en bones mans

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Experts i pacients incideixen en la necessitat d'implantar un Model Assistencial per a l'atenció integral de les persones amb Malalties Inflamatòries Immunomediades (IMID), un aspecte clau tenint en compte que prop del 10% d'aquests pacients és diagnosticat de dos o més IMID que coexistent. Les malalties inflamatòries immunomediades (IMID) afecten més de 2,5 milions de persones al nostre país i fan referència a un grup heterogeni de malalties inflamatòries cròniques entre les quals s'inclouen l'artritis reumatoide, l'artritis psoriàsica, la malaltia inflamatòria intestinal (la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa), la psoriasi, l'espondilitis anquilosant, la hidrosadenitis supurativa, el lupus o la uveïtis, entre d'altres. Parlem amb el Dr. Lluís Santamaría, Catedràtic d'Immunologia Clínica i Traslacional de la Universitat de Barcelona.

Prescindir de la verdura com a plat principal augmenta un 43% el risc d'obesitat Els altres dos hàbits alimentaris que més predisposen al sobrepès són esmorzar fora de casa i prendre postres dolces en comptes de fruita. Els experts detecten tres hàbits alimentaris de risc especialment negatius. El més perillós és l'opció majoritària de no prendre habitualment verdura o amanida com a plató principal. No fer-ho incrementa el risc d'obesitat en un 43% davant els que sí que tenen aquest sa costum alimentari. Ho comentem amb el Dr. Josep Just, Digestòleg i assessor mèdic del programa.

Sant Pau crea un vídeo que ajuda a diagnosticar els pacients que tenen migranyes amb aura visual amb el nom d’AURAVISION. L’ha desenvolupat la Unitat de Cefalees i Neuràlgies del Servei de Neurologia i recull animacions de les 6 àuries visuals més freqüents. 1 de cada 3 pacients amb migranya presenta aura i experimenta patrons visuals molt concrets que sovint no saben com descriure amb paraules o dibuixos a la consulta. Per primer cop, neuròlegs, oftalmòlegs, pediatres i metges de família i d’urgències, tenen una eina, gratuïta i basada en el testimoni de pacients, per identificar-les. Simplement projectant les animacions d’AURAVISION i formulant aquesta pregunta, els metges podran diagnosticar més fàcilment els pacients amb migranya i aura visual. Aquesta eina recopila en forma d’animacions les 6 àuries visuals més freqüents que presenten fins al 30% dels pacients amb migranya. De fet, les animacions es basen en el testimoni dels pacients, qui molts cops no saben ben bé com descriure amb paraules l’aura. La migranya és una malaltia que afecta el 12% de la població mundial. Una de cada tres persones amb migranya presenta aura, sent la manifestació més freqüent en forma de problema visual que dura menys d’una hora abans de l’inici del mal de cap, tot i que alguns pacients poden tenir aura i no desenvolupar mai el mal de cap. Carles Aguilar entrevista al Dr. Robert Belvís, Director de la Unitat de Cefalees i Neuràlgies del Servei de Neurologia de Sant Pau.

Un estudi realitzat per investigadors de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili ha identificat factors psicològics que expliquen, en part, l'ús de medicaments per controlar el dolor entre la població adolescent que pateix de manera crònica. La investigació, per tant, evidencia que per millorar el tractament i la gestió del dolor crònic cal tenir en compte aquests factors psicològics, com ara l'ansietat i, sobretot, els pensaments negatius que acostumen a tenir les persones amb dolors persistents . L'estudi mostra que, més enllà de la intensitat i la interferència del dolor, els pensaments negatius, els catastròfics, que tenen relació amb el dolor expliquen significativament l'ús de medicaments per mitigar-lo. Les dades posen de manifest que potser els fàrmacs no es fan servir adequadament. Carles Aguilar parla amb el Dr. Jordi Miró, Director de la Càtedra de Dolor Infantil i Coordinador del Grup de Recerca ALGOS de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquestes festes constitueixen un període en què el risc de patir esdeveniments cardiovasculars s'incrementa a causa de diversos factors com les situacions d'estrès generades, l'oblit de la medicació en aquells que tenen malalties de risc cardiovascular o excessos de menjar i alcohol. Per aquest motiu, cal una conscienciació i coneixement més grans dels signes d'alerta d'un infart de miocardi, que són diferents en homes i en dones. Des del moviment Cor de Dona, iniciativa impulsada per conscienciar sobre la importància de les malalties cardiovasculars en les dones, volem ajudar a identificar els principals símptomes en cas que un familiar pugui estar patint un atac de cor perquè es pugui reconèixer a temps i acudir el més aviat possible a un servei mèdic perquè siguin atesos. Parlem amb la Dra. Leticia Fernández-Friera, Impulsora del moviment Cor de Dona (CDM) i Directora de la Unitat de Cardio-Dona a ATRIA Clínic.

