salut

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. S'està potenciant conscienciar la societat sobre la utilitat dels assaigs clínics. Aquests estudis de recerca busquen demostrar l'eficàcia i la seguretat de nous fàrmacs o tractaments com a fase prèvia a la seva autorització i comercialització posterior. Els farmacòlegs clínics tenen un paper fonamental en el disseny, l'execució, l'anàlisi i la revisió crítica d'aquests assaigs. Parlem amb Antonia Agustí, Presidenta de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica.

L’actitud activa i la responsabilitat en l’autocura de les persones amb esclerosi múltiple claus per augmentar la qualitat de vida. S’està a punt d’incorporar tres fàrmacs nous d’alta eficàcia i menys efectes adversos i comencem a poder utilitzar-los com a primera línia de tractament d’una medicina cada vegada més personalitzada. En el marc del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple, la Fundació Esclerosi Múltiple, el Campus de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i el Cemcat han organitzat la jornada informativa: Podem prevenir l’esclerosi múltiple?, destacant els avenços en la recerca i en els nous tractaments, així com la importància dels estils de vida saludable. Carles Aguilar parla amb la Rosa Masriera, Directora de la Fundació Esclerosi Múltiple

Per sort, la cefalea en raïm és molt poc freqüent i afecta una de cada 1.000 persones. Diem per sort perquè la intensitat del dolor és tanta que un 60% dels afectats tenen depressió i fins a un 25% arriben fins a l’extrem d’intentar suïcidar-se. Malgrat la seva gravetat, molt pocs hospitals terciaris al món estan especialitzats en aquest tipus de cefalea. L’excepció és Sant Pau, on s’aborda de forma multidisciplinària i integral el diagnòstic, l’assistència, la recerca, la docència i la divulgació de la cefalea en raïm, sent el centre de referència en el tractament d’aquesta malaltia a Catalunya i a Espanya amb un equip especialitzat de neuròlegs, neuropsicòlegs, anestesistes, psiquiatres i neurocirurgians. Parlem amb el Dr. Juan Aibar, Neurocirurgià del Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La prevalença dels nòduls tiroïdals a la població és elevada, estimant-se en un 40%-67% després de la realització d'estudis necròpsics i ecogràfics, davant només un 3-7% de casos detectats per palpació. Els nòduls tiroïdals són un motiu de consulta cada vegada més freqüent a Endocrinologia per l'augment d'exploracions radiològiques (ecografies, TACs, PETs) realitzades en el context d'altres malalties. L’endocrinòleg exerceix un paper fonamental en realitzar l'estudi complet, incloent-hi l'ecografia tiroïdal i, moltes vegades, la punció aspirativa quan està indicada. Ens ho explica la Dra. Elena Navarro, Endocrinòloga de l'Hospital Verge del Rocío de Sevilla i Coordinadora de l'Àrea de Tiroides de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició.

La SEEN ressalta les greus conseqüències per a la salut dels trastorns hormonals al Dia Europeu de les hormones. Es tracta de promoure entre la població la importància de rebre un diagnòstic correcte i tractament de les alteracions hormonals per part d'un especialista. Els trastorns hormonals poden tenir conseqüències greus a l'organisme, cosa que depèn del tipus d'hormona alterada i la durada d'aquesta alteració. Els símptomes dels desequilibris hormonals poden ser canvis en el pes corporal i en el comportament, el cansament i les alteracions en el desenvolupament, entre d'altres. De vegades, els afectats són asimptomàtics o presenten símptomes molt lleus, per la qual cosa és essencial parar atenció a les manifestacions del cos (molèsties, dolors, etc.). Carles Aguilar entrevista al Dr. Alberto Fernández, Endocrinòleg i Secretari de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició.

El vaginisme consisteix en la contracció involuntària dels músculs perivaginals, al terç inferior de la vagina, cosa que impedeix la penetració en les relacions sexuals o la fa molt difícil i dolorosa. Aquesta disfunció sexual afecta un grup reduït de la població femenina i, a més, és una causa d'esterilitat en les dones que es troben en edat reproductiva. El vaginisme es pot solucionar amb un tractament combinat de sexologia i ginecologia, cosa que permetrà millorar la vida sexual d’aquestes dones i donar-los la possibilitat de concebre. Parlem d'aquesta qüestió amb el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic d'En Bones Mans.

