salut

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Els dermatòlegs demanen extremar la prevenció i realitzar una auto exploració de la pell. El confinament i el canvi d’hàbits provocats per la pandèmia han reduït notablement els diagnòstics de càncer de pell, la detecció precoç dels quals és fonamental per a un millor pronòstic. La Dra. Dolores Sánchez-Aguilar, dermatòloga, ens recomana extremar les precaucions, especialment a l’estiu, y realitzar auto exploracions regulars per detectar qualsevol canvi a la nostra pell.

Un major consum d'aliments rics en fibra redueix el risc de mortalitat desprès de superar un infart de miocardi, segons revela un estudi que s'ha publicat a British Medical Journal. Així, i segons els resultats d'aquest treball, les persones que després de patir un esdeveniment d'aquest tipus ingerien més quantitat de fibra -entre 27 i 36 grams diaris- van tenir un 25% menys de possibilitats de morir per qualsevol causa en aquest període de temps

L'Institut de Biomecànica (IBV) està treballant en un nou "GPS a les emocions dels productes", una tecnologia d'ús en línia, automàtica i senzilla que pugui guiar qualsevol companyia en el procés de disseny i desenvolupament dels seus productes i serveis avaluant on miren, què senten i què expressen lliurement els consumidors, davant de nous desenvolupaments i conceptes. Les empreses busquen enamorar als seus clients per establir una relació duradora i per a això, la primera impressió és fonamental, d'aquí que sigui important buscar l'efecte WOW i saber quan, com i per què es produeix aquesta reacció en els clients.

Un equip de cardiòlegs espanyols del Servicio de Cardiología Clínica del Centro Integral de Enfermedades Cardiovasculares HM CIEC acaba de presentar un estudi que recull els resultats de la Consulta de Cardioprevención del centre, en la que es fa servir de manera pionera al continent des de 2017 la tècnica d’Ecografia Vascular en tres dimensions l’ECO

3D. Aquest estudi posa de manifest que el 80% dels pacients que se sotmeten a aquesta prova diagnòstica milloren la seva estratègia de prevenció cardiovascular.

L’endoscòpia digestiva, coneguda també com gastroscòpia, és una prova que s'utilitza per diagnosticar i iniciar el tractament de malalties de l'aparell digestiu superior: esòfag, estómac i el duodè. L'endoscòpia es porta a terme a través d'un endoscopi que s'introdueix per la boca fins que arriba a l'intestí i permet als especialistes observar per la càmera que es troba en el seu extrem. Al seu torn, el mateix endoscopi compta amb diversos canals en el seu interior pel qual es poden introduir instruments que donen la possibilitat de realitzar alhora altres proves, com ara una biòpsia o arribar a fer tractaments, com serien l'extirpació de pòlips o nòduls i la cauterització de vasos sanguinis sagnants.

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Una nova investigació basada en dades del Registre SEMI-COVID-19 de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) ha permès desenvolupar i validar un model pronòstic denominat PRIORITY, útil per predir el risc de COVID-19 greu en pacients hospitalitzats a partir de variables clíniques de fàcil obtenció en el moment de la diagnosi inicial de la infecció per SARS-CoV-2. Ho comentem amb el Dr. Luis Manzano, membre de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), Cap de Servei de Medicina Interna del Hospital Universitari Ramón i Cajal (Madrid) i Catedràtic de Medicina de la Universitat d'Alcalá (Madrid)

La síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica autoimmune sistèmica i crònica, els símptomes clínics principals estan relacionats amb la destrucció de les glàndules exocrines donant lloc a sequedat ocular, bucal, nasal i vaginal. Tot i això, és important destacar que a l'ésser sistèmica pot implicar afectació orgànica i fer mal a altres òrgans (aparell digestiu, pell, pulmons, ronyons, etcètera), a més de ser molt freqüent el dolor articular, muscular i l'esgotament, que pot arribar a ser extrem. Carles Aguilar parla amb la Dra. Cristina Macía, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòloga del Hospital Universitari Sever Ochoa (Madrid)

Per sotmetre’s a una operació de cirurgia que requereixi anestèsia, sobretot si és anestèsia general, es recomana no menjar ni beure diverses hores abans de la intervenció. Això es fa per prevenir algunes complicacions al tenir l'estómac, el tracte digestiu i la bufeta buides. Per exemple, tenir l'estómac buit redueix les possibilitats que el pacient vomiti durant l'operació, un efecte secundari que pot donar l'anestèsia. El temps abans que el pacient no hauria de menjar ni beure depèn de l'operació, encara que el més habitual és que no es mengi ni es begui entre 8 i 12 hores abans de l'operació. També se sol recomanar que l'últim menjar sigui lleugera i que no es begui alcohol ni es fumi durant aquest temps. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Expliquem tot el que cal saber sobre la síndrome de l'intestí mandrós. La síndrome de l'intestí mandrós és un terme que descriu el moviment muscular lent, feble o detingut en el còlon que provoca que els residus es mouen lentament o, fins i tot, no es moguin. Si bé és cert que amb aquest terme o fa referència a un trastorn mèdic diagnosticable, ja que en realitat es tracta d'un símptoma, el seu ús està molt estès per referir-se a les persones que realitzen digestions lentes. La digestió lenta resulta en moviments intestinals poc freqüents, el que els metges anomenen restrenyiment de trànsit lent. Una de les característiques dels que la pateixen és la duresa de la seva femta. Això fa que siguin més difícils d'eliminar, el que, al seu torn, pot provocar complicacions com hemorroides i deposicions doloroses. A més, l'intestí mandrós pot provocar altres efectes, com distensió abdominal i dolor i nàusees. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Els problemes de ritme cardíac (arítmies cardíaques) ocorren quan els impulsos elèctrics que coordinen els batecs cardíacs no funcionen adequadament, el que fa que el cor bategui massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Les arítmies cardíaques poden provocar una sensació de aleteig al pit o de cor accelerat i poden ser inofensives. No obstant això, algunes arrítmies cardiaques poden provocar signes i símptomes molestos i, de vegades, mortals. Sovint, el tractament de les arítmies cardíaques pot controlar o eliminar els batecs cardíacs irregulars, lents o accelerats. A més, pel fet que les arítmies cardíaques empitjoren o són fins i tot provocades per un cor feble o danyat, pots reduir el risc de patir arítmies si adoptes un estil de vida saludable per al cor. Analitzem el tema amb el Dr. Antoni Berruezo, Cardiòleg i Especialista en Electrofisiologia Cardiaca.