Carles Aguilar

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

11/09/2022 10:37

En Bones Mans 11/9/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La humanització dels laboratoris clínics o la creació d'un Observatori per a la divulgació de temes d'actualitat a Medicina de Laboratori són algunes de les línies estratègiques del nou Pla Estratègic 2022-2024 de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori (SEQC ML) i l’objectiu és la millora de la salut dels pacients. Es promourà entre les societats científiques l'assistència orientada al pacient i la incorporació als seus plans estratègics de la medicina 5Ps: personalitzada, predictiva, preventiva, participativa i poblacional. Parlem amb Dr. Antonio Buño, President de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori.

Un 40% dels pacients que han patit un ictus i que necessiten rehabilitació no la fa o bé no la comença; un 30% no continua amb la medicació, i un terç no visita el seu CAP una vegada se li ha donat l’alta. Després de l’ictus, el primer any és crític per determinar l’evolució futura del pacient. Per posar-hi solució, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l’Hospital de Viladecans i l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS) han creat el programa Strack. Es tracta d’un nou model d’atenció integral que garanteix un seguiment personalitzat i remot els dotze mesos següents a l’ictus, amb una important implicació dels equips d’Atenció Primària. Fins ara, la part aguda –tot just després de patir l’episodi- està molt estandarditzada amb el Codi Ictus. Ara, Strack es proposa esdevenir una solució per a la fase crònica, que fins ara no comptava amb abordatge integral. L’atenció urgent davant un ictus és clau, ja que cada minut que passa moren dos milions de neurones. En els mesos posteriors, realment crítics, mancava coordinació per al seguiment de la rehabilitació i l’adherència al tractament, amb un risc de recurrència molt alt d’ictus, arribant a ser fatal. Carles Aguilar parla amb el Dr. Pere Cardona, director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular de l’Hospital Universitari de Bellvitge.x el neuròleg de l’Hospital de Bellvitge i co-líder del programa Strack.

El Mindfulness és la focalització de l'atenció en el moment present, és un mètode per aconseguir l'atenció plena, centrant-nos en allò que està succeint “aquí i ara”, acceptant-ho sense més ni més, sense intentar canviar, ni jutjar res. El seu significat és plena consciència. Concentrar-se en el que passa en nosaltres i al nostre voltant i saber renunciar al soroll i les distraccions. Per poder assolir el mindfulness caldrà aprendre des del principi i entrenar-se dur per fer-ho. Hi ha diferents tècniques que ens poden ajudar a aconseguir-ho: fer ioga, practicar meditació, la respiració conscient, l'escaneig corporal... Per tant, la meditació és un vehicle més, de tots els que tenim per poder assolir mindfulness, així que el mindfulness és un estat i/o tret que s’aconsegueix a través de la pràctica de la meditació. Ens ho explica Fernando Tobías, Conferenciant, Formador i Professor d'Habilitats Personals a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE de Madrid.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

04/09/2022 10:40

En Bones Mans 4/9/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Només 1 de cada 3 pacients amb càncer protegeix la pell del sol cada dia de l'any. Algunes teràpies oncològiques poden afectar la pell, fent necessària una protecció extra davant del sol durant i després del tractament oncològic. Tot i que el 63% de les persones amb càncer coneix la necessitat de protegir la pell els 12 mesos de l'any i 8 de cada 10 ho considera molt important, no és un hàbit que formi part de la rutina diària. 7 de cada 10 pacients van ser informats pel seu oncòleg sobre els efectes que el tractament tindria a la pell, però el 54% admet no conèixer realment les conseqüències. Carles Aguilar parla amb la Dra. Patricia Ramírez Daffós, Oncòloga Mèdica de l'Hospital Universitari Puerta del Mar de Cádiz).

Els resultats d’un assaig clínic amb participació de l'Hospital de Bellvitge confirmen els beneficis d’un nou fàrmac en persones amb insuficiència cardíaca. La dapagliflozina redueix de forma significativa el risc de mort cardiovascular i les hospitalitzacions a causa d'una insuficiència cardíaca (IC). L’estudi suposarà un canvi en les recomanacions de tractament de la IC de les guies clíniques internacionals, que reforçaran l’ús del fàrmac de forma més precoç en els pacients. La principal conclusió de la fase III de l’assaig DELIVER, que es va presentar mundialment en el decurs del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia a Barcelona, és la confirmació de que l’eficàcia de la dapagliflozina en la reducció de la mortalitat i l’agreujament de les persones amb una IC té un caràcter global, independentment de la seva fracció d’ejecció (el percentatge de sang que el ventricle esquerra del cor bombeja amb cada contracció i el principal valor per determinar la gravetat d’una IC). Carles Aguilar entrevista al Dr. Josep Comin, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i director del Grup de Recerca BIO-Heart en Malalties Cardiovasculars de l’IDIBELL, coautor de l’article que recull els resultats de l’assaig internacional de fase III DELIVER, publicat al prestigiós The New England Journal of Medicine (NEJM).