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Ens fem ressò de la segona edició del Dia Mundial de la Medicació Intel·ligent. És una iniciativa de la International Union of Basic and Clinical Pharmacology (IUPHAR) que s'alinea amb la de l'Organització Mundial de la Salut 'Medication without harm' (medicació segura) per fomentar el desenvolupament de la farmacologia clínica i crear consciència sobre l'ús més segur i eficaç dels medicaments. La cita ha suposat una oportunitat per incidir en alguns missatges clau, com els perills que comporten l'automedicació, l'ús de medicaments no autoritzats i/o fora d’indicació, o la interrupció dels tractaments. A més, ha servit per posar a valor el paper dels metges experts en Farmacologia Clínica a l'hora de millorar-ne l'ús racional dels medicaments. Parlem amb Antonia Agustí, Presidenta de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica.

El 57% dels pacients sotmesos a una cirurgia toràcica poden patir dolor crònic. Aquesta realitat –més freqüent en dones– comporta dificultats per a la reinserció laboral dels pacients, ja que solen ser quadres de llarga evolució i de difícil abordatge. El dolor crònic és una condició molt freqüent, amb una prevalença d'un 20% a Europa. Una realitat que suposa un important deteriorament físic, tant cognitiu com emocional del pacient. S'estima que fins a un 38% de les persones que el pateixen reporten que el dolor afecta directament la seva qualitat de vida, i que, a més, en dificulta la reinserció laboral. Parlem d'un problema que afecta tant el pacient com el sistema sanitari, ja que solen ser quadres de llarga evolució i de difícil abordatge. Per aquest motiu, asseguren els professionals sanitaris, les Unitats de Dolor són clau; i, el repte principal a què s'enfronten és la prevenció de la cronificació del dolor, disminuint-ne la incidència i la intensitat. La importància de promoure un seguiment estricte, tant durant l'intraoperatori com els primers dies i setmanes després de la cirurgia, amb l'objectiu d'afavorir la detecció precoç és fonamental. Carles Aguilar parla amb el Dr. Hugo Rivera Metge Resident del Servei d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor de l'Hospital del Mar de Barcelona.

La Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) recomana consultar amb un especialista en cas que una disfonia duri més de 15 dies ja que pot prevenir problemes crònics de la veu. La veu és la nostra principal eina de comunicació i li hem de prestar molta atenció. Per això, hem d'evitar conductes de risc per a la nostra laringe i seguir unes pautes de bons hàbits a més d'anar a l'otorinolaringòleg per a controls periòdics i sempre en el cas de patir una disfonia durant més de dues setmanes sense refredat associat. El Dr. Juan Carlos Casado, President de la Comissió de Laringologia, Veu, Foniatria i Deglució de la SEORL-CCC ens ofereix un decàleg per cuidar la salut de la nostra veu

Per comprendre bé el fenomen de la disfàgia, cal tenir en compte que el procés de la deglució comença a la boca i acaba quan els aliments o begudes arriben a l'estómac. Durant aquest procés es produeix una complexa seqüència de contraccions i relaxacions de la musculatura de la boca i la gola controlades de manera molt coordinada per un grup de neurones. Qualsevol alteració o retard neurològic-muscular pot provocar una incoordinació en el moviment del bolo alimentari o un error en la direcció del bolo, el qual, en lloc de baixar per l'esòfag, pot passar a la via respiratòria i causar complicacions greus de salut. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic de En Bones Mans

En el Dia Nacional del Donant d'Òrgans i Teixits, ens sentim orgullosos que Espanya és líder en trasplantaments. El 2021 es van realitzar al nostre país 4.781, un 8% més respecte al 2020. Un dels trasplantaments més comuns a Espanya és, amb diferència, el de ronyó. El nostre país Espanya és líder mundial en trasplantaments de ronyó, però també hi ha àrees de millora, perquè hi ha un desequilibri entre el nombre de pacients en llista d’espera. De tot això Carles Aguilar parla amb Daniel Gallego, President d'ALCER, Federació Nacional d'Associacions per a la Lluita Contra les Malalties del Ronyó. A la Malaltia Renal Crònica se la coneix com l'epidèmia silenciosa, i hi ha sòlides raons per a aquest qualificatiu, doncs un de cada set espanyols adults té ERC. A més, es tracta d'una patologia que es troba al top 10 de causes de mortalitat, i les previsions és que estarà al top 5 de causes de mortalitat el 2040.