enquesta

A-Z

ENQUESTA

27/04/2017 13:31

Creus que s’ha acabat la crisi econòmica?

Segons el darrer informe de Fons Monetari Internacional (FMI) les previsions per al creixement econòmic d’Espanya han millorat. L'organisme internacional augura un creixement del 2,6% del producte interior brut el 2017, una dècima més que la previsió amb què el Govern ha elaborat els Pressupostos Generals del 2017, encara bastant superior a la mitjana a l'eurozona.

La revisió a l'alça de l'economia espanyola està en consonància amb l'impuls que ha agafat l'activitat mundial des de mitjans del 2016.

Pel que fa a la desocupació, aquesta continuarà caient segons el FMI i s'acostarà a finals d'aquest any al 17,7% de la població activa, gairebé dos punts menys que el 2016, sens dubte una bona notícia. Els pressupostos espanyols preveuen una taxa del 17,5% a finals d'aquest any. El 2018, la proporció d'aturats es quedaria en el 16,6%, percentatge que suggereix que després d'una llarga travessia pel desert l'ocupació s'està consolidant, encara que el nivell d'atur d'Espanya seguiria doblant la mitjana de l'eurozona.

En canvi, segons la darrera ‘Enquesta de Condicions de Vida’ de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), coneguda aquest dimarts, el nivell de pobresa a España baixa al 27,9%, set dècimes menys que l’any anterior, però augmenta el risc d’exclusió social.

Què opines? Creus que s’està acabant la crisi? Notes en el teu entorn una recuperació econòmica real? O les dades macroeconòmiques no es corresponen amb la realitat al carrer? Explica’ns la teva experiència.

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

ENQUESTA

19/04/2017 09:26

Creus que cal posar límits al turisme a Barcelona?

Segons l’informe sobre l’activitat turística fet per l’Ajuntament de Barcelona, per primera vegada hi ha més barcelonins partidaris de posar límits al turisme a la ciutat que no pas d’incrementar-lo. Però la situació és gairebé d'un empat tècnic. El 49% pensen que cal posar límits mentre el 47,5% creu que han de venir més visitants.

Els resultats varien molt en funció dels districtes. Més del 50% dels veïns de Ciutat Vella, l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia demanen límits. En canvi, a Nou Barris, la situació es inversa: el 60% volen més turisme. Per barris, al Gòtic, es on hi ha més rebuig ja que el 70% volen posar límits i el 65% opinen que hi ha massa hotels.

Malgrat que el nivell de rebuig ha anat creixent des del 25% del 2012, els barcelonins no tenen una mala percepció del turisme ja que el 86% creu que és una activitat positiva per a la ciutat. Amb tot, es la xifra més baixa dels últims 10 anys, gairebé cinc punts per sota de la del 2015.

De fet, cada vegada hi ha més turistes. El 2016, Barcelona va tenir 7,5 milions de visitants i gairebé 20 milions de pernoctacions hoteleres. El nombre de turistes en establiments hotelers va créixer un 5,6% més que el 2015. Es va registrar un 11,2% més de passatgers a l'aeroport i un 5,6% més de passatgers de creuers al port.

El perfil del turista és el d'una persona de 36 anys que ja havia estat a la ciutat, que es gasta uns 100€ en allotjament i fa una despesa extra hotelera d'uns 400€ de mitjana.

Els turistes valoren la ciutat amb un 8,7, una dècima més que l'any 2015 i els tres punts més visitats són la Sagrada Família, el Parc Güell i el Museu del Barça.

Per nacionalitats, el 44% provenen de la Unió Europea, el 35% de la resta del món i el 21% d'Espanya. Els estrangers més nombrosos són del Regne Unit (8,96), seguits dels que provenen dels Estats Units (8,41), França (8,39) i Itàlia (6,38).

Què opines? Creus que cal posar límits al turisme? Quines mesures s’haurien d’aplicar? Quina imatge tens del turisme? I si fossis turista quina valoració faries de Barcelona?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

ENQUESTA

06/04/2017 14:05

Et sembla bé que l’Ajuntament de Barcelona crei un mercat per als manters?

