L’Hospital Vall d’Hebron va atendre l’any passat uns 11.000 pacients amb malalties neurodegenaritves, principalment Alzheimer i Parkinson. Aquesta xifra va viure un repunt després de la pandèmia i no ha deixat de créixer en els últims anys. De fet, des del centre adverteixen que, amb l’envelliment de la població, els casos es duplicaran.
En aquest context, Vall d'Hebron ha reconvertit un espai anteriorment destinat a la covid per fer front a l'augment d'aquestes patologies. Es tracta de la planta baixa de l’Edifici Garbí, situat al Parc Sanitari Pere Virgili. És un espai de 120 metres quadrats on atenen pacients com la María Ángeles, de 71 anys. Aquest matí la doctora Giraldo li ha fet practicar les matemàtiques, que ella reconeix que no li agraden gaire. És un dels múltiples exercicis que fa per estimular la memòria i que forma part d’un tractament que es complementa amb medicació.
Tot plegat fa que la malaltia avanci més lentament i permet que, quatre anys després del diagnòstic, la María Ángeles encara pugui viure sola. A més, té una vida molt activa: "Faig ioga, entreno la memòria, faig Rummikub, sevillanes, m'agrada molt sortir a ballar, i tinc un gosset al qual passejo tres cops al dia. Estic totalment en actiu", diu, orgullosa.
Mentre parla, l'escolta i l'ajuda el seu fill, el Ricard, que s’ha convertit en la seva "memòria externa", tal com diu ell. De fet, va ser ell el primer a adonar-se que alguna cosa fallava: "Quan vam superar la covid, ella va caure en una petita depressió i vaig començar a veure que repetia coses, potser me les explicava tres cops molt seguits". La seva insistència va ser clau perquè la seva mare fos diagnosticada, per això insta tots els familiars que detectin alguna anomalia a fer el mateix.
Un "nou paradigma"
Precisament, l’Alzheimer, el Parkinson i altres malalties neurodegeneratives viuen un punt d'inflexió. Així ho ha dit el doctor Xavier Montalbán, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron, durant la presentació del nou espai.
D’una banda, en els darrers anys s'han fet molts avenços en el diagnòstic d’aquestes malalties que han permès detectar-les abans fins i tot de l’aparició dels primers símptomes. "Per primera vegada, arran del coneixement molt granular del mecanisme de producció d'aquestes malalties –de l'Alzheimer potser una mica més que del Parkinson–, hem sigut capaços d'identificar pacients asimptomàtics que ja tenen la malaltia des d'un punt de vista biològic. Això és un nou paradigma", ha assegurat el doctor. Això és clau per començar els tractaments com més aviat millor i, per tant, retardar l’aparició dels símptomes i l’empitjorament posterior.
D’altra banda, estem a les portes d’una nova realitat, amb la irrupció de fàrmacs molt esperançadors: "El més important és que han aparegut medicaments –en aquest cas, anticossos monoclonals– que netegen la proteïna anòmala que s'acumula dins del cervell i que produeix l'Alzheimer i el Parkinson. Hi ha dos fàrmacs aprovats als Estats Units i aquí a Europa en tenim un. Obren noves finestres d'oportunitat", ha celebrat Montalbán.
Ara, el següent pas hauria de ser el vistiplau de l’Agència Espanyola dels Medicaments i, finalment, la implantació a Catalunya. Des del món de la neurologia esperen aquest moment amb ànsia, sobretot tenint en compte l’augment de casos que ja s’està produint i que anirà a l’alça. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que el nombre de persones amb demència arreu del món es triplicarà de cara al 2050, passant dels 50 milions actuals als 152 milions d’aquí a 25 anys.