L’ha desenvolupat la Unitat de Cefalees i Neuràlgies del Servei de Neurologia i recull animacions de les 6 àuries visuals més freqüents. 1 de cada 3 pacients amb migranya presenta aura i experimenta patrons visuals molt concrets que sovint no saben com descriure amb paraules o dibuixos a la consulta. Per primer cop, neuròlegs, oftalmòlegs, pediatres i metges de família i d’urgències, tenen una eina, gratuïta i basada en el testimoni de pacients, per identificar-les. Simplement projectant les animacions d’AURAVISION i formulant aquesta pregunta, els metges podran diagnosticar més fàcilment els pacients amb migranya i aura visual. Carles Aguilar entrevista al Dr. Robert Belvís, Director de la Unitat de Cefalees i Neuràlgies del Servei de Neurologia de Sant Pau.

Aquesta eina recopila en forma d’animacions les 6 àuries visuals més freqüents que presenten fins al 30% dels pacients amb migranya. De fet, les animacions es basen en el testimoni dels pacients, qui molts cops no saben ben bé com descriure amb paraules l’aura. La migranya és una malaltia que afecta el 12% de la població mundial. Una de cada tres persones amb migranya presenta aura, sent la manifestació més freqüent en forma de problema visual que dura menys d’una hora abans de l’inici del mal de cap, tot i que alguns pacients poden tenir aura i no desenvolupar mai el mal de cap.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Metges internistes demanen adaptar la Sanitat per atendre millor el pacient crònic pluripatològic amb un abordatge multidisciplinari, coordinació assistencial i empoderant-lo. Metges internistes destaquen que el sistema sanitari haurà d'adaptar-se per analitzar tots els aspectes de la cronicitat i la multimorbilitat, que aniran a l'alça en els propers anys, i que necessitaran un abordatge i equips multidisciplinaris, garantint la coordinació i la continuïtat assistencial i empoderant els pacients. La detecció precoç de la descompensació del pacient crònic pluripatològic ha de ser un objectiu per evitar-ne l'ingrés a urgències o la seva hospitalització. Entrevista a la Dra. Pilar Cubo, Coordinadora del Grup de Treball de Cronicitat i Pluripatologia de la SEMI.

En relació a la hipertensió arterial hi ha diversos factors de risc modificables figuren les dietes malsanes (consum excessiu de sal, dietes riques en greixos saturats i greixos trans i ingesta insuficient de fruites i hortalisses), la inactivitat física, el consum de tabac i alcohol i el sobrepès o l'obesitat. Quins factors són els més prevalents? Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

Intel·ligència humana per a la intel·ligència artificial. Recuperem els temes de consum i en aquesta ocasió Carles Aguilar entrevista Fernando Móner, President d'AVACU, membre de la Junta Directiva de CECU i Conseller del Consell Econòmic i Social d'Espanya. La preocupació que generen les noves tecnologies, que han vingut per quedar-se i avançar socialment, s'ha incrementat amb l'aparició de la Intel·ligència Artificial. La intel·ligència artificial (IA) té i tindrà encara més en el futur un impacte significatiu a la vida dels consumidors en diversos aspectes. Expliquem quins avantatges ens pot aportar, així com també els inconvenients vist des de la perspectiva dels consumidors.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha anunciat l´inici del projecte CASSANDRA en el marc del Dia Mundial contra el Càncer de Pulmó. El projecte CASSANDRA (Cancer Screening, Smoking Cessation and Respiratory Assessment) està actiu a 12 hospitals, als quals se sumaran 40 centres espanyols els propers mesos. Aquest projecte pilot té com a objectiu demostrar la viabilitat, factibilitat i cost-efectivitat dels programes de cribratge en càncer de pulmó al nostre país. El càncer de pulmó és responsable del 20% de totes les morts per càncer a Espanya, amb quasi 23.000 decessos anuals. Cada any es diagnostiquen 29.000 casos d'aquesta malaltia al nostre país, una xifra que continuarà creixent els propers anys. De tots ells, el 70% d'aquests es detecta en estadis avançats, i és impossible una resecció curativa a la majoria. Aquest fet suposa que la supervivència mitjana als 5 anys del diagnòstic no superi el 15%. Tot i això, la supervivència ascendeix al 80% en aquells pacients en què el càncer es diagnostica precoçment. Per això la necessitat d'implementar iniciatives de detecció precoç com el projecte CASSANDRA. Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Carlos Trujillo, Cap de Servei de Cirurgia Toràcica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) i Codirector del Projecte Cassandra.