L’Ajuntament de Barcelona està buscant una ubicació on crear un mercat per als manters de la ciutat. Mentrestant, el consistori ha creat una cooperativa, formada per una quinzena de manters, perquè puguin fer venda ambulant en diferents fires o mercats itinerants i mostres de comerç al carrer.

La intenció de l’Ajuntament es que la cooperativa, anomenada Diomcoop, s'ampliï a una quarantena de manters que podran seguir la seva activitat mitjançant la venda de productes de comerç just, artesania, bisuteria, productes africans, de proximitat, roba ‘outlet’ i fins i tot menjar preparat. L’objectiu, segons el govern municipal d’Ada Colau, es que la creació d’aquest mercat per al col·lectiu dels manters serveixi per a la seva integració socioeconòmica. La idea es que funcioni només els caps de setmana i aculli unes 60 parades. D’aquesta manera, l’activitat dels manters passaria a ser legal ja que tots els venedors formarien part d’aquesta cooperativa que serviria per regularitzar la venda il·legal existent al centre de Barcelona i a moltes poblacions turístiques del litoral català.

Alguns dels llocs que podrien acollir el mercat son la Plaça Margarida Xirgu, a Montjuïc, l’esplanada de la fundació Mies van der Rohe, també a Montjuïc, el parc de la Espanya Industrial, a Sants, o el parc del Maresme, al front marítim.

El projecte, amb un cost de 800.000 euros, ja ha provocat les crítiques de les associacions de comerciants que dubten que la mesura sigui efectiva per evitar la presència del top manta als carrers. A més, adverteixen que el projecte municipal pot provocar un efecte crida que porti més manters a la ciutat.

Què opines? Creus que es una bona mesura? Servirà per reduir la venda ambulant il·legal o pot provocar un efecte crida? La solució es policial o sociolaboral?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

ENQUESTA

14/03/2017 14:09

Creus que es prioritària la connexió del tramvia per la Diagonal de Barcelona?

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera que la unió de les dues línies del tramvia a traves de la Diagonal és “una prioritat i una urgència que no pot esperar més” ja que permetrà reduir la contaminació i el trànsit de vehicles.

La intenció de l’Ajuntament de Barcelona es tenir enllestit el projecte la propera tardor malgrat les crítiques de l’oposició i la falta de consens institucional, polític i social.

De fet, els partits de l’oposició, el Grup Demòcrata, ERC, C’s i PP, demanen a l’equip de govern que reconsideri la seva decisió i no intenti imposar “sí o sí” el projecte de la reforma del tramvia. Afirmen, a més, que crearà congestió i més contaminació, a més de perjudicar la xarxa de bus, i també recorden el rebuig dels comerciants de la Diagonal.

Un altre factor, que critica l’oposició, es l’elevat cost del projecte: uns 175 milions d’euros per unir els 3,6 quilometres, entre la plaça Francesc Macià i les Glòries, que separen els tramvies del Besos i la Diagonal. De fet, quan el 2010 el govern municipal de Jordi Hereu (PSC) va fer la consulta sobre la reforma del tramvia, el 80% dels barcelonins van votar l’opció C: no fer-hi res.

Tot i això, el govern d’Ada Colau sosté que el projecte va ser un dels més votats en el procés participatiu que es va fer el 2016 per elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM). A més, defensa que el tramvia és una de les alternatives més sostenibles de transport ja que es un mitjà públic, net i eficient. D’aquesta manera, l’alcaldessa vol seguir l’exemple d’altres ciutats com Londres, Berlín, Estocolm, Nova York o el cas de Saragossa on recentment s’ha aconseguit reduir el trànsit un 30%.

Què opines? Creus que es prioritària la connexió del tramvia? Cal estudiar altres alternatives menys costoses? Hi ha altres projectes més urgents? Caldria fer una nova consulta ciutadana?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

ENQUESTA

07/03/2017 17:29

A dia d’avui les dones tenen menys oportunitats laborals que els homes?

Creus que les donen tenen les mateixes oportunitats laborals que els homes? S’han reduït les diferències salarials entre homes i dones? Segons l’agència Eurostat sembla que no. Als països de la Unió Europea només un de cada tres directius es dona i les dones cobren gairebé un 25% menys que els homes.

