salut

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Més de 300 professionals de l’àmbit de les demències provinents de 18 nacionalitats han participat a les tres sessions de l’Ace Global Research Summit 2021, un cicle de seminaris online impulsat per Ace Alzheimer Center Barcelona. Els avenços en neuroimatge molecular, el progrés en el descobriment de biomarcadors de neurodegeneració i els factors de la circulació sanguínia que intervenen en el desenvolupament de la demència han estat les qüestions en què s’han centrat les sessions del cicle. Dotze experts de primer nivell en el món de les demències han compartit els avenços en les seves àrees d’expertesa i han conversat amb els assistents sobre la investigació que duen a terme. Carles Aguilar parla amb el Dr. Agustín Ruiz, Director Científico de ACE Alzheimer Center Barcelona.

La migranya crònica augmenta les xifres d'absentisme i baixes laborals i redueix la productivitat dels treballadors que la pateixen. Ens ho explica la doctora Sònia Santos, Cap de Secció de Neurologia del Hospital Clínic Universitari Lozano Blesa de Saragossa i Responsable de la Consulta de Cefalees del mateix hospital. Concretament, els pacients que pateixen migranya crònica necessiten una mitjana de 14,6 dies de baixa a l'any, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Una dada que contrasta amb la mitjana de 2,6 dies de baixa a l'any que requereixen les persones que pateixen migranya episòdica, de menor intensitat i freqüència. La major o menor interferència de la migranya crònica en el treball ve determinada per factors com els torns laborals, i si aquesta condiciona una mala higiene el son, o el nivell d'estrès. A més, també influeixen les característiques de l'entorn laboral, com si hi ha una llum excessiva, un ambient sorollós o determinats olors. El fort impacte de la migranya crònica en l'àmbit laboral es deu al fet que es tracta d'una patologia discapacitant que provoca mal de cap més de 15 dies al mes, associat amb altres símptomes com nàusees, vòmits i sensibilitat a la llum i als el so. Més de 1,5 milions d'espanyols pateixen migranya crònica.

Fins al 61% de les persones hospitalitzades als serveis de medicina interna presenta un perfil clínic de pacient crònic complex. Es tracta de pacients amb alta càrrega de malaltia crònica, generalment d'edat avançada, freqüent fragilitat, disminució de l'autonomia personal, deteriorament funcional i cognitiu, polimedicació, i amb necessitats de suport social i recursos sociosanitaris. S'estima que en pacients en els quals concorren 5 o més malalties cròniques, la despesa sanitària associada als recursos que necessiten es multiplica per 17. El 70% de morts per la pandèmia s'ha produït en persones de més de 75 anys. La valoració del grau de fragilitat es configura com un element clau en la presa de decisions complexes en els pacients. Carles Aguilar entrevista al Dr. Nacho Vallejo, Metge Internista i Responsable de Grup de Pluripatològic i Edat Avançada de la Societat Espanyola de Medicina Interna.

Espanya es situa en 2021 entre els 3 països més participatius de l'Estudi Ironman, el major registre mundial de mostres de pacients amb càncer de pròstata avançat, la qual cosa constata el compromís de la societat espanyola amb la recerca. De fet, en 1 any, i malgrat la pandèmia de Covid-19, Espanya ha triplicat la seva participació, passant de 80 a 237 pacients involucrats. Una dada que demostra, una vegada més, la solidaritat del pacient espanyol, perquè és un projecte a llarg termini que ajudarà a comprendre millor la malaltia i a desenvolupar noves opcions terapèutiques per al futur. Parlem amb el Dr. David Olmos, Cap de la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Pròstata del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), i coordinador espanyol de l'Estudi Ironman, junt amb el Dr. Joaquim Mateo, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia.

Per cloure el programa Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Delgado, Cardiòleg del Hospital Universitari 12 d'Octubre (Madrid) i Investigador del Centre de Recerca en Xarxa de Malalties Cardiovasculars, a més d'un dels autors de l'estudi Pathways-HF, el major estudi sobre Insuficiència Cardíaca que s'ha fet a Espanya dut a terme amb la col·laboració d'AstraZeneca. La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome greu, a la què es pot arribar per diferents malalties cardíaques. Pot aparèixer quan es té (o s'ha tingut) un trastorn mèdic, com una malaltia coronària, un infart de miocardi o hipertensió de llarga evolució, que ha danyat el cor o l'ha sotmès a càrregues addicionals. La IC es produeix quan aquest cor danyat no és capaç de distribuir la quantitat necessària de sang oxigenada a l'organisme. L'estudi Pathways-HF és el major estudi de base poblacional sobre IC que s'ha fet a Espanya. És un estudi observacional sobre una base de dades administrativa, de 7 àrees sanitàries completes de país, que inclou a gairebé 2 milions de ciutadans i que és una mostra representativa de la població espanyola.

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Ens retrobem un dia més amb els temes de salut i ho fem a través de la Coordinadora D’Usuaris de la Sanitat. Salut + Consum + Alimentació. Avui coneixerem quin és el paper de la infermeria dins del sistema de salut català. Parlem amb la màxima representant del Col·legi Oficial d’Infermeres I Infermeres de Barcelona, Paola Galbany que ens explica quin ha estat, i quin serà el paper de la infermeria dins d’aquest nou context de salut post pandèmic.

La iniciativa "Dignifica" sorgeix pel problema creat fa a la seguretat del pacient, a causa dels baixos preus amb els que les asseguradores paguen els serveis mèdics a la sanitat privada. La implantació de la llei òmnibus (Llei 25/2009, de 22 de desembre 2009) tenia com a principal objectiu la protecció de l'consumidor, evitant que determinats grups professionals fixessin preus i impedissin una situació de lliure mercat, ja que s'entén que aquests grups professionals podrien estar en una situació dominant en la qual, podrien obligar a pagar quantitats arbitràries i evitar una lliure competència de preus, la qual cosa deixaria en una posició d'indefensió a consumidor. Ens ho explica el Dr. Marc Paulino, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòleg a l'Hospital General Universitari de Ciutat Real i Clínica Osler també a Ciudad Real.

El nostre següent convidat és el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre i especialista en medicina regenerativa. Donem consells per a pacients amb artrosi de cara a aquest estiu. L'artrosi és una malaltia degenerativa, que produeix dolor i limitació de la funció podent arribar a dificultar la realització d'activitats diàries senzilles, cosa que afecta seriosament la qualitat de vida dels afectats. L'arribada de les temperatures estivals agradables, poden millorar lleu o moderadament els símptomes en alguns pacients. Baixar de pes, mantenir-se actiu, enfortir la musculatura, etc. són d'algunes de les recomanacions més rellevants del tractament no farmacològic, atès que disminueixen l'ús d'analgèsics i poden reduir la progressió de la malaltia.

La pandèmia ha impactat enormement la vida de milions de persones a tot el món. Atès que aquesta nova malaltia encara està vigent i se segueix treballant per perfeccionar noves vacunes i tractaments específics. Tota la situació mundial està acompanyada de molta incertesa, la COVID-19 pot causar certes reaccions emocionals que impacten la salut de les persones. La salut mental forma part de la salut i és part intrínseca de la nostra tasca arreu del món. La pandèmia de coronavirus també afecta la salut mental dels pacients i dels que els envolten, per això en el temps de Angelini Pharma España, parlem amb el Dr. Luís Gutiérrez, Metge Psiquiatra de l'Hospital Clínic Universitari San Cecilio de Granada per a compartir alguns consells que podrien ser-los d'utilitat. Parlem de l'accés als serveis de salut mental en temps de pandèmia, de l'efecte del confinament en la salut mental de les persones. El desconfinament i tornada a la normalitat, ¿Com afrontar-ho des de la perspectiva de la salut mental ?, La pandèmia per a les persones amb trastorns mentals greus. ¿Com han afrontat i afronten aquesta situació? Ha empitjorat la seva patologia?

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". HM Hospitales i l'Institut Guttmann despleguen l'aliança establerta entre ambdues entitats que permet oferir una atenció integral als pacients adults i pediàtrics que pateixen alguna malaltia o lesió neurològica. L'atenció es duu a terme als hospitals HM Nens, HM Delfos y a Guttmann Barcelona, Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació i inclou els principals àmbits de la neurociència moderna: neurodesenvolupament, Ictus, Malaltia de Parkinson, patologia neurològica degenerativa, trastorns de la memòria, alteracions emocionals i del comportament, etc. Parlem amb la Dra. Beatriz Chavarría, Coordinadora de Neurologia de HM Delfos Barcelona.

Després amb el Dr. Rafel Guayta, Assessor Mèdic d'En Bones Mans, parlem de l'addicció als videojocs. Una malaltia que provoca en el pacient la necessitat incontrolable de jugar de manera compulsiva a jocs electrònics. Aquest és incapaç de controlar les seves ganes i el seu desig el porta a jugar irremeiablement durant un gran nombre d'hores. D'acord amb alguns estudis, algunes de les causes per les quals les persones poden caure en aquesta addicció són les següents: Problemes familiars o socials. Depressió. Els videojocs ofereixen sentits de recompensa al completar certes tasques o objectius.

La microbiota és el conjunt de bacteris que colonitzen la pell, l'aparell digestiu, inclosa la boca, i l'aparell genital. Aquests bacteris colonitzen el nostre organisme des del ventre matern, però fonamentalment des del moment del naixement, especialment si aquest per via vaginal. La microbiota es va desenvolupant a mesura que avança la vida, de manera que la seva composició és diferent en la infància i adolescència que a la vida adulta. La microbiota està composta de 100 bilions de bacteris només en l'aparell digestiu. De fet, la microbiota ja és considerada per la ciència com un òrgan més del cos, tot i que en aquest cas adquirit. Ens ho explica el Dr. Josep just, Digestòleg i Assessor Mèdic d'En Bones Mans.

La fibromiàlgia és una malaltia que es caracteritza per causar un dolor múscul esquelètic generalitzat durant més de 3 mesos d'evolució; afectant sobretot a músculs, lligaments i articulacions. A Espanya s'estima que la prevalença d'aquesta malaltia se situa en el 2,4% de la població adulta, el que suposa prop de 900.000 persones afectades. Davant d'aquesta malaltia és fonamental que els pacients practiquin exercici físic aeròbic (de forma progressiva i moderada), que prestin una especial atenció a la teràpia psicològica i a la millora de la son com a pilars clau davant de la fibromiàlgia. Carles Aguilar parla amb el Dr. Javier Rivera, Reumatòleg de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid i Portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia.

Els efectes del consum prolongat d'alcohol en el cervell poden ser de per vida, especialment entre la gent jove. El consum d'alcohol també crea un major risc de depressió, ansietat i baixa autoestima. Beure alcohol durant la pubertat també pot canviar les hormones en el cos. Les persones que comencen a beure en l'adolescència són més propenses a patir dependència a l'alcohol que les persones que esperen fins l'adultesa per beure. El consum compulsiu d'alcohol entre els adolescents també pot augmentar el risc d'addicció a l'alcohol més endavant en la vida. Parlem amb el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Assessor Mèdic d’En Bones Mans.

La cirurgia ortognàtica és aquella que corregeix la mida i la posició dels ossos de la cara tenint en compte les dents (maxil·lar superior i mandíbula) per tal d'aconseguir una correcta relació entre ells. Això implica tres coses fonamentals: Serveix per aconseguir una oclusió dental correcta, per a corregir desproporcions facials com a cara llarga o curta, estreta o ampla, somriure gingival o perfil retrusiu i, a nivell funcional permet una millor respiració a l'augmentar el diàmetre de la via aèria. És l'única cirurgia que pot curar l'apnea obstructiva de la son. Aquesta cirurgia també anomenada ortofacial, normalitza proporcions de la cara aconseguint alhora una bona funció masticatòria i respiratòria. Es realitza la cirurgia mitjançant el moviment del maxil·lar superior, els pòmuls i la mandíbula-mentó, sempre a través de la boca, sense cap cicatriu a la cara. Quan una persona presenta una disharmonia facial, s'analitza analitza la cara i el somriure i oclusió del pacient. Seguidament es traça el pla quirúrgic més adequat a les necessitats de cada persona. Carles Aguilar entrevista al Dr. Joan Birbe, Cirurgia Plàstic Facial i Maxil·lofacial i director de la Clínica Birbe.