en bones mans

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem d'un decàleg per mantenir la motivació als professionals de la salut. Saber gestionar l'estrès és molt important i això és més fàcil en persones motivades. La desmotivació del personal sanitari i la síndrome de burnout s'ha aguditzat a Espanya en els darrers anys. En el cas de la salut, a causa de les situacions provocades per la pandèmia del Covid 19, el treball als hospitals i als centres sanitaris ha estat sotmès a un nivell de tensió i anormalitat molt elevat. L'estrès laboral i la síndrome del professional cremat són les principals conseqüències derivades de les situacions de tensió constants a la feina i disminueixen notablement la motivació, no només de la persona que es troba en aquesta situació, sinó de tot l'equip. Ens ho explica el Dr. Luis Gutiérrez Rojas, professor de Psiquiatria de la Universitat de Granada

La hipertensió arterial és una patologia crònica en què els vasos sanguinis tenen una tensió persistentment alta, cosa que els pot danyar. La tensió arterial és la força que exerceix la sang contra les parets dels gots (artèries) en ser bombada pel cor. Com més alta és la tensió, més esforç ha de fer el cor per bombar. Una de les característiques d'aquesta malaltia és que no presenta uns símptomes clars i poden trigar molt de temps a manifestar-se. Tot i això, constitueix el factor de risc cardiovascular més prevalent. Parlem amb el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i salut Pública.

La Dermatologia aconsegueix un 98% d'encert en el diagnòstic de lesions melanocítiques amb l'ús de la Intel·ligència Artificial. Dermatòlegs especialistes asseguren que l'aplicació de tecnologia capdavantera permetrà no només un diagnòstic més acotat i intervencions quirúrgiques precises sinó, a més, saber què fer i com millorar a la pràctica clínica. La Intel·ligència Artificial (AI) ha esdevingut una gran aliada de la dermatologia. El futur proper de l'AI permetrà, entre altres prestacions, l'ús d'adhesius i microxips que oferiran informació sobre les constants vitals o, per exemple, detectar de manera precoç patologies i càncer incipients amb l'aportació de tècniques noves que faciliten el diagnòstic i el tractament dels pacients. El seu ús inclou des de processos complexos per a diagnòstics, tractaments mèdics a intervencions robotitzades. Ens ho comenta el Dr. José Juan Pereira, Dermatòleg de l'Hospital Verge del Rocío i Professor Associat de la Universitat de Sevilla.

L'eustrès i el distrès. Aquests dos termes són coneguts pels professionals que s'ocupen de la salut mental. Cal marcar molt clarament les diferències entre tots dos termes. Per dir-ho planament, podem considerar l'eustrès com un estrès positiu, i el distrès com un estrès negatiu, les conseqüències del qual poden ser demolidores per a la persona. Cal avaluar la simptomatologia i fer preguntar específiques als pacients. La tasca també implica extreure tot el possible els pensaments i angoixes de la persona, que aquesta s'obri i expliqui exactament tot el que passa pel cap. D'aquesta manera podrem identificar el tipus d'estrès. Parlem amb el Dr. Josep Just, assessor mèdic d'En Bones Mans.

La cuina d’aprofitament, també anomenada “trashcooking”, és la cuina que ja feien les nostres àvies. Aprofitar tot el menjar! Consisteix en crear nous usos dels aliments, tant dels que es queden a la nevera i no utilitzem com de les restes dels plats cuinats o de fruites i verdures que ja no tenen un “bon” aspecte. S’estima que cada any es desaprofiten al món més de 1.300 milions de tones d’aliments. Més de la mitat d’aquest menjar, el 53%, es perd en les llars. Un problema preocupant que es podria reduir fent canvis en els hàbits de consum i amb una millor gestió dels aliments. A Catalunya, de mitjana, es llencen 35 kg d’aliments per persona i any. Comentem aquesta problemàtica amb la Presidenta de la CUS – Salut + Consum + Alimentació, Carme Sabater.

L'epigenòmica és la ciència que estudia les modificacions químiques que es produeixen a l'entorn de la molècula d'ADN i que regulen l'expressió gènica. Destaca gran potencial d'aquesta ciència òmica en diferents camps, com ara en recerca per a la interpretació de troballes genètiques, la identificació de biomarcadors o el desenvolupament d'epifàrmacs.

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La jornada “Codi Medicament” organitzada per l’Hospital de Sant Pau i el Consorci de Salut i Social de Catalunya vol abordar els Problemes de Salut relacionats amb els Medicaments (PSMs), a través de la implantació d’un model que ja s’ha aplicat a Sant Pau. Els PSMs són un problema de salut pública de primer ordre en els països occidentals que estan directament o indirectament relacionats amb el 5-10% dels ingressos hospitalaris i el 30% de les consultes als Serveis d’Urgències. Els PSMs estan entre la 4a i la 6ena causa de mort intrahospitalària i en la seva majoria són evitables. Ens ho explica la Dra. Maria Antònia Mangues, Directora del Servei de farmàcia del Hospital de Sant Pau.

Posem la veu d'alerta per advertir del consum elevat i inadequat dels fàrmacs denominats com a protectors d'estómac i combatre la falsa creença que la polimedicació requereix prendre’ls. Es tracta de sensibilitzar la població de la importància que té fer un bon ús dels inhibidors de bomba de protons (IBP) –popularment coneguts com a protectors d’estómac–, i informar dels riscos que suposa per a la salut un consum inadequat d’aquests medicaments. Parlem amb el Dr. Josep Just. Assessor Mèdic de En Bones Mans.

Tot i que ja fa dies que ens trobem immersos en la campanya de compres de Nadal, avui volem aprofitar que l’Agència Catalana del Consum ha tornat a posar en marxa la campanya “Per Nadal, consum local”, per repassar consells bàsics de consum a l’hora de fer front a aquesta època de l’any en què, habitualment, el consumisme es desferma. Demanem consell per gaudir de les compres nadalenques amb responsabilitat i sense ensurts, i avui ho farem amb el subdirector de Disciplina de Mercat de l’Agència Catalana del Consum, el Sr. Albert Melià.

Tot seguit parlem de la medicina regenerativa i de les possibilitats que ofereixen les seves diferents eines terapèutiques per tractar el dolor articular i potenciar la regeneració de cartílags, tendons i articulacions permetent recuperar la mobilitat i, en conseqüència, recuperar qualitat de vida. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

La MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) és una malaltia respiratòria crònica prevenible i tractable, caracteritzada per una dificultat del pas de l'aire pels bronquis generalment causada per una exposició a partícules o gasos nocius. Aquest impediment per al pas natural de l'aire pels bronquis es va fent progressivament. Inclou afeccions a nivell pulmonar: la bronquitis crònica (els bronquis s'inflamen i s'omplen de moc) i l'emfisema (destrucció dels alvèols pulmonars). Tot això desencadena en una simptomatologia caracteritzada per tos crònica, que pot anar acompanyada o no d'expectoració, però la característica principal de la MPOC és la dispnea. La malaltia no és reversible però el diagnòstic precoç i la intervenció primerenca són crucials per retardar-ne la progressió i comptar amb una millor qualitat de vida. Encara que la MPOC està molt relacionada amb l'envelliment, és important no passar per alt la aparició dels seus símptomes, encara que pensem que som joves per patir MPOC. A AstraZeneca estan compromesos a donar a conèixer la patologia per tal d'actuar de primerenca per millorar el diagnòstic i el tractament d'aquests pacients. Carles Aguilar parla amb Ana Pérez, Directora Mèdica d'AstraZeneca España.