ENQUESTA

27/02/2017 14:29

Creus que els mòbils han millorat la nostra qualitat de vida?

La irrupció dels mòbils en la nostra vida quotidiana, el món laboral o les relacions socials ha comportat una millor qualitat de vida? O vivim massa pendents i en fem un ús abusiu? Com ens han influït les noves tecnologies? Sabem utilitzar-les? Ens han ajudat a guanyar temps o l’excessiva dependència en impedeix dedicar-nos a altres activitats? Vivim hiperconnectats? Et consideres un addicte als mòbils, els grups de converses o les xarxes socials? Quantes hores al dia dediques al mòbil?

Més enllà de les possibilitats de la telefonia mòbil, les virtuts de les noves tecnologies o els avantatges del món digital, països com França han començat a regular els usos socials dels mòbils. L’objectiu és, entre altres, reconèixer i protegir per llei el dret a desconnectar del treball fóra del horari laboral. Creus que cal una legislació específica per posar límits als usos del mòbil per motius laborals? Cal fixar uns horaris per les trucades, els missatges o els correus de feina? Els mòbils envaeixen la nostra vida privada o ajuden a la conciliar feina i família?

I entre els joves i adolescents? Com han influït els mòbils i el món tecnològic en les seves relacions? A quina edat creus que haurien de poder fer-ne us? Viuen massa pendents del món virtual de les xarxes? Com els afecta en els estudis, la concentració, la salut o els hàbits culturals?

Coincidint amb la celebració del Mobile Wolrd Congress a Barcelona digues la teva al programa ‘La Ciutat’ amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

ENQUESTA

21/02/2017 12:24

Creus que falten més agents de la Guardia Urbana a Barcelona?

Segons l’informe anual de la Síndica de Greuges de Barcelona han augmentat les queixes per la falta d’agents de la Guardia Urbana. Els ciutadans denuncien la falta de resposta i de presència policial especialment a les nits, en casos de sorolls, però també en discussions, baralles i enfrontaments amb usuaris de pisos turístics i molèsties per actituds incíviques. Algunes de les queixes son de persones que van trucar al 092 i no van aconseguir que la policia local fes acte de presència, com un cas de violència masclista a Nou Barris, en què ni es va personar.

L’informe de la Síndica conclou que “hi ha un dèficit d'atenció en el servei que fa que hi hagi ciutadans que, legítimament, es considerin desatesos quan demanen excepcionalment la intervenció de la Guàrdia Urbana”. Per aquest motiu, la Síndica reclama que s’ampliï la presència de la Guàrdia Urbana després de dos anys de congelació de plantilles i més col·laboració amb els Mossos d'Esquadra.

De fet, l’Ajuntament acaba de convocar 169 places (49 de les quals destinades a agents d'altres cossos policials) però la legislació espanyola no permet ampliar la plantilla, només cobrir les places vacants. Una mesura que la Síndica també considera que contribueix encara més a una situació de desatenció en una ciutat complexa com Barcelona. Els nous agents s’incorporaran a la plantilla a mitjans de 2018 després d’un curs de formació de nou mesos a l’Escola de Seguretat de Catalunya.

Mentrestant, l’índex de delinqüència a tot Catalunya va baixar un 2% el 2016 menys a la Regió Policial Metropolitana Barcelona on va augmentar un 0,90% segons el darrer balanç del departament d’Interior de la Generalitat.

Què opines? Cal més presència policial a Barcelona? Hi ha suficients agents de la Guardia Urbana? Hi ha prou amb cobrir les vacants o cal ampliar la plantilla?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

ENQUESTA

14/02/2017 09:49

ENQUESTA

14/02/2017 09:49

Les bicicletes s’estan convertint en un problema per Barcelona?

Els ciclistes de Barcelona tornen a estar en el punt de mira arran de l’increment d’accidents de bicicletes. Segons la Síndica de Greuges de Barcelona, durant el 2016 es van produir 812 accidents, el que representa un augment del 20% en un any i del 55% des del 2011, una tendència general a tot Catalunya. Unes dades que tornen a posar en dubte la convivència entre cotxes, vianants i bicicletes.

