En Bones Mans 10/7/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Les malalties autoimmunes sistèmiques o EAS aglutinen un grup heterogeni d’afeccions que comparteixen el fet de tenir anticossos, produïts per la pròpia persona, que actuen contra les cèl·lules i els teixits. Aquestes patologies també es caracteritzen per ser sistèmiques, és a dir, poden afectar qualsevol òrgan o teixit del cos. L’esclerodèrmia és una d’aquestes patologies autoimmunes i sistèmiques. Atesa la seva heterogeneïtat, els símptomes de l’esclerodèrmia poden diferir d’uns pacients a altres. La manifestació més freqüent és la induració cutània però en ser una malaltia sistèmica també afecta òrgans interns, sovint l’esòfag i el pulmó. Parlem amb la Dra. Carmen Pilar Simeón, Directora científica de la Societat Espanyola Multidisciplinar de Malalties Autoimmunes Sistèmiques, SEMAIS.

Parlem sobre la utilitat de l’estudi genètic a ELA: orientació clínica, pronòstic i possibles tractaments. Les primeres manifestacions d’ELA solen produir-se entre els 40 i els 70 anys, encara que hi ha mutacions genètiques associades amb una forma d’ELA juvenil que apareix abans dels 25 anys. Els tests genètics possibiliten un diagnòstic precís per poder oferir consell genètic familiar, pronosticar la progressió de la malaltia i orientar el tractament del pacient. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mónica Povedano, Cap de Servei de Neurologia Hospital Universitari de Bellvitge.

L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l'oïda, les vàlvules cardíaques etc. La seva característica clínica més típica és la fragilitat òssia que condiciona fractures freqüents davant de traumatismes mínims o fins i tot espontàniament i que l’ha portat a ser coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. La seva prevalença estimada és de 5-7/100.000 persones, encara que amb tota seguretat es tracta d’una patologia infradiagnosticada sobretot en les formes més lleus. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pilar Peris coordinadora del IV Curs SER d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia especialista del Servei de Reumatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Segons la OMS només un de cada cinc joves fa prou exercici. Espanya té xifres lleugerament millors que la mitjana, però no per això molt positives: un 69,8% dels nois i un 83,8% de les noies no fan prou exercici. L'estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre pràctica d'exercici físic entre adolescents ha revelat avui que només un de cada cinc joves al món fa prou esport i mostra xifres pitjors entre les noies per qüestions culturals i el temor per la seva seguretat. El sedentarisme és una forma de vida en què les persones amb prou feines fan exercici físic i mantenen un estil de vida inactiu. Ens ho comenta el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans.

La incontinència anal i urinària són patologies que no entenen d'edats. Si bé la societat, en general, associa aquests problemes mèdics a les dones o la població gran, les fuites poden aparèixer al llarg de la vida per diversos factors. Es calcula que 400 milions de persones al món pateixen algun tipus d’incontinència i que a Espanya entre 2 i 4 milions pateixen incontinència anal i 6 milions urinària. Tot i això, les dades no són exactes i se sospita que podria tractar-se d'una incidència més gran. Es creu que només el 30% dels que es veuen afectats per algun tipus d’incontinència ho consulta amb el metge. La resta dels pacients decideixen conviure amb la malaltia en silenci, per vergonya o a causa de l’estigma social. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Arantxa Muñoz, Cirurgiana colorectal del Hospital Universitari Mutua de Terrassa i a Maite Carreras, pacient (incontinència anal) y Tresorera de la Associació ASIA