El 20% de la població conviu amb algun dolor crònic. El dolor, una cosa que tots coneixem, és el motiu més habitual de consulta al metge. El dolor avisa que alguna cosa no va bé, però en el 20% de la població es cronifica. Al marge de solucionar l’anomalia que hi va donar lloc, el malestar es manté com a dolor crònic. En els majors de 60 anys, arriba al 50% de la població. Una de cada dues persones grans conviu amb algun tipus de dolor. Dia rere dia, o dia i nit, senten un dolor que va i ve o continuat, en major o menor grau. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans

Una de cada dues alertes de control remot de marcapassos permet detectar fibril·lació auricular en pacients asimptomàtics. La Unitat d’Arítmies de l’Hospital Universitari de Bellvitge segueix uns 1.100 pacients amb dispositiu de marcapassos en el projecte Ritmocore de telemedicina. El monitoratge constant permet detectar en temps real si el pacient pateix alguna alteració del ritme cardíac per tractar-la en el menor temps possible. La fibril·lació auricular augmenta entre 1,5 i 3,5 vegades la mortalitat, en fins a cinc vegades el risc d’ictus, i en un terç dels pacients és simptomàtica. L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) controla diàriament uns 1.100 pacients que tenen implantat un dispositiu per tractar les arítmies i la bradicàrdia. Ho fa a través d’una aplicació de monitoratge remot que registra tota la seva activitat cardíaca sense haver d’acudir a l’hospital. L’equip de la Unitat d’Arítmies rep en temps real alertes, tant de possibles errors de funcionament de l’aparell com d'incidències en el ritme cardíac. Aquestes alertes poden motivar alguna acció assistencial i anticipar-se a patologies incipients gràcies al projecte de telemedicina Ritmocore. Carles Aguilar entrevista al Dr. Jordi Mercé, Cardiòleg i Especialista en Arítmies del Hospital Universitari de Bellvitge.

El Dr. Rafel Guayta, Assessor Mèdic de En Bones Mans, ens comenta tres aspectes molt interessants per la nostra salut. La por a la foscor o altrament dit nictofòbia és un tipus de fòbia específica. Aquesta fòbia ve generada per una percepció anticipatòria distorsionada del que ens podria passar quan ens trobéssim immersos en un entorn fosc. En la majoria d’ocasions aquesta por no va dirigida directament al factor de la foscor, sinó que és provocada per tots aquells riscos que imaginem que estan presents al mateix lloc que nosaltres, però que la foscor ens impedeix veure i per tant, anticipar. També parlem del pacient empoderat. Un pacient amb capacitat per decidir, satisfer necessitats i resoldre problemes, amb pensament crític i control sobre la seva vida. I tot plegat s'aconsegueix, en primer lloc, amb el coneixement. Si la informació és poder, un pacient empoderat o implicat ha de ser un pacient informat: ha de disposar de les nocions suficients per entendre la malaltia i el seu tractament i finalment sabrem com hem d'actuar si ens pica una medusa. En el moment que piqui la medusa és molt important sortir immediatament de l'aigua, rentar la ferida amb aigua de mar i eliminar de la pell les restes de tentacles (si són visibles) amb un objecte pla, com ara un ganivet de plàstic o una targeta de crèdit. Aplicar fred a la zona també ajuda.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

29/08/2022 09:01

En Bones Mans 28/8/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l’oïda, les vàlvules cardíaques etc. La seva característica clínica més típica és la fragilitat òssia que condiciona fractures freqüents davant de traumatismes mínims o fins i tot espontàniament i que l’ha portat a ser coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. La seva prevalença estimada és de 5-7/100.000 persones, encara que amb tota seguretat es tracta d’una patologia infradiagnosticada sobretot en les formes més lleus. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pilar Peris coordinadora del IV Curs SER d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia especialista del Servei de Reumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

El Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens parla dels efectes del Sol i la calor. Les temperatures altes activen mecanismes de compensació al nostre cos, que portats a l’extrem poden danyar greument la nostra salut. Aquests mecanismes consisteixen en la sudoració i vasodilatació perifèrica, que poden produir deshidratació, pèrdua d’electròlits i sobrecàrrega cardiovascular y també comentem el tema de la depressió que afecta més a les dones que als homes. Des de la adolescència, té una prevalença major en el sexe femení que al masculí, amb una proporció de 2 a 1. Les raons d’aquestes diferències entre els sexes poden ser, en part, per causes socioculturals. Segons subratlla l’Organització Mundial de la Salut, aquestes tenen gran transcendència per explicar els condicionaments de gènere i els factors econòmics. Però obeeix també a factors biològics i psicosociològics.

La prevalença dels nòduls tiroïdals a la població és elevada, estimant-se en un 40%-67% després de la realització d’estudis necròpsics i ecogràfics, davant només un 3-7% de casos detectats per palpació. Els nòduls tiroïdals són un motiu de consulta cada vegada més freqüent a Endocrinologia per l’augment d’exploracions radiològiques (ecografies, TACs, PETs) realitzades en el context d’altres malalties. L’endocrinòleg exerceix un paper fonamental en realitzar l’estudi complet, incloent-hi l’ecografia tiroïdal i, moltes vegades, la punció aspirativa quan està indicada. Ens ho explica la Dra. Elena Navarro, Endocrinòloga de l’Hospital Verge del Rocío de Sevilla i Coordinadora de l’Àrea de Tiroides de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició.

Durant l’últim any s’ha generalitzat a les Unitats d’Obesitat la consulta de pacients que consulten després d’haver estat operats d’obesitat greu a l’estranger, especialment a Turquia. No hi ha dubte que el principal motiu que empeny aquest turisme mèdic és la inassolible llista d’espera per a la cirurgia bariàtrica que hi ha a la majoria dels hospitals públics a Espanya. Alhora, sotmetre’s a aquest tipus de cirurgia en un país com Turquia és pràcticament 3 vegades més econòmic que a Espanya. Tot i que podem comprendre els motius que porten a la decisió de fer una intervenció quirúrgica més gran a l’estranger, des de les tres societats científiques més directament relacionades amb el tractament de l’obesitat al nostre país, s’ha produït una crida d’atenció a tots els pacients que puguin trobar-se en aquesta situació. Es desaconsella fermament el turisme sanitari i específicament el relacionat amb la cirurgia de l’obesitat, per tal de salvaguardar la salut de les persones i evitar complicacions. També se sol·licita a les autoritats competents regular l’accés a aquest tipus de cirurgia i posar-hi els mitjans perquè la cirurgia de l’obesitat sigui considerada una cirurgia prioritària. Carles Aguilar parla sobre aquest tema amb la Dra. Ana d’Hollanda, Coordinadora de l´Àrea d´Obesitat de l´Associació Espanyola d´Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

L’ofegament a platges i piscines és el responsable directe de 236.000 morts cada any al món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, i de 400 morts anuals a Espanya[i]. A més, per cada persona ofegada, entre 3 i 5 requereixen una atenció urgent per algun incident relacionat amb l’aigua. En la gravetat dels incidents aquàtics hi influeixen de manera decisiva els bulls que circulen per xarxes socials i els mites transmesos de generació en generació, segons adverteixen la Societat Espanyola d’Emergències (SEMES). S’ha elaborat el Decàleg de mites sobre incidents a platges i piscines i desmuntar aquestes falses creences, que posen en perill la seguretat dels banyistes i perjudiquen les tasques de prevenció. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Sílvia Aranda, Membre del Grup de Socorrisme de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) i Professora de Primers Auxilis del INEF Catalunya.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

22/08/2022 09:41

En Bones Mans 21/8/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El canvi d’hàbits i menjar fora de casa durant les vacances d’estiu augmenten el risc de tenir reaccions en nens o adolescents amb al·lèrgies alimentàries. Per això, convé prendre precaucions especials en viatjar aquest estiu. El Grup de Treball d'Al·lèrgia a l'Adolescent de SEICAP ha elaborat una sèrie de recomanacions sobre viatges per a adolescents amb al·lèrgia a aliments, quant a la preparació general abans del viatge i abans d'agafar un vol, així com als aliments segurs durant les vacances. Carles Aguilar entrevista Marta Vázquez, Coordinadora del Grup de Treball d'Al·lèrgia a l'Adolescent de Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP).

