vida i l'absència de l'assessorament genètic per al pacient i la família i la desigualtat d'atenció especialitzada entre pacients. Parlem amb la Dra. Cristina González, Responsable del Departament de Genètica de l'Hospital Universitari Infanta Sofía de Sant Sebastià dels Reis Madrid)

Més de cinc milions de persones pateixen a Espanya migranya, una malaltia neurològica que està ja considerada com la setena patologia més prevalent del món i sobre la qual, tanmateix, hi ha un important desconeixement social que perjudica la vida diària dels pacients. De fet, el 64,5% dels afectats per migranya considera que treballar afavoreix la seva inclusió, però el 62% assegura sentir-se estigmatitzat (incomprès) pel seu entorn de treball, de manera que la majoria demana un major suport a les empreses i treballadors. Amb motiu de la recent commemoració del Dia Mundial de la Cefalea, l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE) ha publicat la guia 'La migranya a la feina. Claus per promoure un entorn laboral més inclusiu per a persones amb migranya”, en què han participat un comitè editorial d'experts de diferents disciplines (neuròlegs, infermeres, metges de família, especialistes en recursos humans i pacients). Amb aquesta nova publicació AEMICE vol facilitar la inclusió laboral de les persones amb migranya, per a això proposa una sèrie de consells sobre com promoure empreses saludables i més inclusives, com ajudar els companys que pateixen migranya i com millorar el control de la malaltia en l'entorn laboral. Carles Aguilar entrevista Isabel Colomina, Presidenta de l'Associació Espanyola de Migranya i Cefalea, AEMICE.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Un any més, amb motiu del Dia Mundial del Pàrkinson, la Federació Espanyola de Pàrkinson (FEP) i les seves associacions federades alcen la veu per visibilitzar la realitat de totes les persones que conviuen amb aquesta malaltia. A través de la campanya 'Reivindiquem la Intel·ligència Emocional', aquestes entitats posen de manifest la importància vital de les connexions humanes en un món que sovint sembla estar dominat per la tecnologia, situant les persones davant d'una situació de solitud. El compromís d'aquest any és promoure la intel·ligència emocional com a recurs essencial per enfortir les xarxes de suport i cura necessàries per avançar cap a una millor qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies. En el context d'aquesta campanya, la Federació Espanyola de Pàrkinson ha llançat diversos vídeos amb els testimonis d'alguns dels seus associats, persones diagnosticades de Pàrkinson que dialoguen amb familiars i terapeutes sobre la importància de l'acompanyament emocional a la vida diària. Tots els vídeos i informació sobre la campanya es poden consultar a la pàgina web https://inteligenciaemocional.ai. Parlem amb Alicia Campos, Directora de la Federació Espanyola de Parkinson.

Els trastorns del son, com ara l'insomni, constitueixen un dels factors de risc cardiovascular. De fet, estudis recents assenyalen l'associació entre la manca de son i malalties com l'arteriosclerosi o la fibril·lació auricular. Per això, des del Moviment Cor de Dona, s'adverteix de la importància de tenir unes bones pautes del son, sobretot les dones que són les que més afecten aquests problemes. D'aquesta manera, es permetrà un descans regular que ajudarà l'organisme a controlar el metabolisme cardiovascular, els ritmes circadians i mantenir les persones actives i sanes durant el dia per així tenir una bona salut. Carles Aguilar parla amb Dra. Leticia Fernández-Fiera, impulsora del moviment Cor de Dona (CDM) i Directora de la Unitat de Cardio-Dona a ATRIA Clinic.

La veu és una qualitat que permet impulsar l'èxit a la feina i les relacions socials. Així, ho afirma la Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) en la posada en marxa dins dels actes de la celebració del Dia Mundial de la Veu). Una veu modulada i agradable es relaciona amb un èxit laboral i personal més gran, mentre que els trastorns de la veu o la no identificació amb la veu que tenim poden ocasionar greus problemes de salut mental. Carles Aguilar entrevista el Dr. Pedro Cabrera, Vocal de la comissió de Laringologia, Veu, Foniatria i Deglució de la SEORL-CCC

Un estudi pioner realitzat per investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb el Barça Innovation Hub -l'àrea de recerca i innovació del FC Barcelona-, ha permès relacionar, per primer cop, com afecta l’esport d’alta intensitat a l’expressió genètica. Concretament, s'han detectat alteracions al sistema immune, el metabolisme dels aminoàcids, la generació d'energia i els nivells d'estrès oxidatiu de l'organisme just després de practicar exercici d'alta intensitat. L'estudi, que publica la prestigiosa revista científica PlosOne Journals, ha identificat diferents perfils de recuperació de l'esforç físic realitzat durant l'exercici d'alta intensitat que permet, de manera personalitzada, establir una nova forma innovadora de distingir, en un mateix equip, esportistes en funció de si són recuperadors ràpids o lents en funció de l’expressió dels seus gens. La investigació s'ha centrat a analitzar el perfil d'expressió dels gens d’un grup d’esportistes professionals, examinant quins gens s'activen o inhibeixen en funció de l'esforç físic de cada jugador durant l’activitat esportiva i relacionant-lo amb la preparació física i la capacitat de recuperació després de l’acció.L'objectiu era relacionar els nivells de càrrega externa dels esportistes, ocasionats per l'activitat esportiva d'alta intensitat, amb l'activació de tots els gens del genoma de cadascun dels individus. Carles Aguilar entrevista al Dr. José Manuel Soria, Cap del Grup de Genòmica de les Malalties Complexes a l’Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona.