salut

A-Z

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

30/08/2021 08:06

En Bones Mans 29/08/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". La narcolèpsia és un trastorn de la son d'origen neurològic caracteritzat per excessiva somnolència diürna, acompanyada en la majoria dels casos de cataplexia (crisi d'hipotonia muscular). Les persones que pateixen narcolèpsia sovint tenen dificultats per mantenir-se desperts durant períodes llargs, sense importar les circumstàncies. La narcolèpsia pot provocar alteracions greus en el comportament de les persones. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans.

La síndrome de quilomicronemia familiar (SQF) és una malaltia ultrarrara debilitant, causada pel mal funcionament de la lipoproteïna lipasa (LPL), un enzim responsable del metabolisme dels greixos, que provoca una acumulació excessiva de triglicèrids a la sang. S'estima que entre 1-9 de cada 1.000.000 d'habitants pateixen aquesta patologia. Malgrat la seva baixa prevalença, aquesta patologia d'origen genètic genera un alt impacte negatiu sobre la qualitat de vida dels que la pateixen. El símptoma principal que provoca el SQF és el dolor abdominal intens, ocasionat per pancreatitis agudes. Altres símptomes comuns entre els afectats són les lesions a la pell, augment de la mida del fetge i de la melsa, així com també es poden observar símptomes neurològics com trastorns de l'aprenentatge, de la memòria o depressió. Carles Aguilar parla amb la Dra. Teresa Arrobas, Responsable del Laboratori de Nutrició i Risc Vascular del Hospital Universitari Verge Macarena (Sevilla)

La listeriosi és una infecció greu generalment causada pel consum d'aliments contaminats amb el bacteri Listeria Monocytogenes. S'estima que 1600 persones contrauen la listeriosi cada any i que aproximadament 260 moren per la malaltia. És més probable que la infecció emmalalteixi a dones embarassades i els seus nadons, adults de 65 anys o majors i persones amb el sistema immunitari debilitat. El Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic de En Bones Mans ens ho explica.

Quants cops hem escoltat que cal dutxar-se diàriament? Una frase que s'ha repetit en moltes llars i que acceptem com una cosa habitual però que sembla no ser correcta. De fet, dermatòlegs adverteixen el risc que suposa aquest costum per a la nostra pell. L'hàbit de dutxar-se un cop a el dia s'associa a la higiene, però els especialistes apunten que comporta una pèrdua de la barrera protectora de la pell. El problema també passa pels químics que contenen productes com els xampús i els gels. El Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens ho explica.

Per al 2025, l'augment de dispositius mèdics connectats a les xarxes de salut se situarà en un 68%. S'ha verificat un gran augment de ciberatacs després de l'arribada de la Covid 19, ja que han crescut un 150%. La filtració de dades de la salut costa al voltant dels 6 m d’euros. L'atenció mèdica és la indústria més atacada i representa el 41% de tots els ciberatacs. Per tant, es requereix augmentar les inversions en ciberseguretat en tot el sector sanitari, adequant la transformació digital sanitària sota un gran paraigua de protecció. Creant plenament mecanismes que permetin el desenvolupament d'un entorn sanitari segur, per aconseguir un sistema sanitari modern, digital, competitiu i ple, pel que fa a l'atenció no només al pacient, sinó al ciutadà i a tot el col·lectiu sanitari. Parlem amb Javier Pérez, Director de Ciberseguretat de Fujitsu.

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

30/08/2021 07:52

Exponencial augment dels ciberatacs en el sector sanitari

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

23/08/2021 09:13

En Bones Mans 22/08/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Una nova investigació basada en dades del Registre SEMI-COVID-19 de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) ha permès desenvolupar i validar un model pronòstic denominat PRIORITY, útil per predir el risc de COVID-19 greu en pacients hospitalitzats a partir de variables clíniques de fàcil obtenció en el moment de la diagnosi inicial de la infecció per SARS-CoV-2. Ho comentem amb el Dr. Luis Manzano, membre de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), Cap de Servei de Medicina Interna del Hospital Universitari Ramón i Cajal (Madrid) i Catedràtic de Medicina de la Universitat d'Alcalá (Madrid)

La síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica autoimmune sistèmica i crònica, els símptomes clínics principals estan relacionats amb la destrucció de les glàndules exocrines donant lloc a sequedat ocular, bucal, nasal i vaginal. Tot i això, és important destacar que a l'ésser sistèmica pot implicar afectació orgànica i fer mal a altres òrgans (aparell digestiu, pell, pulmons, ronyons, etcètera), a més de ser molt freqüent el dolor articular, muscular i l'esgotament, que pot arribar a ser extrem. Carles Aguilar parla amb la Dra. Cristina Macía, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòloga del Hospital Universitari Sever Ochoa (Madrid)

Per sotmetre’s a una operació de cirurgia que requereixi anestèsia, sobretot si és anestèsia general, es recomana no menjar ni beure diverses hores abans de la intervenció. Això es fa per prevenir algunes complicacions al tenir l'estómac, el tracte digestiu i la bufeta buides. Per exemple, tenir l'estómac buit redueix les possibilitats que el pacient vomiti durant l'operació, un efecte secundari que pot donar l'anestèsia. El temps abans que el pacient no hauria de menjar ni beure depèn de l'operació, encara que el més habitual és que no es mengi ni es begui entre 8 i 12 hores abans de l'operació. També se sol recomanar que l'últim menjar sigui lleugera i que no es begui alcohol ni es fumi durant aquest temps. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Expliquem tot el que cal saber sobre la síndrome de l'intestí mandrós. La síndrome de l'intestí mandrós és un terme que descriu el moviment muscular lent, feble o detingut en el còlon que provoca que els residus es mouen lentament o, fins i tot, no es moguin. Si bé és cert que amb aquest terme o fa referència a un trastorn mèdic diagnosticable, ja que en realitat es tracta d'un símptoma, el seu ús està molt estès per referir-se a les persones que realitzen digestions lentes. La digestió lenta resulta en moviments intestinals poc freqüents, el que els metges anomenen restrenyiment de trànsit lent. Una de les característiques dels que la pateixen és la duresa de la seva femta. Això fa que siguin més difícils d'eliminar, el que, al seu torn, pot provocar complicacions com hemorroides i deposicions doloroses. A més, l'intestí mandrós pot provocar altres efectes, com distensió abdominal i dolor i nàusees. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Els problemes de ritme cardíac (arítmies cardíaques) ocorren quan els impulsos elèctrics que coordinen els batecs cardíacs no funcionen adequadament, el que fa que el cor bategui massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Les arítmies cardíaques poden provocar una sensació de aleteig al pit o de cor accelerat i poden ser inofensives. No obstant això, algunes arrítmies cardiaques poden provocar signes i símptomes molestos i, de vegades, mortals. Sovint, el tractament de les arítmies cardíaques pot controlar o eliminar els batecs cardíacs irregulars, lents o accelerats. A més, pel fet que les arítmies cardíaques empitjoren o són fins i tot provocades per un cor feble o danyat, pots reduir el risc de patir arítmies si adoptes un estil de vida saludable per al cor. Analitzem el tema amb el Dr. Antoni Berruezo, Cardiòleg i Especialista en Electrofisiologia Cardiaca.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

16/08/2021 09:16

En Bones Mans 15/08/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Els mites sobre càncer de cap i coll poden dificultar la seva prevenció i diagnòstic, cosa que endarrerirà el seu tractament, segons adverteixen des de la Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll. Desmuntem alguns dels mites més estesos que tenen a veure amb les causes o factors de risc. Cada any es detecten a Espanya al voltant de 10.000 nous casos de càncer de cap i coll, ocasionats sobretot pel tabac, l'alcohol o, cada vegada més, el virus de l'papil·loma humà (VPH). Parlem amb el Dr. Pedro Diaz de Cerio, President de la comissió de cap i coll i base de crani de la Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll.

La soledat no desitjada dels avis durant la pandèmia del Covid 19 ha estat un gran problema en el nostre context sociocultural. A més de veure limitades les seves activitats socials i culturals, especialment durant el confinament, s'han vist molt reduïdes les trobades amb els seus familiars, especialment amb els néts als quals han trigat molt a tornar a veure. S'han incrementat les trucades i videotrucades entre avis i néts encara que no tots han pogut o han volgut fer servir aquestes noves tecnologies. Amb tot, han trobat a faltar el contacte físic, les rialles còmplices, les històries compartides en viu ... Comentem el tema a fons amb la Gema Pérez Rojo, Dra. en Psicologia, Professora Titular de la Universitat CEU San Pablo (Madrid) i experta en gent gran.

El 20% de la població general catalana entrevistada a la II Enquesta Creences i Actituds sobre la Diabetis de l'Aliança per la Diabetis considera la diabetis tipus 2 una patologia molt estesa quan es té sobrepès. I quan els enquestats són persones amb diabetis tipus 2, 8 de cada 10 catalans consideren que està directament relacionada amb el sobrepès. L'objectiu d'aquesta enquesta és analitzar la percepció dels pacients catalans amb diabetis tipus 2 sobre la seva patologia, així com afavorir el coneixement i ajudar a la conscienciació sobre els riscos associats a la malaltia. Ens ho explica Francesc Fernández Barqué, President de l'Associació de Diabetis de Catalunya.

El 15% de la població espanyola declara no fer cap tipus d'exercici, sent el quart país europeu on més ciutadans no practiquen cap esport. El 59% de la ciutadania desitjaria poder fer més esport, assenyalant la falta de temps com el motiu principal per no fer-ho. Només el 36% està content amb l'activitat física que realitza. L'exercici físic està associat amb múltiples beneficis sobre la nostra salut i ens ajuda a portar un estil de vida sa i equilibrat. Ja sigui en un gimnàs, fent rutes per la muntanya o nedant a la piscina, l'arribada de l'estiu i les vacances animen a que l'esport sigui una bona opció d'oci per combatre la calor i estar en forma. Per conèixer millor la relació dels ciutadans amb l'esport, Ipsos, al costat del Fòrum Econòmic Mundial, ha elaborat un estudi sobre la pràctica d'exercici i els esports en equip en 29 països. Espanya que, comparant-ho amb els països veïns, se situa com el tercer país europeu que menys està satisfet amb el seu estil de vida, només per davant d'Hongria (62%) i Itàlia (59%) .. Parlem amb l’Almudena Pérez, Directora de comunicació d'Ipsos.

L'aparell urinari és el sistema de drenatge del cos per eliminar les deixalles i l'excés d'aigua. Inclou dos ronyons, dos urèters, una bufeta i una uretra. Les infeccions del tracte urinari són el segon tipus més comú d'infecció en el cos. Persones de qualsevol edat o sexe poden contraure infeccions urinàries. Però les dones la pateixen unes quatre vegades més que els homes. El Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de "En Bones Mans" ens ho explica.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

09/08/2021 08:58

En Bones Mans 8/08/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Al programa d'avui parlem de les noves recomanacions de la Societat Espanyola de Reumatologia per prevenir el risc d'infeccions en pacients amb malalties autoimmunes sistèmiques. Els pacients amb ERAS tenen un risc augmentat d'infeccions tant per la pròpia malaltia com per la immunosupressió secundària al tractament. La Societat Espanyola de Reumatologia ha llançat la campanya 'A tu també et pot tocar' per augmentar la visibilitat de les ERAS i millorar la detecció precoç. Ens ho explica el Dr. Íñigo Rua-Figueroa, portaveu de la SER, reumatòleg de l'Hospital Universitari de Gran Canària Doctor Negrín i coordinador científic del document de Recomanacions SER sobre prevenció d'infecció en pacients amb ERAS.

Estem en ple estiu i seguim en pandèmia, i amb ella la necessitat de compartir les vacances convivint amb el Covid-19. Tot i tenir la pauta de vacunació completa, hem de mantenir les precaucions sanitàries i socials que es recomanen independentment del lloc on estiguem. Aquest estiu molts viatjaran per Espanya o l'exterior. Depenent de quin sigui el destí escollit, és important disposar amb la documentació imprescindible, ja que si viatgem per Europa és recomanable comptar amb tots els documents actualitzats. La nova modalitat de poder portar i presentar alguns d'aquests documents al mòbil és molt còmode i segur. Actualment, la presentació de documents oficials digitals que ja estiguin habilitats és opcional, i es pot presentar en document físic. Amb la Carme Sabater, Presidenta de la CUS - Salut + Consum + Alimentació comentem com podem obtenir-los o renovar-los per evitar situacions imprevistes i molt molestes.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

02/08/2021 14:50

En Bones Mans 1/08/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". La microbiota és el conjunt de bacteris que colonitzen la pell, l'aparell digestiu, inclosa la boca, i l'aparell genital. Aquests bacteris colonitzen el nostre organisme des del ventre matern, però fonamentalment des del moment del naixement, especialment si aquest és per via vaginal. La microbiota es va desenvolupant a mesura que avança la vida, de manera que la seva composició és diferent en la infància i adolescència que a la vida adulta. La microbiota està composta de 100 bilions de bacteris només en l'aparell digestiu. De fet, la microbiota ja és considerada per la ciència com un òrgan més del cos, tot i que en aquest cas adquirit. Ens ho explica el Dr. Josep just, Digestòleg i Assessor Mèdic d'En Bones Mans.

Parlem de la situació actual en relació a aquesta cinquena onada del Covid 19, dels principals factors que expliquen l'augment dels contagis: la mobilitat i la interacció social. A més, les UCIS dels hospitals catalans es poden desbordar en pocs dies, ja que, segons s'ha reconegut des de les autoritats sanitàries, s'ha reaccionat tard a la cinquena onada del Covid 19 a més de suavitzar massa aviat les mesures de desescalada. Les vacunes segueixen plantejant diferents dubtes entre la població i alguns ciutadans sembla que li han perdut la por a el contagi pel que és preocupant que un sector de la població segueixi sortint i, de vegades, generin i fins i tot enfrontaments amb les forces de l'ordre quan intenten fer-los tornar a casa amb el toc de queda. Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Pablo Horcajada, Cap de Servei de Malalties Infeccioses del Hospital del Mar de Barcelona i Coordinador General Covid 19 del mateix hospital.

LA CIUTAT D'ESTIU, AMB JAUME MAS

28/07/2021 13:42

Xavier Lleonart: “La primera i la cinquena onada no son similars. Ara no fem el mateix seguiment als contagiats”

Després de 16 mesos de pandèmia l’esgotament dels sanitaris passa factura i això es reflecteix en l’absentisme laboral entre el seu col·lectiu. La gran majoria d’aquestes absències són per baixes a causa de l'estrès i l’ansietat, i actualment s’han assolit xifres mai vistes anteriorment. En parlem amb el doctor Xavier Lleonart secretari general de Metges de Catalunya i cirurgià d'urgències del Consorci Sanitari de Terrassa

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

18/07/2021 10:03

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

18/07/2021 10:03

En Bones Mans 18/07/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Més de 300 professionals de l’àmbit de les demències provinents de 18 nacionalitats han participat a les tres sessions de l’Ace Global Research Summit 2021, un cicle de seminaris online impulsat per Ace Alzheimer Center Barcelona. Els avenços en neuroimatge molecular, el progrés en el descobriment de biomarcadors de neurodegeneració i els factors de la circulació sanguínia que intervenen en el desenvolupament de la demència han estat les qüestions en què s’han centrat les sessions del cicle. Dotze experts de primer nivell en el món de les demències han compartit els avenços en les seves àrees d’expertesa i han conversat amb els assistents sobre la investigació que duen a terme. Carles Aguilar parla amb el Dr. Agustín Ruiz, Director Científico de ACE Alzheimer Center Barcelona.

La migranya crònica augmenta les xifres d'absentisme i baixes laborals i redueix la productivitat dels treballadors que la pateixen. Ens ho explica la doctora Sònia Santos, Cap de Secció de Neurologia del Hospital Clínic Universitari Lozano Blesa de Saragossa i Responsable de la Consulta de Cefalees del mateix hospital. Concretament, els pacients que pateixen migranya crònica necessiten una mitjana de 14,6 dies de baixa a l'any, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Una dada que contrasta amb la mitjana de 2,6 dies de baixa a l'any que requereixen les persones que pateixen migranya episòdica, de menor intensitat i freqüència. La major o menor interferència de la migranya crònica en el treball ve determinada per factors com els torns laborals, i si aquesta condiciona una mala higiene el son, o el nivell d'estrès. A més, també influeixen les característiques de l'entorn laboral, com si hi ha una llum excessiva, un ambient sorollós o determinats olors. El fort impacte de la migranya crònica en l'àmbit laboral es deu al fet que es tracta d'una patologia discapacitant que provoca mal de cap més de 15 dies al mes, associat amb altres símptomes com nàusees, vòmits i sensibilitat a la llum i als el so. Més de 1,5 milions d'espanyols pateixen migranya crònica.

Fins al 61% de les persones hospitalitzades als serveis de medicina interna presenta un perfil clínic de pacient crònic complex. Es tracta de pacients amb alta càrrega de malaltia crònica, generalment d'edat avançada, freqüent fragilitat, disminució de l'autonomia personal, deteriorament funcional i cognitiu, polimedicació, i amb necessitats de suport social i recursos sociosanitaris. S'estima que en pacients en els quals concorren 5 o més malalties cròniques, la despesa sanitària associada als recursos que necessiten es multiplica per 17. El 70% de morts per la pandèmia s'ha produït en persones de més de 75 anys. La valoració del grau de fragilitat es configura com un element clau en la presa de decisions complexes en els pacients. Carles Aguilar entrevista al Dr. Nacho Vallejo, Metge Internista i Responsable de Grup de Pluripatològic i Edat Avançada de la Societat Espanyola de Medicina Interna.

Espanya es situa en 2021 entre els 3 països més participatius de l'Estudi Ironman, el major registre mundial de mostres de pacients amb càncer de pròstata avançat, la qual cosa constata el compromís de la societat espanyola amb la recerca. De fet, en 1 any, i malgrat la pandèmia de Covid-19, Espanya ha triplicat la seva participació, passant de 80 a 237 pacients involucrats. Una dada que demostra, una vegada més, la solidaritat del pacient espanyol, perquè és un projecte a llarg termini que ajudarà a comprendre millor la malaltia i a desenvolupar noves opcions terapèutiques per al futur. Parlem amb el Dr. David Olmos, Cap de la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Pròstata del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), i coordinador espanyol de l'Estudi Ironman, junt amb el Dr. Joaquim Mateo, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia.

Per cloure el programa Carles Aguilar parla amb el Dr. Juan Delgado, Cardiòleg del Hospital Universitari 12 d'Octubre (Madrid) i Investigador del Centre de Recerca en Xarxa de Malalties Cardiovasculars, a més d'un dels autors de l'estudi Pathways-HF, el major estudi sobre Insuficiència Cardíaca que s'ha fet a Espanya dut a terme amb la col·laboració d'AstraZeneca. La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome greu, a la què es pot arribar per diferents malalties cardíaques. Pot aparèixer quan es té (o s'ha tingut) un trastorn mèdic, com una malaltia coronària, un infart de miocardi o hipertensió de llarga evolució, que ha danyat el cor o l'ha sotmès a càrregues addicionals. La IC es produeix quan aquest cor danyat no és capaç de distribuir la quantitat necessària de sang oxigenada a l'organisme. L'estudi Pathways-HF és el major estudi de base poblacional sobre IC que s'ha fet a Espanya. És un estudi observacional sobre una base de dades administrativa, de 7 àrees sanitàries completes de país, que inclou a gairebé 2 milions de ciutadans i que és una mostra representativa de la població espanyola.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

11/07/2021 10:12

En Bones Mans 11/07/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Ens retrobem un dia més amb els temes de salut i ho fem a través de la Coordinadora D’Usuaris de la Sanitat. Salut + Consum + Alimentació. Avui coneixerem quin és el paper de la infermeria dins del sistema de salut català. Parlem amb la màxima representant del Col·legi Oficial d’Infermeres I Infermeres de Barcelona, Paola Galbany que ens explica quin ha estat, i quin serà el paper de la infermeria dins d’aquest nou context de salut post pandèmic.

La iniciativa "Dignifica" sorgeix pel problema creat fa a la seguretat del pacient, a causa dels baixos preus amb els que les asseguradores paguen els serveis mèdics a la sanitat privada. La implantació de la llei òmnibus (Llei 25/2009, de 22 de desembre 2009) tenia com a principal objectiu la protecció de l'consumidor, evitant que determinats grups professionals fixessin preus i impedissin una situació de lliure mercat, ja que s'entén que aquests grups professionals podrien estar en una situació dominant en la qual, podrien obligar a pagar quantitats arbitràries i evitar una lliure competència de preus, la qual cosa deixaria en una posició d'indefensió a consumidor. Ens ho explica el Dr. Marc Paulino, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòleg a l'Hospital General Universitari de Ciutat Real i Clínica Osler també a Ciudad Real.

El nostre següent convidat és el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre i especialista en medicina regenerativa. Donem consells per a pacients amb artrosi de cara a aquest estiu. L'artrosi és una malaltia degenerativa, que produeix dolor i limitació de la funció podent arribar a dificultar la realització d'activitats diàries senzilles, cosa que afecta seriosament la qualitat de vida dels afectats. L'arribada de les temperatures estivals agradables, poden millorar lleu o moderadament els símptomes en alguns pacients. Baixar de pes, mantenir-se actiu, enfortir la musculatura, etc. són d'algunes de les recomanacions més rellevants del tractament no farmacològic, atès que disminueixen l'ús d'analgèsics i poden reduir la progressió de la malaltia.

La pandèmia ha impactat enormement la vida de milions de persones a tot el món. Atès que aquesta nova malaltia encara està vigent i se segueix treballant per perfeccionar noves vacunes i tractaments específics. Tota la situació mundial està acompanyada de molta incertesa, la COVID-19 pot causar certes reaccions emocionals que impacten la salut de les persones. La salut mental forma part de la salut i és part intrínseca de la nostra tasca arreu del món. La pandèmia de coronavirus també afecta la salut mental dels pacients i dels que els envolten, per això en el temps de Angelini Pharma España, parlem amb el Dr. Luís Gutiérrez, Metge Psiquiatra de l'Hospital Clínic Universitari San Cecilio de Granada per a compartir alguns consells que podrien ser-los d'utilitat. Parlem de l'accés als serveis de salut mental en temps de pandèmia, de l'efecte del confinament en la salut mental de les persones. El desconfinament i tornada a la normalitat, ¿Com afrontar-ho des de la perspectiva de la salut mental ?, La pandèmia per a les persones amb trastorns mentals greus. ¿Com han afrontat i afronten aquesta situació? Ha empitjorat la seva patologia?

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

05/07/2021 07:33

En Bones Mans 4/07/2021

Podcast complet del programa "En Bones Mans, amb Carles Aguilar". Ja tenim aquí l’estiu i molts dels nostres oients segur que es preparen per a les vacances: probablement ja han contractat serveis (o bé estan a punt de fer-ho) de cara a aquestes vacances d’estiu, encara molt marcades per la pandèmia. Per tant, avui, en l’espai de consum, demanem consell a la sub-directora d’Atenció al Consumidor de l’Agència Catalana del Consum, Marta Rovira, per informar-nos dels nostres drets com a consumidors i consumidores.

Més de la meitat de la població té la falsa creença que els símptomes associats al reflux gastroesofàgic només es deuen a aliments concrets o a menjars abundants, de manera que no tenen en compte altres factors d'estil de vida a l'hora de prevenir-los. La malaltia per reflux gastroesofàgic és una patologia molt freqüent, que afecta el 10% de la població. Parlem amb el Dr. Jordi Serra de l'Associació Espanyola de Neurogastroenterologia i Motilitat del Servei de Digestiu del Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.

En el nostre espai de consultes, l'equip mèdic del programa dóna resposta als dubtes que plantegen els nostres oients a través dels missatges de veu del WhatsApp de En Bones Mans, número 650 85 17 69.

HM Hospitales i l'Institut Guttmann despleguen l'aliança establerta entre ambdues entitats que permet oferir una atenció integral als pacients adults i pediàtrics que pateixen alguna malaltia o lesió neurològica. Aquesta cooperació, l'acord de col·laboració de la qual es va signar fa dos anys i la pandèmia de la Covid-19 havia obligat a retardar, proporciona una millora de la diagnosi i el tractament en les àrees de Neurologia, Neuropediatria, Neuropsicologia i Neurorehabilitació. Parlem amb la dra. Beatriz Chavarría, Coordinadora de Neurologia de HM Delfos Barcelona.

Arriba la calor, tot i que alguns grups de població són més sensibles a les altes temperatures i requereixen un major seguiment de les mesures de protecció, tots necessitem seguir consells per combatre la calor. El Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens ofereix consells al respecte.

La cirurgia ortognàtica i el lífting facial representen la cirurgia del rejoveniment per excel·lència. Carles Aguilar parla amb el Dr. Joan Birbe, dedicat en exclusiva a la Cirurgia Maxilofacial, la Cirurgia Estètica facial i la Rehabilitació Dental de forma interdisciplinària. Aquestes tècniques tracten la cara i el coll el que implica tres aspectes fonamentals: Serveixen per aconseguir una oclusió dental correcta, per a corregir desproporcions facials com a cara llarga o curta, estreta o ampla, somriure gingival o perfil retrusiu I, a nivell funcional permeten una millor respiració a l'augmentar el diàmetre de la via aèria. És la cirurgia que pot curar l'apnea obstructiva de la son. La cirurgia ortognàtica, també anomenada ortofacial, normalitza proporcions de la cara aconseguint Alhora una bona funció masticatòria i respiratòria. És realitza mitjançant el moviment del maxil·lar superior, els pòmuls i la mandíbula-mentó, sempre a través de la boca, sense cap cicatriu visible a la cara. Quan una persona presenta una disharmonia facial, s'analitza analitza la cara i el somriure i oclusió del pacient. Seguidament és traça el pla quirúrgic més adequat a les necessitats de cada persona.