en bones mans

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L´Hospital Clínic impulsa una campanya informativa sobre la diàlisi peritoneal, una tècnica infrautilitzada. Aquesta iniciativa suposa una resposta a la manca de disponibilitat d’informació clara i assequible per a molts pacients renals. La incidència de pacients en diàlisi peritoneal a Catalunya no arriba a representar ni un 13% respecte del total en diàlisi, situant-se per sota de la mitjana nacional (16%), i amb grans diferències per regions sanitàries. No només a nivell nacional hi ha diferències; Catalunya presenta grans diferències en l'ús de la DP per part dels pacients en diàlisi en funció de la regió sanitària, amb una variabilitat en la incidència i la prevalença de la DP que oscil·la des del 3% al 18%. Carles Aguilar entrevista el Dr. Manel Vera, Nefròleg del Hospital Clínic de Barcelona.

Parlem dels riscos i conseqüències del consum de cànnabis. El consum habitual provoca una sèrie de danys orgànics i psicològics. El fet de fumar-se sense filtre, aspirant profundament el fum, retenint-lo als pulmons i apurant-lo fins al final, afavoreix malalties com la bronquitis crònica, l'emfisema pulmonar o el càncer de pulmó. A més, el seu efecte broncodilatador potencia l'absorció de substàncies tòxiques. Altera el sistema cardiocirculatori, provocant taquicàrdia, per la qual cosa les persones amb hipertensió o insuficiència cardíaca poden patir un empitjorament de la simptomatologia. Hi ha dades que indiquen que hi podria haver un augment de la incidència de depressions i psicosi pel consum crònic d’aquesta substància. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Conscients de la importància que ocupa la seguretat en els transports en carretera, especialment a l’estiu quan es produeixen molts desplaçaments i més llargs de l’habitual, oferim a tots els conductors consells per a garantir que el seu vehicle està preparat per oferir-nos el màxim nivell de seguretat. Un altra tema important es evitar robatoris a l’estiu. Si bé la xifra no arriba als 127.444 casos de 2013, aquest repunt és significatiu i és un motiu afegit per prendre precaucions. Especialment en algunes comunitats de veïns. I no deixem de banda la salut i com hem d’actuar davant de qualsevol ensurt. Ens referim a la Targeta Sanitària que es demana a la Seu Electrónica de la Seguretat Social del Ministerio de Sanidad o a qualsevol delegació física de la Seguretat Social. És gratuïta i té una validesa dos anys. Ens ho comenta la Carme Sabater, Presidenta de la CUS – Salut + Consum + Alimentació.

Fem referència al Hospital de Sant Pau que ha posa’t en marxa un programa pioner a Europa de microcirurgia robòtica per a limfedema. És un dels quatre únics centres europeus que compta amb el primer robot quirúrgic per a supermicrocirurgia i el primer a l’Estat espanyol. Anomenat Symani, el robot ha estat desenvolupat per la companyia Italo-americana MMI en col·laboració amb experts d’arreu del món, com el Dr. Jaume Masià. Aquest robot permet els cirurgians operar amb absoluta precisió aquests pacients. Sant Pau farà entre 8 i 10 intervencions d’aquest tipus al mes emprant aquesta tecnologia El robot Symani reprodueix exactament els moviments naturals de les mans del cirurgià, els copia, aportant un grau de precisió que el cirurgià només pot aconseguir amb una elevada formació i entrenament i en condicions òptimes. Amb això, la cirurgia és molt més reproduïble i fiable, tant per al professional com per al pacient. Amb aquesta tecnologia es pot reproduir una cirurgia d’alt nivell en tots els pacients i ampliar indicacions que estaven fora de l’abast hum. Carles Aguilar entrevista al Dr. Jaume Masià, Director del Servei de Cirurgia Plàstica de Sant Pau i del Hospital del Mar.

