en bones mans

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. En el programa d’avui tractem sobre un tema que ens afecta a tots: la cura de la nostra salut i l’atenció primària o com diem col·loquialment l’ambulatori. Darrerament surten veus a diferents mitjans de comunicació i també a nivell social que mostren el descontent dels sanitaris i personal de l'atenció primària. És per això que des de el Fòrum Català de l’Atenció Primària van demanar al Departament de Salut de trobar punts en comú per conèixer quines són les reivindicacions que demanen des de l’AP. I es aquí on entra la Societat Catalana de Mediació en Salut amb un projecte original i innovador que s'ha dut a terme durant aquest any 2022 i del que avui parlem. Ens ho explica la Maite Matas, Infermera, Mediadora i Coordinadora de mediadors de la Societat catalana de Mediació en Salut.

Parlem de la insuficiència cardíaca, una malaltia crònica i progressiva del cor que impedeix que aquest tingui capacitat suficient per bombar sang. Tot i que es pot manifestar a qualsevol edat, amb cada dècada que sumem es dobla la seva presència entre la població. Com en altres països desenvolupats, la insuficiència cardíaca és la primera causa d'hospitalització en més de 65 anys i suposa, aproximadament, el 5% de totes les hospitalitzacions. Tristament, el diagnòstic d'insuficiència cardíaca porta una alta mortalitat associat i cada any gairebé 20.000 persones moren per aquesta patologia a Espanya. Sense tractament, el pronòstic de la insuficiència cardíaca és pitjor que el de molts càncers. Carles Aguilar parla amb la Dra. Marta Cobo, Adjunt de Cardiologia en l’Hospital Puerta de Hierro Majadahonda.

L’artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d’aixecar-se del seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d’un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

El Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular dels hospitals de Sant Pau i Dos de Maig és pioner a Catalunya en utilitzar una tècnica endovascular mínimament invasiva per al tractament quirúrgic de les varius. Les elimina amb un adhesiu mèdic que permet tractar-les en qualsevol època de l’any, de forma ambulatòria i pràcticament sense dolor, amb excel·lents resultats i sense necessitat de mitges elàstiques de compressió ni de baixa laboral. Aquesta tècnica es pot utilitzar en aquelles varius produïdes per insuficiència vascular de la vena safena interna -que va des de la cara interna del turmell fins a l’engonal- o de la vena safena externa -que va des de la cara externa del turmell fins al buit de darrere del genoll-2, 3 responsables de més del 75% de les varius quirúrgiques. L’adhesiu que es fa servir és mèdic biològic, el cianoacrilat, àmpliament utilitzat en altres especialitats mèdiques, per al tractament de les malformacions arteriovenoses, de les varius gàstriques, o també en oftalmologia per altres indicacions, per exemple. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Maria Dolores Lloret, Coordinadora de Cirurgia Vascular del Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular dels Hospitals de Sant Pau i Dos de Maig.

Els reptes clau en càncer de mama: generació de coneixement nou, diagnòstic precoç, equips multidisciplinaris amb teràpies punteres i acompanyament a les pacients. El desenvolupament de noves tècniques i les característiques biològiques particulars d’aquest càncer han permès oferir teràpies d’alta precisió i qualitat, amb una durada més curta, una eficàcia superior i menys efectes secundaris. Recentment s’ha celebrat el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, i alguns reptes clau segons els professionals de Sant Pau són: generar coneixement nou sobre la malaltia, un diagnòstic el més precoç possible amb cribratge i estudis genètics per millorar el pronòstic i la supervivència, l’abordatge multidisciplinari des de diversos Serveis assistencials, els tractaments d’alta precisió i qualitat per aconseguir una major eficàcia i menys efectes secundaris, i l’acompanyament a les pacients durant tot el procés de la malaltia. Avui, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), 1 de cada 8 dones tindrà un càncer de mama en algun moment de la seva vida i la supervivència al cap de cinc anys és del 89,2%. Carles Aguilar parla amb la Dra. Ariadna Tibau, Oncòloga de Sant Pau i Membre del Consell Assessor del Pla Director d’Oncologia.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El risc de patir malalties cardiovasculars augmenta amb l'increment de la càrrega d'estrès percebut, els problemes financers i els esdeveniments vitals adversos, segons assenyala un estudi internacional important que ha tingut un seguiment de deu anys. Els investigadors, principalment de la Universitat de Göteborg (Suècia), han pogut relacionar el risc d'infart de miocardi i d'accident cerebrovascular amb els alts nivells d'estrès. Parlem d'aquest tema amb el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

S'estima que es produeixen cada any uns 200-400 nous casos de “micetismes” o intoxicacions per bolets al nostre país. Les intoxicacions produïdes pels bolets és un capítol pendent a tots els serveis d'urgències sanitaris, perquè el fet que sigui de caràcter estacional implica que no es tingui present en molts casos. Això es tradueix en morts que podrien ser evitables amb un diagnòstic precoç. Els micetismes s'han agreujat per diversos factors, com ara la globalització, que condiciona l'aparició d'espècies invasores en entorns no habituals, així com pel canvi climàtic, que fa que els hàbitats de les zones geogràfiques variïn. Alhora, també es deu a la popularització de la recol·lecta campestre com a activitat lúdica. Davant d'aquesta realitat, la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori (SEQCML) ha publicat la monografia, “Micetismes: Diagnòstic Clínic i de Laboratori”, amb l'objectiu d'aportar al personal facultatiu, tant clínic com de laboratori, un manual per al millor maneig de les intoxicacions per bolets. Parlem amb el Dr. Salvador Ventura, Facultatiu especialista en Laboratori Clínic, Membre de la Comissió de Toxicologia i de Monitorització de Fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori i Membre de la Societat Catalana de Micologia.