La incontinència anal i urinària són patologies que no entenen d'edats. Si bé la societat, en general, associa aquests problemes mèdics a les dones o la població gran, les fuites poden aparèixer al llarg de la vida per diversos factors. Es calcula que 400 milions de persones al món pateixen algun tipus d’incontinència i que a Espanya entre 2 i 4 milions pateixen incontinència anal i 6 milions urinària. Tot i això, les dades no són exactes i se sospita que podria tractar-se d'una incidència més gran. Es creu que només el 30% dels que es veuen afectats per algun tipus d’incontinència ho consulta amb el metge. La resta dels pacients decideixen conviure amb la malaltia en silenci, per vergonya o a causa de l’estigma social. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Arantxa Muñoz, Cirurgiana colorectal del Hospital Universitari Mutua de Terrassa i a Maite Carreras, pacient (incontinència anal) y Tresorera de la Associació ASIA.

Els oftalmòlegs ofereixen consells per evitar la conjuntivitis a l'estiu. Durant l'estiu s'incrementen notablement els banys a les piscines per fer front a les altes temperatures. Com a conseqüència d'això, la incidència de les conjuntivitis augmenta, en alguns casos pel fet que les substàncies químiques que es fan servir per higienitzar la seva aigua, com el clor, poden causar irritacions als ulls i donar lloc a infeccions. La Dra. María Rolindes, oftalmòleg de Clínica Baviera, ens ofereix una sèrie de consells que poden ajudar a evitar-les, sobretot en nens, que són els més propensos a patir-les.

Una persona menja de mitjana unes 650 quilocalories diàries de més respecte a fa 50 anys. Els hàbits poc saludables de l'estil de vida actual, amb una dieta alta en calories i poc exercici, pot provocar que s'avanci el deteriorament de la salut del cervell, segons un estudi recent. La investigació, liderada per experts de la Universitat Nacional Australiana (ANU), va indicar que actualment una persona menja de mitjana unes 650 quilocalories diàries de més respecte a fa 50 anys, cosa que equival a una hamburguesa de menjar ràpid, amb patates fregides i refresc. La gent el cervell s'està consumint amb aquesta dieta realment dolenta de menjar ràpid i gairebé res d'exercici. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Un estudi identifica el temps de pantalles i l'obesitat com a factors associats a l'augment del mal d’esquena crònic entre els adolescents. Els investigadors han fet servir dades d'una enquesta de l'OMS 423.000 adolescents de 27 països. Fa temps que diversos estudis alerten de l'augment preocupant del mal d'esquena crònic entre els adolescents europeus, i un estudi detallat del grup d'investigació en dolor Algos-Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili ha identificat alguns dels factors implicats. Segons l’estudi, l’increment en la prevalença d’aquest dolor s'explica, en part, per l’augment del temps que passen davant les pantalles i per l'obesitat. La detecció d'aquestes causes contribuirà a prevenir el mal d'esquena crònica i lluitar contra la tendència a l'alça d'aquesta malaltia. L'estudi ha utilitzat les dades d'una gran enquesta transversal de l'Organització Mundial de la Salut sobre el comportament en la salut de nois i noies en edat escolar, realitzada entre el 2002 i el 2014 423.000 adolescents de 27 països europeus per controlar la salut i el benestar, una xifra que li dóna una alta fiabilitat. La investigació ha determinat que tant l'increment de les hores dels adolescents davant les pantalles de l'ordinador, de la tauleta o del mòbil, així com l'obesitat, estan associats a l'augment de la prevalença del mal d'esquena crònic, que durant el període de vigència de l'enquesta va passar d'afectar el 18,3% dels adolescents europeus el 21 ,6%. Carles Aguilar parla amb el Dr. Jordi Miró, Catedràtic de la Unitat de Dolor de la Universitat Rovira Virgili.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

16/08/2022 12:23

En Bones Mans 14/8/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La implementació de la Intel·ligència Artificial a les consultes del primer nivell assistencial ja s’està produint, tot i que, encara de forma molt incipient. Malgrat això, el grup de Salut Digital de la CAMFiC assegura que no es pot donar l’esquena a l’evolució ni a la implementació de les noves tecnologies en les nostres consultes, perquè, entre d’altres coses, ens permetran avançar cap a una medicina més personalitzada i individualitzada. Per exemple, l’ús de models predictius, ens podran ajudar a individualitzar els cribratges, també veure les mesures de reforç a l’adherència terapèutica, i on realment ja estan força desenvolupats i ens poden servir d’ajuda com a eina de suport diagnòstic a les consultes, és en la anàlisis d’imatges com les radiografies, les imatges dermatològiques o els electrocardiogrames, entre d’altres. Parlem amb el Dr. Robert Panades del grup Salut Digital de la CAMFiC.