Parlem del estudi STADA Health Report 2022. Entre les conclusions destaquen les relacionades amb la manera com els espanyols accedeixen a la informació de salut. En aquest punt l'estudi dóna dades significatives: un terç dels espanyols (37 %) assenyala confiar en la informació procedent “influencers” en temes de salut, un índex tres vegades superior que la mitjana europea del 12 %, i és a Espanya la puntuació nacional més alta. Més enllà de les xarxes socials, els espanyols també són els europeus que més confien en la medicina convencional. En total, el 93% dels adults a Espanya van expressar una confiança general en la medicina convencional, cosa que situa el nostre país al lloc més alt juntament amb Portugal. Un 44% d'espanyols van assenyalar que confiaven absolutament en la medicina convencional, xifra molt superior a la següent proporció nacional més alta a Bèlgica (39%). La mitjana europea de confiança absoluta va ser només del 25%. Un 14% dels adults a Espanya diu que, encara que generalment confia en la medicina convencional, li agrada estar al dia sobre tractaments alternatius, molt per sota del 21% de la mitjana de l'enquesta. Només el 3% va dir desconfiar de la medicina convencional perquè creu que el sistema està condicionat per aspectes econòmics en lloc de prioritzar la salut, la puntuació més baixa conjuntament amb Portugal. En Carles Aguilar comenta més detalls d'aquest estudi amb Elena López, Directora de Màrqueting de STADA a Espanya.

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Les malalties autoimmunes sistèmiques o EAS aglutinen un grup heterogeni d’afeccions que comparteixen el fet de tenir anticossos, produïts per la pròpia persona, que actuen contra les cèl·lules i els teixits. Aquestes patologies també es caracteritzen per ser sistèmiques, és a dir, poden afectar qualsevol òrgan o teixit del cos. L’esclerodèrmia és una d’aquestes patologies autoimmunes i sistèmiques. Atesa la seva heterogeneïtat, els símptomes de l’esclerodèrmia poden diferir d’uns pacients a altres. La manifestació més freqüent és la induració cutània però en ser una malaltia sistèmica també afecta òrgans interns, sovint l’esòfag i el pulmó. Parlem amb la Dra. Carmen Pilar Simeón, Directora científica de la Societat Espanyola Multidisciplinar de Malalties Autoimmunes Sistèmiques, SEMAIS.

Parlem sobre la utilitat de l’estudi genètic a ELA: orientació clínica, pronòstic i possibles tractaments. Les primeres manifestacions d’ELA solen produir-se entre els 40 i els 70 anys, encara que hi ha mutacions genètiques associades amb una forma d’ELA juvenil que apareix abans dels 25 anys. Els tests genètics possibiliten un diagnòstic precís per poder oferir consell genètic familiar, pronosticar la progressió de la malaltia i orientar el tractament del pacient. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mónica Povedano, Cap de Servei de Neurologia Hospital Universitari de Bellvitge.

L’osteogènesi imperfecta (OI) més que una malaltia és un conjunt de desordres poc freqüents, de base genètica, que afecta la síntesi de col·lagen tipus 1, una proteïna que forma part de l’os, però també de múltiples òrgans com la pell, els lligaments i tendons, les dents, l'oïda, les vàlvules cardíaques etc. La seva característica clínica més típica és la fragilitat òssia que condiciona fractures freqüents davant de traumatismes mínims o fins i tot espontàniament i que l’ha portat a ser coneguda com la malaltia dels ossos de vidre. La seva prevalença estimada és de 5-7/100.000 persones, encara que amb tota seguretat es tracta d’una patologia infradiagnosticada sobretot en les formes més lleus. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pilar Peris coordinadora del IV Curs SER d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia especialista del Servei de Reumatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Segons la OMS només un de cada cinc joves fa prou exercici. Espanya té xifres lleugerament millors que la mitjana, però no per això molt positives: un 69,8% dels nois i un 83,8% de les noies no fan prou exercici. L'estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre pràctica d'exercici físic entre adolescents ha revelat avui que només un de cada cinc joves al món fa prou esport i mostra xifres pitjors entre les noies per qüestions culturals i el temor per la seva seguretat. El sedentarisme és una forma de vida en què les persones amb prou feines fan exercici físic i mantenen un estil de vida inactiu. Ens ho comenta el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans.

La incontinència anal i urinària són patologies que no entenen d'edats. Si bé la societat, en general, associa aquests problemes mèdics a les dones o la població gran, les fuites poden aparèixer al llarg de la vida per diversos factors. Es calcula que 400 milions de persones al món pateixen algun tipus d’incontinència i que a Espanya entre 2 i 4 milions pateixen incontinència anal i 6 milions urinària. Tot i això, les dades no són exactes i se sospita que podria tractar-se d'una incidència més gran. Es creu que només el 30% dels que es veuen afectats per algun tipus d’incontinència ho consulta amb el metge. La resta dels pacients decideixen conviure amb la malaltia en silenci, per vergonya o a causa de l’estigma social. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Arantxa Muñoz, Cirurgiana colorectal del Hospital Universitari Mutua de Terrassa i a Maite Carreras, pacient (incontinència anal) y Tresorera de la Associació ASIA