La cura de la nostra salut i la dels nostres éssers estimats, especialment dels més més grans, és una de les principals preocupacions de la nostra societat, una inquietud que ha cobrat especial rellevància en els darrers anys a causa, en gran mesura, del notable increment de l'esperança de vida de la població i al progressiu envelliment de la piràmide poblacional del nostre país. I és que prop de 9,4 milions de persones tenen actualment més de 64 anys a Espanya, un nombre que els experts estimen que es incrementarà en més de 2 milions la propera dècada. Vivim més anys gràcies, entre altres coses, als nombrosos avenços científics aconseguits al camp de la salut, però què podem fer perquè aquesta longevitat vagi acompanyada de la millor salut i qualitat de vida possible? Dit d'una altra manera, es pot fer alguna cosa per aconseguir que no només s'assoleixin més anys de vida, sinó també que es doni vida a aquests anys? Els experts coincideixen a assenyalar que es pot i que una manera de fer-ho és cuidant i mantenint en forma el sistema immunitari, una complexa xarxa que ajuda el nostre cos a combatre infeccions i altres malalties però que a partir dels 50 anys se'n ressent, fent que l’organisme sigui més vulnerable a les agressions externes. És el que coneixem com a immunosenescència. Carles Aguilar parla amb Ana Hernando, Responsable de Relacions Institucionals de GSK España.

Les malalties cardiovasculars (ECV) continuen sent, malgrat la Covid-19, la principal causa de mort al nostre país: una de cada quatre morts és deguda a l'ECV, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Particularment, l'afecció coneguda com a aterosclerosi o acumulació de lípids al llarg del temps a la paret de les artèries, és responsable del 85% de les morts relacionades amb les malalties circulatòries. L'aterosclerosi apareix com a resultat de l'acumulació de greix, calci i sobretot de colesterol. Així, la hipercolesterolèmia o colesterol alt és la principal causa d'aterosclerosi i el seu descontrol a la sang pot contribuir al desenvolupament de fins al 60% dels infarts o angines de pit i el 40% dels ictus. Tot i això, la hipercolesterolèmia és una malaltia silent que, tot i afectar el 50,5% de la població adulta segons indica l'estudi ENRICA, no provoca cap símptoma. Fins i tot quan ja s'ha diagnosticat, a diferència de la hipertensió, els símptomes són invisibles, fins que es produeix un esdeveniment isquèmic, per exemple. En aquest sentit, una enquesta realitzada per Cardioaliança -entitat estatal que agrupa 18 organitzacions de pacients cardiovasculars- a pacients que havien patit un esdeveniment cardiovascular va posar de manifest que 1 de cada 10 participants desconeixia si presentava un nivell alt de colesterol LDL a la sang . Carles Aguilar entrevista el Dr. Xavier Garcia-Moll, Cap d'Hospitalització del Servei de Cardiologia a l'Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Quan parlem de l'envelliment cerebral són moltes les malalties que ens envaeixen el pensament. Dins de les anomenades malalties neurodegeneratives, el Alzheimer és una de les més freqüents. A aquest grup s'hi afegeix el Parkinson, una altra malaltia que actualment afecta una gran quantitat de població i que es caracteritza per tremolor i problemes de mobilitat a què s'associen símptomes no motors. A dia d'avui, el Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més estesa del món, després de la malaltia de l'Alzheimer. Actualment, el Parkinson està afectant unes 140.000 persones a Espanya i amb l'envelliment de la població es preveu un augment significatiu de la xifra en els propers anys. La malaltia del Parkinson (EP) és un trastorn neurodegeneratiu de progressió gradual que afecta el sistema nerviós central. Apareix quan el 50-70% de les cèl·lules productores de dopamina (neurones) han reduït la seva capacitat de produir aquest neurotransmissor. Generalment, la mort de neurones s'inicia molts anys abans de que apareguin els primers símptomes indicadors. Encara que el més reconegut és el tremolor, la malaltia s’associa a molts altres símptomes. (L'alentiment motor, la rigidesa o bradicinèsia i el tremolor) Els símptomes motors clàssics són Símptomes no motors inclouen pèrdua d'olfacte, malsons nocturns violents, dolor, fallades de memòria, depressió i ansietat. Ens ho explica la Dra. Maria Josep Martí, Neuròloga de l'Hospital Clínic de Barcelona.