Els oftalmòlegs ofereixen consells per evitar la conjuntivitis a l'estiu. Durant l'estiu s'incrementen notablement els banys a les piscines per fer front a les altes temperatures. Com a conseqüència d'això, la incidència de les conjuntivitis augmenta, en alguns casos pel fet que les substàncies químiques que es fan servir per higienitzar la seva aigua, com el clor, poden causar irritacions als ulls i donar lloc a infeccions. La Dra. María Rolindes, oftalmòleg de Clínica Baviera, ens ofereix una sèrie de consells que poden ajudar a evitar-les, sobretot en nens, que són els més propensos a patir-les.

El Dr. Rafel Guayta ens explica els beneficis de dormir bé. Per descomptat que dormir fa que un se senti descansat cada dia. No obstant això, mentre un dorm, no només la ment i el cos s'apaguen. Durant la nit, els òrgans i els processos interns treballen àrduament. El dormir manté tots els aspectes del cos d'una manera o altra: l'equilibri energètic i molecular, així com també la funció intel·lectual, l'estat d'alerta i l'humor. Quan un està cansat no té el millor rendiment possible. El dormir ajuda a pensar amb més claredat, tenir millors reflexos i concentrar-se millor. La realitat és que quan observem algú que ha descansat bé, aquesta persona està operant a un nivell diferent que els que intenten seguir amb una o dues hores de son per nit sense oblidar els beneficis evidents per a la nostra salut.

Insolvència econòmica, dependència emocional i complicacions de salut són algunes de les conseqüències de les pseudoteràpies en què es basen molts recessos de vacances que són tendència aquest estiu i que s'anuncien a les xarxes socials. Per advertir sobre els “retirs més perillosos per a la salut”, l'Institut SaludsinBulos, en col·laboració amb el psicòleg Carlos Sanz Andrea i l'investigador de sectes Luis Santamaría del Río, han elaborat un informe sobre el que avui parlem. Després d'aquestes activitats a la natura, que prometen “nombrosos beneficis per al cos i l'esperit”, s'amaguen pseudoteràpies tan perjudicials com la bioneuroemoció, les constel·lacions familiars o la teràpia Gestalt. A més, és comú en aquests grups recomanar la presa de la “solució mineral miraculosa” per tractar tota mena de malalties i els dejunis amb aigües, sucs o vins, sense cap supervisió mèdica. Carles Aguilar entrevista Carlos Sanz Andrea, Psicòleg.

Els professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) han realitzat per primera vegada a Catalunya un trasplantament cardíac en asistòlia controlada amb el cor d’un donant procedent d’una donació multiorgànica en un altre centre hospitalari. Els equips de trasplantament cardíac i hepàtic de l’HUB es van traslladar a l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona, per realitzar l’extracció multiorgànica del donant amb la col·laboració dels professionals del centre badaloní i tornar immediatament a l’Hospital de Bellvitge per completar el trasplantament. Es tracta de la primera vegada que es fa una donació en aquestes condicions a Catalunya i la quarta a tot l’Estat. El procediment requereix d’una gran expertesa i precisió, donat que el cor està molt més temps fora de circulació que en un trasplantament en asistòlia realitzat en el mateix centre on es registra la donació. Habitualment es completa un trasplantament en asistòlia controlada en menys d’una hora, i en aquest cas van ser necessaris uns 130 minuts per completar tot el procés, des de l’inici a Can Ruti fins a realitzar el trasplantament a l’HUB. El trasplantament cardíac en asistòlia controlada suposa un reforç fonamental per al trasplantament cardíac. De fet, els tres trasplantaments d’aquestes característiques realitzats a l’HUB en el que portem d’any suposen ja el 25% de l’activitat i la previsió és que aquest percentatge arribi al 30%. Carles Aguilar parla amb el Dr. Nicolás Manito, Director del Programa de Trasplantament de l’Hospital de Bellvitge.