Precisament, tot just fa un any de l’accident en què va morir la diputada al Parlament, Muriel Casals. A més, el 2016 van morir 3 ciclistes en accidents de trànsit a Barcelona. Concretament, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha detectat 38 ‘punts de negres’ de la circulació en bicicleta que encapçala la cruïlla entre el Passeig Sant Joan i la Diagonal. A tot això, l’Ajuntament vol crear 192 quilòmetres més de carrils bici i arribar el 2018 a una xarxa de 308 quilòmetres. Cal ampliar la xarxa o millorar la seguretat?

Amb l'objectiu de reduir la sinistralitat, la Síndica Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha fet una sèrie de recomanacions al govern d’Ada Colau. Es tracta de propostes polèmiques com ara crear una assegurança obligatòria a tercers, recuperar las matrícules per a les bicicletes o restringir els carrils de doble sentit. Creus que són mesures útils per reduir els accidents? Les bicicletes s’estan convertint en un problema? Com resoldries la convivència entre ciclistes, vehicles i vianants? Falten més carrils bici? Cal més educació viària? Què opines?

Participa i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14.00h.

ENQUESTA

07/02/2017 12:49

Creus que els cotxes més contaminants han de pagar més?

La nova llei de canvi climàtic que prepara la Generalitat de Catalunya preveu un nou impost per als cotxes més contaminants amb el que recaptarà uns 75 milions d’euros l’any. La mesura s’aplicarà a partir del 2018 als vehicles matriculats a Catalunya que hauran de pagar en funció del diòxid de carboni (CO2) que emetin. Els propietaris dels vehicles que produeixin més de 160 grams de CO2 per quilòmetre pagaran més de 80 euros l’any, mentre que quedaran exempts aquells que emetin menys de 120 grams.

Es tracta d’una mesura pionera a Espanya que pretén incentivar canvis en el parc de vehicles i que els ciutadans apostin per vehicles més nets. Entre altres mesures, a més, es vol restringir el trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Vallès en dies de forta de pol·lució. Aquesta restricció afectarà especialment els vehicles més contaminants a les rondes barcelonines i a l’interior de la ciutat que no podran circular entre les 8h i les 20h si s'aprova una proposta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que, per tirar endavant, necessita el suport de la Generalitat i del govern municipal d’Ada Colau.

Aquest veto de 12 hores, que s’aplicaria en episodis de màxima contaminació atmosfèrica, forma part d’un total de 33 mesures i un pressupost de 46 milions d’euros destinats a lluitar contra l’impacte ambiental del trànsit. En aquest sentit, la Generalitat ha convocat pel proper 24 de febrer una cimera al més alt nivell institucional per prendre decisions entre totes les administracions implicades. I tu, què opines? Veus justificat crear noves taxes econòmiques? Cal castigar el trànsit privat o és més important millorar abans el transport públic?

Participai i escolta totes les opinions al programa 'La Ciutat' amb Albert Lesan, de dilluns a divendres de 12.30 a 14h.

ENQUESTA

30/01/2017 16:19

Creus que s’hauria de limitar per llei el preu del lloguer dels pisos?

Catalunya intentarà reduir el preu dels pisos de lloguer amb bonificacions fiscals i ajudes als propietaris que fixin preus justos. La intenció de la Generalitat de Catalunya és la creació d’un índex de preus que serveixi de referència als ajuntaments o el mateix Govern per concedir bonificacions, per exemple, en l’impost de béns immobles (IBI). Així es vol frenar l’elevada pujada dels preus que a Catalunya ha arribat al 14%, el doble que la mitjana estatal, i ha convertit Barcelona en la ciutat amb el lloguer més car d’Espanya.

Per això, molts ajuntaments reclamen una legislació que acabi amb aquesta nova bombolla immobiliària i aturi l’especulació amb una regulació del lloguer, com fan ciutats com París o Berlín, per evitar que molts veïns hagin de marxar dels seus barris.

Una proposta que topa amb la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) de caràcter estatal i amb els propietaris d’habitatges que son contraris a la intervenció pública del mercat lliure dels pisos de lloguer. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ja va aprovar l’estiu passat una proposició per regular aquest mercat amb el suport de tots els partits, excepte el vot en contra del PP i l’abstenció de C’s.